L’interés que ha despertat l’Innocents 09 del teatre la Clau queda palés en copsar la primera posició d’aquest apunt. Al teatre la Clau vam poder saludar a alguns amics/amigues que coneixem per ací, a d’altra gent, que vam saber que hi anaren, no, perquè no sabem qui són -bé, el nom sí-.
   Del mes passat el resum de les visites del mes de novembre i “La màquina ronca”.
   El CAU d’Alzira també ha alçat expectació… i és que oferir llibres gratuïtament per força ha de cridar latenció en una societat tan consumista com la nostra.
   La llista:

Bé, res més, desitjar-vos que passeu una agradable vetlada amb els
éssers estimats ben arrapadets, i que el proper any puguem gaudir de
més benestar. FELIÇ 2010!.

(Estem desconnectats -vacances nadalenques de bloc- i encara hem trobat un foradet per a fer un :
Llistat de les lectures des d’octubre,
perquè la garba està a punt de tombar-se esperant el comentari. No els hem pogut encabir tots, ho farem en un segon lliurament. Anit vam anar a veure (per fi coincidien els horaris amb la disponibilitat!) El erizo, bona adaptació a la pantalla de la novel·la “L’elegància de l’eriçó” de Muriel Barbery. Bona elecció d’actors (s’ajustaven als nos3 protagonistes imaginaris), però a la novel·la hi ha molt més, a la pel·lícula no hi cap tot… us la recomane (només n’érem cinc a la sala).

* “Em dic vermell” d’Orhan Pamuk. Al final ja no importa saber qui va ser l’assassí, només vols que et conten més històries. Reminiscències de “Les mil i una nit”, d’una altra cultura, d’un altre món, d’un altre temps… I el recurs de donar veu a cada protagonista seguint el fil de la història és fascinant… molt recomanable.

* “Pedra de tartera” de Maria Barbal. Tenim una trobada amb l’autora, ja ho detallarem més endavant. Ací ho teniu ja.

* “Tretze tristos tràngols” de Albert Sànchez Piñol. “La traducció a 37 llengües – del xinés a l’indi, de l’eslové al coreà- és un fet que per la seva universalitat i la seva rapidesa no té precedents en la literatura catalana. Aquest excepcional escriptor publica ara “Trezte Tristos Tràngols”, tretze contes que estimulen la nostra imaginació. Tan sorprenents i diversos que, a més de la força narrativa de l’autor, només tenen en comú que són tretze, que són tristos i que els seus personatges passen tràngols” (de la contraportada).

* “Cita a Sarajevo” de Francesc Bayarri. Vam poder gaudir d’un sopar-xerrada de les del Bloc Jaume I amb l’autor el 16 de febrer del 2007.
   “Cita a Sarajevo és el resultat d’una investigació de tres anys per trobar Stanic i reconstruir narrativament tota la història de l’assassinat de Luburic, col·laborador dels nazis, refugiat a Carcaixent l’any 1969. El llibre està concebut com un viatge periodístic i com una reflexió intel·lectual del seu autor, qui des de les primeres frases convida el lector a embarcar-se en un recorregut tan singular. Les referències a “El pont sobre el Drina” ens l’han recordat com una bona lectura també, relacionada amb l’ex-iugoslavia.

* “Nit de l’ànima” de Sebastià Alzamora. Tota l’atmosfera que es crea a la novel·la ens ha recordat “Aiguafang” de Joan-Lluís Lluís. “El mite de Faust, caracteritzat per l’avidesa de viure i el terror a la mort ha estat tractat per alguns dels grans de la literatura universal, de Goethe a Thomas Mann, per esmentar els dos més rellevants. A Nit de l’ànima, Sebastià Alzamora visita de nou el mite des d’una perspectiva estrictament contemporània i des de les característiques que defineixen la seua literatura: una enorma potència creativa, un llenguatge de luxe i una actitud rebel, provocadora i desafiant”.

* “Si és dolent t’ho recomano. Com la cultura de masses ens fa més intel·ligents” de Steven Johnson. Recomanat a un vídeo d’una tertúlia sobre peridisme digital per S. Cardús, llegint una part, ens vam veure moguts a llegir-nos-el. La tesi d’Steven Johnson contradiu l’opinió generalitzada que la cultura de masses ens està idotitzant. Segons Johnson tots som cada cop més intel·ligents. i no gràcies al que aprenem a les aules, sinó perquè els mitjans de cultura de masses són cada cop més complexos i per tant exigeixen un esforç intel·lectual cada cop més gran als seus consumidors.

… ho deixem ací, que encara en queden cinc més… més endavant! Bona vesprada!

UNA BONA NOTÍCIA: ELS JOVES S’ORGANITZEN

              En
un moment de crisi generalitzada, quan els governants internacionals
són incapaços d’arribar a acords imprescindibles i urgents per frenar
l’escalfament globlal; quan els governants autòctons marquen récords de
corrupció, malbaratament de diners públics, destrucció del territori i
manipulació de masses; amb la major part de la població enganyada i
adormiscada per la TV, el fútbol i d’altres circus; sens dubte és una
bona notícia que els joves s’autoorganitzen i comencen a analitzar la
societat que els ha tocat viure.

               El passat dissabte es va presentar públicament l’Assemblea de Joves d’Alzira El Cau a la Casa de Cultura, en un acte que quasi va omplir l’auditori i en el qual va actuar el cantautor Pau Alabajos, també jove, crític, hàbil i amb molt de futur. Una notícia important i positiva, que no hauria d’haver passat quasi desapercebuda als medis informatius de la comarca…

              Cal dir que El Cau ja duu alguns anys fent coses tan interesants
com les fires del llibre gratuït i ara, amb més gent, projecta ampliar
les seues activitats i fer sentir l’opinió dels joves, almenys en els
temes que els afecten directament.

              Els joves són precisament els que van a viure durant la major part d’aquest segle XXI, un segle on esclaten ja els problemes gestats durant el segle anterior, alguns tan greus com la contaminació i l’escalfament global, l’esgotament dels recursos naturals, les guerres pel petroli, la globalització de les multinacionals que provoca la ruïna dels agricultors i artesans locals, el colapse econòmic per la superproducció i les males pràctiques financeres, etc. etc. Per tant són ells, els que més van a patir els problemes actuals i els que menys enganxats estan a aquest defectuós model socioeconòmic, els que més han de pressionar per canviar i resoldre aquests problemes.

              Recorde com fa un parell d’anys, mentre els estudiants de França s’alçaven contra  la privatització de les universitats, a Espanya els joves protestaven contra la límitació a les seues festes de litrones, fou depriment. Per això ara m’alegre molt de vore, ací mateix, el naixement d’un col·lectiu assambleari, cultural, lúdic i reivindicatiu, dels nostres joves.

              Així doncs: salut, encert i llarga vida al Cau i els seus membres.

              Pedro Domínguez Gento

PD: El diumenge fan una Assemblea oberta a les 18:30 en la Plaça La Malva d’Alzira. Més informació directa al seu blog:     http://ajalzira.blogspot.com/

 
www.lariberaenbici.net
No vam poder anar-hi, així que aquest correu de La Ribera en bici ens en fa cinc cèntims… i encara que no som molt de Nadal, Bon Nadal!

… Un any més el Teatre La Clau ens ofereix la vetllada de mitjan temporada, el Vè INNOCENTS, amb el cartell que teniu ací al costat… qui pot dir no a eixe cúmul d’artistes?

   Dintre hi teniu reproduïda la carta de La Ribera en Bici, que per al mateix dia, ofereix un sopar del solstici d’hivern a Alzira (ambdues activitats són compatibles).

   Vostra és la decisió…

Benvolguts, companys i companyes:

  Per la present, volem convidar-vos al 1er SOPAR DEL SOLSTICI D’HIVERN A ALZIRA. El sopar, tindrà lloc el proper dilluns 28 de desembre, a les 21h al

Casino dels Carreters d’Alzira ( C/ Mossèn Grau, 8). El Preu del

sopar, és de 15€ i es paga al mateix lloc del sopar.

Si voleu vindre al sopar, només heu de confirmar-ho a algun dels següents contactes:

  649 147 346 Pep Carreres

615402544 Pedro Dominguez

 651 684 503 Josep Solà

677293042 Juan Miguel

  654238142 Isaac

               O envia un e-mail a:

lariberaenbici@gmail.com

La data límit per apuntar-se al sopar, és  el dia 26 de desembre.

Recordeu, què el sopar és obert a tothom i podeu convidar a més gent a unir-se.

Vos esperem a tots i totes.

                            atentament:

                                                  Amics de la Ribera

—

www.lariberaenbici.net

         El darrer pont el vam passar entre Perpinyà
i Sant Esteve ajudant a la família a instal·lar-se definitivament. En un breu
passeig matinal que vam poder gaudir entre dies de feina, vam poder constatar
que la iconografia de diferents comerços i institucions fa servir icones molt
nostrades com la quatribarrada, la barretina, el caganer… i també lleus
cuetades de lluita per la normalització del català com a llengua de comunicació
interpersonal. Tenim constància que hi ha bastant gent preocupada per revifar
el català, però en el nostre passeig només vam poder escoltar català entre els
nombrosos turistes pujats des del principat.

Encoratgem
des d’ací als pocs (bons, però) que lluiten per que la iconografia catalana no
vaja acompanyada de textos en francés… que la nostra llengua deixe de ser un
reclam turístic més i s’afiance com a mitjà de comunicació interpersonal i amb
l’administració.

Endavant
les atxes!

PD Salutacions als nebots de Perpinyà i a la neboda de Lleide.

El dissabte 19 de Desembre a les 18:30 en l’Auditori de la Casa de la
Cultura d’Alzira realitzarem la presentació pública de l’Assemblea de
Joves d’Alzira “El Cau”. Es donarà una breu explicació de perquè s’ha
creat i resoldrem els dubtes que tinguen els assistents sobre la nostra
organització.

Tot seguit, el cantautor de Torrent, Pau Alabajos, realitzarà una actuació.

L’entrada és lliure i tots i totes esteu convidats/des.

http://ajalzira.blogspot.com/

Psí, són el de la setmana passada de la Fira del llibre gratuït. Després del TROCA’L a l’Alcúdia, tal vegada ens passem…

 
CONCENTRACIÓ DE XÚQUER VIU A LES 12:00 
DAVANT DELEGACIÓ DE GOVERN

RELACIÓ DEFINITIVA DE FIRMANTS DE LA CARTA
 
XÚQUER VIU ADVERTEIX AL GOVERN DE QUE LA 
SITUACIÓ DEL PRINCIPAL RIU DELS VALENCIANS
POT SER IRREVERSIBLE SINO S’ACTUA DE MANERA 
IMMEDIATA
 
XÚQUER VIU EXIGEIX RESPECTE CAP AL RIU I 
QUE ES DEIXE DE PENSAR EN ELL COM SI FORA
EL MISSISSIPÍ 
 
AMPLÍSSIMA REPRESENTACIÓ DE LA SOCIETAT 
VALENCIANA I RIBERENCA FIRMEN LA CARTA A LA
MINISTRA
 
Demanen que el transvasament Xúquer-Vinalopó no es destine a usos diferents dels
aprovats: usos agrícoles i ambientals
 
Acabar amb la sobreexplotació de l’aqüífer de la Manxa Oriental, cabals ecològics,
millorar la qualitat de les aigües, defensa dels regadius tradicionals i del camp
valencià, abastiment de qualitat per a la Ribera, aplicació del Pla de Recuperació
del Xúquer o elaboració d’un nou Pla de Conca són algunes de les reivindicacions
presentades
 
79 representants d’ajuntaments, parlamentaris, grups ecologistes, sindicats,
sindicats agraris, associacions culturals i entitats cíviques recolzen la carta de
Xúquer Viu a la ministra. La majoria d’ells són de la Ribera
 
Entre els firmants hi ha representants municipals de 34 ajuntaments de la Ribera: 17
alcaldes, 16 portaveus municipals i 1 el president de mancomunitat de la Ribera
Baixa
 
Representants polítics del PSPV-PSOE, Bloc, Esquerra Unida, Iniciativa, Els
Verds-Esquerra Ecologista, Els Verds i ERPV.
 
En alguns ajuntaments de la Ribera el PP està recolzant una moció de contingut similar.
 
Representants de tots els grups ecologistes: Xúquer Viu, Ecologistes en Acció, Acció
Ecologista-Agró, WWF/Adena, Seo-Birdlife, Fundació Nova Cultura de l’Aigua, Per
l’Horta, Amigos de los Humedales del Sur de Alicante...
 
Representants de CCOO, Intersindical Valenciana, Unió de Llauradors, Escola
Valenciana, Acció Cultural, Per l’Horta...
 
Adjuntem carta a la ministra i llistat definitiu d’adhesions

València,
12 de desembre de 2009

Sra.
Ministra de Medi Ambient i de Medi Rural i Marí:

El
Xúquer és una part fonamental del nostre patrimoni, del nostre territori, de la
nostra cultura i de la nostra història.
Malgrat això, en les últimes dècades
hem assistit a una degradació contínua del riu que ha posat en perill la
supervivència del Xúquer i dels nostres paisatges riberencs, amenaçant el futur
dels regadius tradicionals i sense garantir l’abastiment d’aigua amb qualitat
adequada als pobles riberencs. Les aportacions del riu han disminuït
significativament durant els darrers 25 anys degut, principalment, a la
sobreexplotació brutal de l’aqüífer de la Manxa Oriental; persisteixen
problemes de contaminació i mala qualitat de les aigües superficials i subterrànies;
els règims de cabals ecològics per garantir la supervivència dels nostres rius
no estan fixats i s’han disparat les demandes urbanístiques insostenibles. Tot
això suposa l’incompliment de la Llei d’Aigües i de la Directiva Marc de
l’Aigua europea.

Sra. Ministra volem manifestar-li la nostra
preocupació per una sèrie de temes que considerem posen en perill el futur del
nostre riu:

– En primer lloc, estem
preocupats per la decisió del seu Ministeri de destinar l’aigua del Xúquer,  mitjançant el transvasament Xúquer-Vinalopó,
per a l’abastiment urbà d’una zona de gran expansió urbanística, incomplint la finalitat que es va establir el 2005 –declarat en
tota la documentació remesa pel Govern Espanyol durant 2006 a la Comissió
Europea, cofinançadora del projecte- i d’esquenes als usuaris del Xúquer.
Mentre, a les comarques de la Ribera Alta i la Ribera Baixa del Xúquer, més de
150.000 persones continuen bevent aigua de mala qualitat, amb concentracions de
nitrats perjudicials per a la salut, procedents de l’aqüífer de la Plana Sud de
València.

Des de 2005 i fins 2008, tota la documentació
oficial del Govern d’Espanya i totes les declaracions oficials han descartat
sempre l’ús urbà de les aigües transvasades del Xúquer al Vinalopó. Malgrat
això, en juliol de 2009, des del seu Ministeri, es declarà un canvi en la
finalitat oficial del transvasament, i s’assegurà que s’utilitzaria l’aigua del
Xúquer tant per a usos agraris com per a usos de boca a la província d’Alacant,
imposant una nova demanda prioritària al nostre riu, ja sobreexplotat a hores
d’ara. 

 No ens
tranquil·litza que es diga que és un transvasament de sobrants. Què passarà els
anys de sequera –que cada vegada seran més freqüents amb el canvi climàtic- amb
els abastiments urbans dependents del transvasament quan no hi haja sobrants al
Xúquer? S’estarà creant una situació d’inseguretat per als usuaris del Xúquer i
de conflicte permanent i recurrent entre comarques valencianes. D’altra banda,
cal recordar, una vegada més, que el riu Xúquer –en situació de normalitat-
molts dies no arriba a la mar. L’aigua que es pretén enviar al Vinalopó per a
usos urbans crearà una pressió constant sobre els recursos hídrics del Xúquer
quan el que cal és reduir –i no incrementar- les pressions sobre el Xúquer, per
a millorar la seua situació de deteriorament actual.

– En segon lloc, ens
preocupa la demora acumulada de quasi dos anys en l’elaboració del nou Pla de
Conca i l’absència d’una delimitació operativa i legal de l’àmbit territorial
de la demarcació hidrogràfica intercomunitària del Xúquer, que impossibilita el
compliment del calendari previst per la Directiva Marc de l’Aigua i la Llei
d’Aigües. D’altra banda, aquesta demora manté en vigor el Pla de Conca de 1998
que consagra oficialment la sobreexplotació del Xúquer i que no compleix ni en
els més mínims aspectes la Directiva Marc de l’Aigua, vigent des de 2000 i
parcialment transposada a la legislació espanyola des de 2003.

En aquest
Pla de Conca de 1998 es van sobreestimar els recursos reals del Xúquer per a satisfer
els desitjos de tots els usuaris, a costa de sacrificar les necessitats
ecològiques més bàsiques del propi riu i ecosistemes associats. Es van
legalitzar les extraccions massives de l’aqüífer de la Manxa Oriental, es deixà
sense cabals ecològics mínims els darrers 60 km del riu Xúquer, malgrat ser un
LIC integrat en la Xarxa Natura 2000, i es repartiren teòrics “recursos hídrics
sobrants” del Xúquer per a enviar-los al Vinalopó, l’Alacantí i Marina Baixa
–per una banda- i a la substitució de bombeigs de la Manxa Oriental –d’altra
banda.

Senyora Ministra, el Xúquer es troba al límit del
deteriorament irreversible. I sense riu no hi haurà aigua, ni de qualitat ni
amb quantitat, per garantir ni la conservació dels seus ecosistemes ni la
satisfacció de les necessitats humanes més bàsiques, ni el desenvolupament de
nombroses activitats productives que tenen com a garantia de continuïtat la
gestió sostenible dels recursos del riu.  

En
conseqüència considerem imprescindible:

– Que en cap cas l’aigua transferida del Xúquer a
través del transvasament Xúquer-Vinalopó es destine a usos diferents de
l’agrícola per a substituir les extraccions insostenibles en l’aqüífer
sobreexplotat del Vinalopó, úniques finalitats oficialment declarades per
l’esmentada infrastructura.

– Garantir l’abastiment dels pobles de la Ribera amb
aigua del Xúquer de la millor qualitat, acabant amb el subministrament d’aigua
contaminada amb nitrats.

– Acabar amb la sobreexplotació de l’aqüífer de la
Manxa Oriental i dels aqüífers sobreexplotats de l’Alt Vinalopó, disminuint
dràsticament les seues extraccions.

– Establir règims de cabals ecològics per al Xúquer
i els seus afluents (Albaida, Cabriol, Magre, Verd, Sellent, Canyoles, etc.)
que contribuisquen a assolir un bon estat ecològic dels nostres rius.

– Posar en marxa el Pla de Recuperació del Xúquer,
aprovat en juliol de 2008.

–
Prendre les mesures necessàries per a millorar la qualitat de les aigües de la
conca del Xúquer, tant superficials com subterrànies.

–
Defensar els regadius tradicionals, amb una gestió sostenible dels recursos
hídrics, i el camp valencià, com elements fonamentals del passat, present i
futur del poble valencià.

–  Desbloquejar, de manera urgent, l’elaboració
del nou Pla de Conca del Xúquer d’acord amb els principis i exigències de la
Directiva Marc de l’Aigua determinant legalment l’àmbit territorial de la
demarcació del Xúquer.

–
Paralització, mentre no s’haja aprovat el nou Pla de Conca, de totes les
decisions i actuacions emmarcades dins del Pla de Conca del Xúquer de 1998 que
suposen o puguen suposar un deteriorament addicional dels nostres rius,
aqüífers i ecosistemes associats.

RELACIÓ DE PERSONES QUE
RECOLZEN AQUEST ESCRIT

Joan Baldoví. Alcalde de Sueca

Joan Baptista Ferrando. Alcalde de Albalat de la Ribera

Albert Girona. Alcalde de Almussafes

Manuel Anaya. Alcalde de Riola

Vicente Navarro. Alcalde de Polinyà del Xúquer

José Francisco Damià. Alcalde de Benicull del Xúquer

Vicente Almudever. Alcalde de Fortaleny

Alicia Hervás. Alcaldesa de Sollana

Ana María
González. Alcaldesa de Llaurí

Jordi Sanjaime. Alcalde del Mareny de Barraquetes

Robert Martínez.
Alcalde de l’Alcúdia

Pere Muñoz. Alcalde de Gavarda

Teresa Perucho. Alcaldesa d’Alcàntera

Alfred Gregori. Alcalde de Castelló de la Ribera

Enrique Domenech. Alcalde de Massalavés

José Cambra. Alcalde de Manuel

Maria Consuelo Pons. Alcaldessa de Sumacàrcer

Jesús Salesa. Presidente de la Mancomunidad de la Ribera
Baixa

Roger Pons.
Presidente de  Xúquer Viu

Carlos Arribas. Ecologistes en Acció del País Valencià

Natxo Serra. WWF/Adena València

William Colom. Acció Ecologista – AGRÓ

Mario Giménez. Seo-Birdlife

Paco La-Roca. Fundación Nueva Cultura del Agua

Josep Gavaldà. Per l’Horta

Javier Antolín. Asociación para la Defensa de la Naturaleza
de Enguera

Miguel Ángel Pavón. Amigos de los Humedales del Sur de
Alicante

Consuelo Jarabo. Secretaria de Medio Ambiento. CCOO País
Valencià

Toni Montesinos. Departamento de Medio Ambiente CCOO País
Valencià

Josep Antoni Carrascosa. Comissions Obreres del País
Valencià. Ribera y Safor

Miquel Llàtzer i Pere Calpe. Sindicat de Treballadors de
l’Ensenyament de la Ribera

Carmen Gómez. Secretaria de Medio Ambiente. Intersindical
Valenciana.

Vicent Mauri Secretario General Intersindical Valenciana

Camilo Sebastià. Unió de Llauradors del País Valencià.
Ribera Alta

Josep Grau. Unió de Llauradors del País Valencià. Ribera
Baixa

Ximo Bosch. Cooperativa de Cullera. Cullercoop

Pedro Domínguez. La Ribera en Bici

Fernando Belda – Asociación Naturalista de Ayora y La Valle

Àngels Perales – Montesa Territori Viu

Carme Congost. Col·lectiu d’Ensenyants de la Ribera

Juan Antonio Tovar. Associació Cultural Cilim. Antella

Diego Gómez. Escola Valenciana

Toni Gisbert. Acció Cultural del País Valencià

Mònica Oltra. Diputada de les Corts Valencianes

Mireia Mollà. Diputada de les Corts Valencianes

Enric Morera. Diputat de les Corts Valencianes

Josep Maria Panyella. Diputat de les Corts Valencianes

Marga Sanz. Diputada de les Corts Valencianes

Lluís Torró. Diputat de les Corts Valencianes

Marina Albiol. Diputada de les Corts Valencianes

Carles Arnal. Els Verds Esquerra Ecologista del País
Valencià

Pep Carreres. ERPV

Joan Francesc Peris. Els Verds del País Valencià

Carles Bayarri regidor-portaveu d’Alginet

Marisa Bergaz i Joan Pujol regidors-portaveus de Guadassuar

Maria Josep Ortega regidora-portaveu de Carlet

Pere Manuel regidor-portaveu de Cullera

Vicent Dasí regidor-portaveu de La Pobla Llarga

Carles Aranda regidor-portaveu d’Alzira

Josep Martínez Bisbal regidor-portaveu de Catadau

Miquel Pallarés regidor-portaveu d’Alberic

Toni Cunyat regidor-portaveu de Favara

Francesc
Salom regidor-portaveu
de Carcaixent

Vicent Tomàs regidor-portaveu de Benifaió

Francisco Puig i Pasqual Ureña regidors-portaveus de Corbera

Pau Armengol regidora-portaveu de Benimodo

Pere Blanco regidora-portaveu d’Algemesí

Vicent Alventosa i Gustavo Monteagudo regidors-portaveus d’Antella

Josep Enric Forés regidor-portaveu de
Llombai

Vicent Beguer regidor-portaveu de Torrent

Josep Melero regidor-portaveu de Silla

Cristina Sunyer regidora-portaveu de Xàtiva

Joan Carles Pérez regidor-portaveu de Canals

Vicent Boscà Palau regidor-portaveu de La Font de la Figuera

Francesc Agulló regidor-portaveu d’Alcoi

Otili Ortiz regidor-portaveu de Montesa

Jaume Barbé regidor-portaveu de Sant Mateu

Salvador García regidor-portaveu de Mislata

DISSABTE 19 DE DESEMBRE
TROCA’L
Fira d’intercanvi de l’Alcúdia

Un espai on poder compartir, intercanviar i reutilitzar aquelles coses que ja no fem servir.

Molts de nosaltres guardem a casa, “per si algun dia ens fan falta”,
roba, objectes i altres coses que estan en bon estat, però que ja no
fem servir.

A nosaltres no ens aprofiten, però pot ser que a una altra persona sí
que els facen paper. Per això a TROCA’L podràs exposar aquests objectes
i intercanviar-los per altres als quals realment vages a donar ús.

Durant dues hores, de 11h a 13h al Parc del Patinatge de l’Alcúdia,
podràs acudir amb aquells objectes que ja no fas servir, per poder
canviar-los per altres que t’interessen més mitjançant el troc o
intercanvi.

A la Fira d’Intercanvi de L’Alcúdia disposarem taules per a que pugues
exposar els teus objectes i veure els dels demés. I si et poses d’acord
amb un altre participant, ja ho saps: troca’l!

Si vols conéixer amb més detall el funcionament de Troca’l, demanar
informació, o avisar-nos de que vols disposar d’una taula, pots fer-ho
a la següent adreça:

trocalcudia@gmail.com

TROCALCÚDIA
Fira d’intercanvi de l’Alcúdia
——————–

… Sí, quin cap de setmana que ens ve al damunt!
…
… Psí, ara et comente allò que sé. Per començar, hui a les 9, al Casal Jaume I de l’Alcúdia, Sopar-Cinema amb posterior diàleg obert. Projecció del documental Gènesi… anirem a muntar-ho i ens escaparem cap al Teatre La Clau, per veure a la Gent del desert que il·lustra aquest apunt. Tornarem per desmuntar.
…
… T’hauràs de decidir doncs…
…
…Les altres convocatòries les penge dintre, ja les veuràs… psí, divendres, 11, sopar presentació de la temporada 2010 del Bloc Jaume I (i conseqüentment d’Amics de la Muntanya, sopars-xerrades, grups de lectura, correllengua, mes de les lletres… em eixe alguna cosa…). Xúquer Viu ens convoca al matí del dissabte 12 a la Delegació del Govern on hi haurà una concentració per no deixar que el riu Xúquer s’asseque.
…
…No, a la concentració anirem, estarem a la trobada Carles Salvador a l’Escola la Gavina de Picanya… sí.
…
… No, el divendres a la nit sí que podrem assistir-hi al sopar del Bloc…
…
…Bé, doncs, veges a veure si et decideixes i vens a alguna cosa…
…
…Massa coses?… pensem que mai no és prou… vinga, ens veiem!
…A10!

EL RIU XÚQUER ALTRA VEGADA SEC

AQUESTA VOLTA A CONCA

Pots consultar aquesta notícia al bloc de Xúquer Viu:

http://www.xuquerviu.blogspot.com/

Crònica d’una mort anunciada:

– En agost de 1994 s’assecaren 40 km del Xúquer a
Albacete.

– En novembre de 2006 s’assecà per primera vegada un
tram de varis quilòmetres al

Baix Xúquer, per la zona d’Alberic.

– En abril de 2008 s’assecà el Xúquer en el paratge de
Quasiermas prop de la ciutat

d’Albacete.

– En desembre de 2009 s’assecà l’alt Xúquer a Conca
prop de Villalba de la Sierra.

NO DEIXES QUE EL XÚQUER S’ASSEQUE!

AL XÚQUER NO LI SOBRA AIGUA!

PARTICIPA EN LA CONCENTRACIÓ

EL 12 DE DESEMBRE A LES 12:00

DAVANT LA DELEGACIÓ DE GOVERN

US ESPEREM

També pots consultar el nostre bloc http://xuquerviu.blogspot.com/

i la nostra plana web www.xuquerviu.org

Pots posar-te en contacte amb nosaltres en xuquerviu@hotmail.com

Fes-te amic de Xúquer Viu en Facebook

<!–
/* Font Definitions */
@font-face
{font-family:”Cambria Math”;
panose-1:2 4 5 3 5 4 6 3 2 4;
mso-font-charset:0;
mso-generic-font-family:roman;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:-1610611985 1107304683 0 0 159 0;}
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-unhide:no;
mso-style-qformat:yes;
mso-style-parent:””;
margin:0cm;
margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:”Times New Roman”,”serif”;
mso-fareast-font-family:”Times New Roman”;
mso-ansi-language:ES;
mso-fareast-language:ES;}
.MsoChpDefault
{mso-style-type:export-only;
mso-default-props:yes;
font-size:10.0pt;
mso-ansi-font-size:10.0pt;
mso-bidi-font-size:10.0pt;
mso-ascii-font-family:Calibri;
mso-fareast-font-family:Calibri;
mso-hansi-font-family:Calibri;}
@page Section1
{size:595.3pt 841.9pt;
margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm;
mso-header-margin:35.4pt;
mso-footer-margin:35.4pt;
mso-paper-source:0;}
div.Section1
{page:Section1;}
–>

Carta del Bloc Jaume I

Benvolguts socis /benvolgudes sòcies:

El pròxim dia 11 de desembre, divendres, a les 21.30
hores, ens veurem al Casal del Bloc, com fem tots els anys, per sopar i
després  presentar les activitats que
realitzarem durant el 2009. Parlarem de la campanya d’excursions d’Amics i
Amigues de la Muntanya, dels qui vindran al Sopars i xarrades, de les
excursions a ciutats, de les lectures recomanades pel grup de lectura, del
viatge curt que toca enguany a Conca, de l’estada de tres dies a una casa rural
a les faldes del Penyagolosa, etc. Com altres vegades, cada responsable
informarà de l’excursió que ha proposat. Però sobretot, tot allò que suposa fer
reserves convé que eixe dia comenceu a apuntar-se.

Queda molt poca loteria de Nadal. Si voleu alguna
papereta eixe dia és l’última oportunitat de tindre’n. El número d’enguany és
el 29817. Com sabeu una font d’ingressos
de les associacions és la loteria. I algú ha dit que enguany ens toca perquè ha
somiat amb el número.

El soci Joan Martínez ha preparat un audiovisual de quasi
totes les excursions que hem fet durant el 2008. La projecció es farà
immediatament després de sopar. A continuació pegarem un repàs a tot el que hem
programat per a l’any 2009. I per acabar, el cantautor de Gavarda, Josep Didac,
acompanyat de la seua guitarra farà un recital.

Cal que porteu solament l’entrepà. L’associació com té
costum pararà taula i vos convidarà com altres vegades hem fet. Podeu portar a
amics i amigues simpatitzants de l’associació que tenen pensat formar part del
Bloc. Ara ja som 120 socis i amb la vostra ajuda aplegarem a 150 en no res.

Salutacions i vos esperem el dia 12, a les 21.30 hores.
No ens falleu!

Com cada any, ja s’apropa el nadal i
el capitalisme fa força per adossar i injectar falses necessitats en
l’ideari popular amb l’únic objectiu de generar beneficis. Exèrcits de
destres i assenyats publicistes, psicòlegs, així com sociòlegs i altres
experts en màrqueting, coincideixen en atacar les febleses dels humans
respecte a la seua personalitat servint com autèntics mercenaris al
mercantilisme més ferotge, el qual amb la crisi econòmica, està
especialment famolenc.

Tanmateix, un grup de joves crítics amb
aquesta societat del consum, compromesos i cansats de restar quiets
davant la impassibilitat col·lectiva, hem decidit abastir alternatives
al consumisme imperant que ens envolta dia a dia, i amb més fervor si
cap, en aquestes dates.

Així doncs, vos convidem a participar
activament en la IV Fira del Llibre Gratuït d’Alzira. Amb aquesta
activitat, a més de servir com alternativa al consumisme nadalenc,
pretenem fomentar la cultura lliure i popular, així com incentivar la
lectura com a forma de crear consciències.

Pel que fa al
funcionament, en aquesta Fira no es necessiten diners i tot el que hi
ha és de bades. Només es posa una condició a qui desitge endur-se un
llibre: que el vaja a llegir. Això és el que vertaderament preocupa al
grup de persones que desinteressadament col·labora en aquesta fira. Es
tracta de trencar amb la lògica consumista de comprar, encegat per la
publicitat, i utilitzar les coses un parell de vegades (en el millor
dels casos) per a que després s’arracone en un armari o es llance a les
escombraries perquè ja ho hem avorrit. La clau és restar-li importància
als diners, el déu al qual tot es sacrifica, deslligant riquesa
personal i capacitat adquisitiva.

Així doncs, la IV Fira del Llibre Gratuït es realitzarà el dissabte dia 12 de Desembre des de les 10:00 fins les 22:00 hores en la Plaça de la Malva d’Alzira.

Paral.lelament i en la mateixa plaça, a partir de les 18:00 hores es realitzarà una “Jam Session Literària”.
En ella el públic assistent podrà llegir poesia, relats curts, contes,
fragments… ja siguen de creació pròpia o d’obres editades.

Esteu tots i totes convidats/des!
Iniciatives com aquesta ens semblen necessàries, molt necessàries per espolsar la narcolèpsia que pateix la ciutadania. Intentarem anar-hi, ja que eixe dia anem al VI ‘Encontre Carles Salvador. Les eines digitals a l’aula… a última hora, tal vegada…

Número 12 El pou, per Ramon Pros El menjador, per Albert Sorribas Això és Internet, per Limon & Juli Vert Fora de cartellera: El festí de Babette, per Anna M. Villalonga La terra que el temps oblidà, per E. R. Burroughs L’altra cara de la lluna: Erzsébet Bàthory: l’obsessió per la bellesa, a qualsevol preu. Casa amb celler, per Pere Màrtir Anton En Joan i la seva cadira, per Carme Osan Maquillatge, per Eva Bussalleu Fi de la història, per Xavier V. Inglada Per Christum Dominum nostrum, per Jordi Sebastià Dormir al sofà, Tomàs Bosch Els follets que viuen sota els cotxes aparcats, per Juli Vert Format: 14 x 21 cm. / Enquadernació rústega amb solapes / Tapa flexible plastificada 110 pàgines PVP: 8 Euros

Detalls del contingut:

El pou. Ramon Pros – El pou s’havia assecat anys enrere i el
cubell actualment no servia absolutament per a res, però l’Anna
considerava que era un element decoratiu essencial. Sempre deia que un pou sense
cubell no era un pou “autèntic”. Emprenyada, va llençar
la cendra dins el pou amb un moviment brusc. Observà com aquesta queia
flotant cap a la negror. Llavors alguna cosa li cridà l’atenció.
S’apropà a la boca del pou i esperà que els ulls se li
acostumessin a la foscor. Llavors ho va apreciar amb més claredat. Al
fons del pou hi havia alguna cosa. Alguna cosa grossa. Segur que es tractava
d’un altre “regalet” dels fotuts estudiants. No podia reconèixer
la forma exacta d’allò que estava mirant, però era força
voluminós. Provablement aquell parell havien fet servir el pou de
contenidor d’escombraries. De sobte el cor li va fer un bot dins el pit. Estava
segura que aquella cosa s’havia mogut.

El menjador, Albert Sorribas – En un intent ple de bones
intencions, el pare havia intentat feia uns anys convèncer els veïns
per a fer obres i compartir el menjador mitjançant una mampara mòbil
que, en el dia assenyalat, es pogués obrir per a donar cabuda a la nostra
creixent família. No cal dir que la qüestió va portar grans
discussions.

Això és Internet. Limon & Juli Vert –
Relat en vinyetes.

Fora de cartellera: Una visió particular sobre algunes pel.lícules
que susciten interès més enllà del seu moment en
cartellera. En aquest número: El festí de Babette. Anna
M. Villalonga

La terra que el temps oblidà, cap. 3. E. R. Burroughs
– Tercera part d’aquesta novel.la de ciència-ficció que arranca de
l’escenari bèl.lic de la Primera Guerra Mundial. L’obra ha estat objecte
de diverses adaptacions cinematogràfiques.

L’altra cara de la lluna: una secció que t’esborronarà, de la
mà d’Emili Gil. En aquest número: Erszébet Bàthory:
l’obsessió per la bellesa, a qualsevol preu

Suposat retrat de la comtessa Erszébet Bàthory

Fi de la Història, Xavier V. Inglada – No hi ha cap
mena de dubte que la coincidència institucional més destacada per
al meu escrit de comiat és la profunda contradicció que suposa
haver d’escriure un discurs precisament parlant de la fi del fet d’escriure. Per
a mi, el fet d’haver participat en tot el procés d’eliminació de
la possibilitat d’escriure qualsevol cosa més en el futur, procés
que justament avui finalitza, ha suposat una maduresa intel.lectual i humana que
em porta a afirmar i a defensar la crema de qualsevol estri relacionat amb
l’Escriptura: llapis, bolígrafs, plomes, màquines d’escriure,
ordinadors, Olivettis, etc…

Casa amb celler, Pere Màrtir Anton – No és que sigui classista ni res per l’estil, però de sempre que he volgut tenir un celler. Ja veus, no m’importen coses com ara el nombre de banys que tinc, ara que estan tant de moda (he sentit a dir que a llocs llunyans n’hi ha que tenen més lavabos que habitacions!); però el fet de tenir celler et dona un aire senyorial com del segle XVI que em fa estarrufar. I és que heu d’estar d’acord amb mi que no és el mateix veure’t en una revista com a “casa de poble 2 hab. dob., 1 lav. comp., menj. gran, c. office i jardí 45 m.”, que si al final de tot t’hi afegeixen la paraula “celler”. Us heu fixat que de tras., gar., gal. i sot. n’hi ha a patades (a part que totes són abreviatures, mentre que “celler” s’escriu sencer)? En canvi, de cellers només se’n veuen comptats, i tots en cases amb caràcter, amb història, senyorials… Vaja, el que s’anomena una senyora casa!

En Joan i la seva cadira. Carme Osan – Li he dit que tu em
dius que no hi vagi, que em faig pesat… Però, veus com no mama? Em diu
que no… que així li faig companyia… perquè així xerra
una estona. Perquè encara que tot el dia és fora de casa, jo crec
que no té molts amics. Avui l’he acompanyat pel carrer i no ha parat en
tota l’estona a parlar amb ningú, nomès amb mí. Li he
preguntat per què no es parava, si no coneixia a ningú, i m’ha dit
que tots eren uns pesats i una mica ximples, i no tenia ganes de veure gent
ximple. I, llavors, li he preguntat això que tu m’havies dit, que jo era
un pesat, i m’ha dit que jo no, que jo era divertit i que el feia riure. Jo sóc
divertit mama? A tu també et faig riure de vegades, oi que sí? A
mi m’agrada el Joan (sabies que es diu Joan?) perquè mai no em fa callar.
Però de vegades està molt seriós i no m’es-colta… perquè
jo li dic una cosa i no em contesta o no em diu res i només em mira rar
com si no entengués el que li dic, i el que passa és que no
m’estava escoltant, com tu de vegades que tampoc no m’escoltes.

Maquillatge. Eva Bussalleu – S’aixeca com cada matí,
a les set. Només cinc minuts es permet de mandra. Es dirigeix al lavabo,
es renta la cara inflada i fa un pipí mentre obri l’aixeta perquè
en comenci a sortir l’aigua calenta. Pren una dutxa; sentir l’aigua tèbia
regalimant pel seu cos l’acaba de despertar. Tampoc no és que hagi dormit
gaire, seguint la tònica dels últims mesos. Es vesteix, es fa el
llit i deixa una mica de pinso al gat, que se li passeja per entre les cames
mentre ella es pren un cafè amb llet. Abans de marxar es fa el llit i es
maquilla a consciència…

Per Christum Dominum nostrum. Jordi Sebastià – Un
mormoleig cada cop més proper inundava de so l’amagatall. El frare,
neguitós, agenollat sobre els parracs que el mal vestien, s’apressava per
a enllestir la seva darrera cerimònia. Ja res no els podria aturar en la
seva follia i ell ho sabia. “Placeat tibi Sancta Trinita… Per
Christum Dominum nostrum. Amen.” Tremolós, dibuixà en
l’aire el senyal de la creu alhora que aferrà amb força el cofret
de fusta guarnida que tenia al davant. Després, alçant-se
sobtadament, va endinsar-se encara més en la foscor de la cova. Corria
l’any del senyor de 1408 sota el mandat del molt noble comte rei Martí I
l’Humà o l’Eclesiàstic. Dit així potser perquè
frissava per aconseguir que el summe pontífex Benet XIII, llum i guia de
tots els fidels, convertís Montserrat en abadia.

Dormir al sofà. Tomàs Bosch
“He
trucat a la feina i avui no teníeu cap reunió”, li descobreix
la dona, com qui treu un conill de dins una xistera.
“Però tu de
què vas? Qui t’has cregut que ets per a ficar-te en les meves coses? He
estat amb un client. Hem anat a veure uns terrenys que vol comprar.”
“Amb
un client que nom Irene, potser?”. La indirecta és més
violenta que una puntada de peu a l’os de la cama. Definitivament, han començat
les hostilitats.
“Irene? -s’envia saliva, desconcertat-. Nooo, i ara?”
De
cada vegada li costa més empassar-se el menjar gola avall. Se sent
acorralat, entre l’espasa i la paret. Duu clarament les de perdre. Ja no hi
valen més mentides perquè no n’hi ha cap que pugui fer callar la
veu de la veritat: “Ell té una amant”.

Els follets que viuen sota els cotxes aparcats. Juli Vert –
A aquells els ulls dels quals hagen per bona o mala fortuna trobat aquest meu
tractat; a aquells que un qualsevol esdeveniment atzarós els haja fet
vindre a raure al davant d’aquestes pàgines impresses; a aquells que,
potser en contra de la seua voluntat, o allunyant-se dels seus interessos o de
les seues inclinacions, hagen pervingut davant d’aquest objecte que vehicularà
i alhora guardarà allò que tinc voluntat d’explicar; a aquells,
dic, jo els vull abans que res advertir que a continuació seran exposades
coses encara no oïdes, ni escrites, ni contades de cap manera, per més
impossible que això semble, donat que allò que ho motiva viu
immers amb nosaltres, en companyia nostra, en la quotidianitat dels nostres dies
i de les nostres nits. Pareu esment, doncs, vosaltres, lectors, si la vostra
paciència us ha permès anar més enllà del primer paràgraf.
Vosaltres, sens dubte avesats a allò que procedeix del Regne de la Ficció,
ço és, acostumats com esteu a les històries més
inversemblants, deveu estar en disposició de rebre sense escarafalls allò
que ací serà exposat; voldria, tanmateix, que sabéreu
assumir aquesta meua dissertació com a expressió narrativa, i,
alhora, com a punt de partida d’un estudi aproximatiu, d’una cosa tan certa i
tan real com qualsevol d’aquelles la referència a les quals forneix de
nodriment les enciclopèdies, els diccionaris, els manuals.

Sobre els autors:

Ramon Pros (Barcelona, 1974). Sóc llicenciat en Inter-pretació a l’Institut del Teatre, on també vaig cursar algunes assignatures de dramatúrgia. La resta de formació literària ha estat un curs breu a l’associació Òmnium Cultural sobre estils narratius, i la meva part autodidacta a base d’escriure regularment i de llegir multitud de novel.les, contes i obres de teatre. He treballat com a actor i director escènic en obres de petit format, he escrit guions de curmetratges així com també una obra de text titulada Els has vistos els peixos a les peixeres? que espero poder posar aviat en escena.

Carme Osan (Barcelona, 1958). Llicenciada en Història. M’encanta l’art en totes les seves manifestacions però, posats a triar, el meu punt feble és el teatre i la pintura. Quant a literatura, la novel.la i la poesia ocupen un lloc destacat per a mi. Un llibre que mai no cremaria? No podria cremar mai cap llibre. Formo part de la cultura que els mima i els cuida com precioses obres… Encara els folro abans de llegir-los, i odio deixar-los a persones darrere de les quals sé que hauré d’anar per a recuperar-los; els llibres són com fills dels quals no em puc desprendre. Les meves aficions? Dins del món artístic m’hi desenvolupo bé, però, fa un temps, he descobert aquesta gran vàlvula d’escapament que és l’escriptura: escriure sobre allò que sóc i allò que m’envolta, em fa deixar la pell de mica en mica i m’omple de satisfacció.

Albert Sorribas. Vaig néixer a Barcelona a finals de 1955 i sóc biòleg i Catedràtic d’Estadística i Investigació Operativa a la Universitat de Lleida. Treballo en modelització matemàtica de processos biològics en el camp que es coneix com a biologia de sistemes. Després de publicar treballs científics durant molts anys, sempre m’havia quedat el cuquet de provar sort en altres camps. Influenciat per escriptors tan diversos com Asimov, Pere Calders, Stephan J. Gould, Grabriel García Márquez, Larsson, Sabina, i molts altres, tan casolans com forans, aquest és el primer escrit no científic que em publiquen.

Pere Màrtir Anton. Nascut a Barcelona el 1973, sóc matemàtic de carrera i informàtic de professió. D’afició: les matemàtiques i l’escriptura; les dues coses, ara per ara, només quan les meves dues filles, una de 3 anys i l’altra de gairebé 6 mesos, em deixen temps lliure, que no és massa sovint (i no me’n queixo!). Escric des de fa un munt d’anys, però és només recentment que m’he decidit a presentar alguns dels meus escrits. Escric perquè és la manera de plasmar totes les idees boges (i no tan boges) que em passen pel cap. M’agraden les històries que em sorprenen. Vaig fer un curs d’escriptura creativa en català a la Escuela de Escritores, i allà vaig poder publicar el meu primer relat: Vaixell resplendent (El sueño del gato, maig de 2008). Divideixo el meu temps de lectura en llibres de divulgació científica (principalment matemàtiques) i reculls de contes de diversos autors, i, esporàdicament, alguna novel.la.

Eva Bussalleu (La Cellera de Ter, 1980). Doctora en Biologia per la Universitat de Girona, treballa com a professora en aquesta mateixa universitat. Interessada des de ben petita pel món de la literatura, escriu poesia i sobretot contes sobre diferents temàtiques: des de relats de problemes socials, passant per l’inextricable món dels sentiments, i acabant amb el seductor món de l’erotisme.

Em dic Xavier V. Inglada i sóc llicenciat en Psicologia i Filosofia. En el món de la literatura m’agrada definir-me com un simple operari de la creació. Entre els reconeixements obtinguts en la meva curta carrera literària destacaria haver estat finalista del premi de novel.la de Joescric.com l’any 2007 amb l’obra L’últim Walden, encara inèdita. En el camp audiovisual, he escrit, dirigit i interpretat amb l’ajuda de dos grans amics el curtmetratge Ikea on me, que es proclamà guanyador del premi jurat del Fastcurt 2009 i segon classificat en el premi del públic. També he publicat alguns contes breus i amb l’assaig Passió i mort de la democràcia representativa, vaig ser guardonat amb l’accèssit del Premi Pensa 2006, organitzat per la Universitat de Barcelona i publicat a la seva pàgina web. La meva intenció és seguir fabricant productes útils per a ser llegits en aquesta immensa fàbrica que s’anomena Literatura.

Jordi Sebastià (Terrassa, 1956). Doctor Enginyer Industrial. Viu a Viladecavalls i passa temporades a Xiva de Morella, al País Valencià. Al llarg de la seva vida ha treballat de moltes coses, des de bomber fins a col.laborador en projectes per a l’Agència Espacial Europea, encara que actualment es dedica a la docència. L’escriptura és una de les seves aficions, tot i que també li agrada la música, la fotografia, l’aviació, i els viatges i les activitats d’aventura. En l’àmbit de la ficció ha autoeditat tres llibrets de contes i relats breus i fins i tot té una novel.la a mitges. Algunes de les seves narracions han estat publicades per l’ajuntament de Viladecavalls, la revista El Xafarder (d’àmbit veïnal) i el butlletí mensual del Centre Excursionista de Terrassa. Ha guanyat diversos cops els Jocs Florals de Viladecavalls en l’apartat de narrativa per a adults.

Tomàs Bosch (Manacor, 1978). És llicenciat en Biologia per la Universitat de les Illes Balears. El 2007 va rebre el Premi Vila de Teulada de Narrativa Breu pel llibre de relats No subestimeu el poder dels karaokes, publicat per leditorial Bromera. Ha participat en el volum de contes Mosaic de lletres i col.labora regularment en la pàgina web de crítica literària de la llibreria Món de llibres (http://fausto.balearweb.net). En La Lluna en un Cove ha collaborat amb les obres Un pern i tal (núm. 4), Abocats al món-infern (núm. 5) i La culpa és del temps, que tot ho compon (núm. 7).

Seccions fixes:

Fora de cartellera: Anna Maria Villalonga (Barcelona, 1959). Llicenciada en Filologia Catalana i Hispànica. Es dedica professionalment a la docència, i és escriptora i crítica de cinema. http://elracodelanna.blogspot.com Actualització (1 de desembre): Anna Maria Villalonga intervindrà en el II Simposi Internacional d’Arts Escèniques (200 aniversari del naixement de Josep Bernat i Baldoví). “Teatre breu: procediments, formes i contextos“. Universitat d’Alacant/Sueca, 10-12 de desembre de 2009. Casa de Cultura, carrer de la Mare de Déu, 2, Sueca (València). Anna M. Villalonga intervindrà el dia 10 a les 5 de la tarda i la seva ponència serà: “El diàleg dramàtic en el primer terç del segle XIX“. Informació: 965 909 329 inst.filovalen@ua.es

La terra que el temps oblidà (novel.la): Edgar Rice Burroughs (Chicago, 1875 – Encino, Texas, 1950). Prolífic novellista nord-americà, un dels capdavanters en la seva època del gènere de la ciència-ficció. Creador de la popular sèrie de Tarzan, que va iniciar el 1914 amb l’obra titulada Tarzan of the apes.

Limon & Juli Vert (relat en vinyetes): Daniel S. Limon (Lloret de Mar, 1976). Llicenciat en l’Escola Llotja com a illustrador, collabora en diversos mitjans de premsa escrita. En La Lluna en un Cove, s’encarrega de les illustracions dels relats, de les caràtules de les seccions fixes, i del còmic. http://www.danilimon.blogspot.com

L’altra cara de la lluna: Emili Gil (La Sénia, 1969). Escriptor, periodista i traductor. Secretari tècnic de l’AJELC fins a l’any 2000. Coeditor de la revista Lovecraft Magazine. Ha traduït obres clàssiques de terror al català, i és, al mateix temps, autor de diversos llibres d’aquest mateix gènere i de temàtica fantàstica. La seva web personal és http://personal.telefonica.terra.es/web/emili-gil

Número 12 El pou, per Ramon Pros El menjador, per Albert Sorribas Això és Internet, per Limon & Juli Vert Fora de cartellera: El festí de Babette, per Anna M. Villalonga La terra que el temps oblidà, per E. R. Burroughs L’altra cara de la lluna: Erzsébet Bàthory: l’obsessió per la bellesa, a qualsevol preu. Casa amb celler, per Pere Màrtir Anton En Joan i la seva cadira, per Carme Osan Maquillatge, per Eva Bussalleu Fi de la història, per Xavier V. Inglada Per Christum Dominum nostrum, per Jordi Sebastià Dormir al sofà, Tomàs Bosch Els follets que viuen sota els cotxes aparcats, per Juli Vert Format: 14 x 21 cm. / Enquadernació rústega amb solapes / Tapa flexible plastificada 110 pàgines PVP: 8 Euros Accedir a la web

PROGRAMA

9:30h a 10:30h CONFERÈNCIA
LA LITERATURA DIGITAL Una mirada a la Literatura després d’Internet Gonçal
López-Pampló (Universitat de València)
10:30 a 11:00h PRESENTACIÓ del grup Un Entre Tants i del funcionament de la
xarxa creada a Ning: http://1entretants.ning.com
11:00h a 11:30h Pausa per al café.
11:30 a 13:30h TALLERS: a triar entre…

13:30h a 14:00h CLOENDA
14:00h DINAR DE GERMANOR

Nosal3 ja ens apuntat. Entreu a UN ENTRE TANS, afegiu-vos i inscriviu-vos a aquesta activitat.