NOSAL3 en som + de tres

Doncs sí, continuem sense connexió estable a Internet i hui ens adrecem a vosaltres des de l’escola de Magisteri. Us volem comentar dues exposicions que veièrem el diumenge i fer una breu ressenya de la novel·la de Roberto Bolaño “Los detectives salvajes”. Allà va…. (hui, 25 de juny hem afegit la foto de Pina, ho sentim, l’hem hagut de retallar per a que ens l’acceptara).

            El passat diumenge anàrem a visitar dues exposicions a València:  a les Drassanes del Port, on exposava l’artista alcudienc (ens agrada més aquest toponímic que l’altre, què hi farem!) Adrià Pina, i a l’I.V.A.M., on exposava F. Botero.

            A primera hora ens presentàrem a les Drassanes i en entrar ens quedàrem bocabadats contemplant el conjunt de l’obra d’Adrià Pina. Ja havíem vist la major part de les obres exposades en una o altra exposició, però veure-les així com un tot, realment va ser impressionant. La veiérem a l’inrevés, des de les obres més recents, i així, començàrem per les mans tacades de pintura, passarem per les capses, amb la seua fina ironia i l’humor desenfadat del pop art, les altres capses de ferramentes (què són sinó els llapis, gomes, pinzells i pintures), les ciutats europees, i anàrem retrocedint fins a les primeres mans, tan detallistes, càlides de vegades i d’altres amb un toc que fa venir esgarrifances (els claus que les travessen), arribant als reclams i a les seues primeres gran obres, fosques i tètriques, com el període del qual eixíem (el tardofranquisme) i la contaminació que ara ja preocupa a tothom, però que aleshores només uns pocs ens fèiem ressò de les greus proporcions que anava adquirint. Si encara no l’heu vista, esteu a temps fins el proper dia 30 de juny.

   De l’exposició de l’I.V.A.M. dir que Botero no ens sembla bo per penjar-lo a les parets. L’havíem vist en reproduccions i ens agradava, però vist a la paret i en gran, ens sembla que queda millor com a il·lustracions. Les exposicions (en tenia dues) duien els noms de “El circo” i “Abu Grahib”. La primera és entranyable, la segona no ens va agradar gens. No és un tema per a tractar-lo amb les seues formes i colors. Del circ ens van agradar bastant els dibuixos a llapis i aquarel·la.

            Ahir dilluns ens vam acabar de llegir “Los detectives salvajes” de l’escriptor xilè Roberto Bolaño, i a la qual ja havíem fet alguna referència. La novel·la es divideix en tres parts: la primera i la tercera tenen la forma d’un diari i són més curtes que la segona, que adquireix la forma d’entrevistes amb molts personatges que van aportant peces per construir el trencaclosques de la història. Una mica com “Citizen Kane”. Segons llegirem en un article sobre Georges Perec, Roberto Bolaño va recollir el guant de la feina feta per aquest amb la seua novel·la “La vida, manual d’ús” i va escriure aquesta novel·la . Feia temps que no llegíem en el castellà de Sud-amèrica i ens ha agradat molt els girs i modismes que fan servir en aquella part del món. La història comença en el DF, que és com els protagonistes li diuen a la capital México, i després l’acció es trasllada al llarg d’Europa (París, Catalunya), Israel, Àfrica, construint un gran fresc on queden reflectides les passions i els desenganys humans. Creiem que anem a llegir més coses d’aquest autor (la darrera novel·la que va escriure, sí, va morir als 50 anys el 2005, és “2666”) i d’algun altre com Augusto Monteroso o Carlos Fuentes.

            Estem treballant a València, ja ho hem dit, i encara no tenim connexió a Internet pròpia. Hui us escriguem des de l’escola de Magisteri (treballem ací al darrere). Per això no hi ha una seguida de publicar tots els dies. No pensem pagar un duro per la connexió a Internet!!!! Ja veurem si podem aconseguir-ho. Fins aviat!

Uff! Des del dimarts que no havia pogut entrar a fer-vos els comentaris de com va tot. Començarem des d’ara mateix fins el dimarts.
La connexió de hui la fem des de ca Xuli, a qui agraïm la deferència. Ell també hi participa en el nou projecte que trobareu a “http://www.lacoctelera.com/salvemelmagre”, blog al que us adrecem per tal de que participeu activament en la recuperació del nostre riu Magre.

Aquest matí (com ja us havíem informat) hem anat al Jardí
Botànic de València (adjuntarem fotos quan ens les envien) i hem aprés
moltes coses de les plantes, gràcies a la guia, de nom Maria. (perdó pel redolí).

Ahir férem l’examen de Superior de la Universitat (res a veure amb el de la Junta) i pensem que ho hem fet molt bé, així que a esperar els resultats.

Despús-ahir férem l’examen de Narrativa Catalana del segle XX, i pensem que vam aconseguir fer del comentari del conte, “L’objecte màgic” de Josep carner una acurada interpretació

El dimarts, vam fer l’examen de Llengua i Literatura Catalana i la seua Didàctica a Magisteri, d’aquest no us en vam dir res perquè ja la teníem aprovada, però a darrera hora ens van entrar ganes d’intentar fer un bon paper, i comprovar si hem aprés el que tant pacientment ens ha explicat Pilar Garcia.

Del programa de 30 minuts a TV3 sobre el hip hop (es titolava “Estrelles de l’extraradi”) podeu veure una publicitat al següent enllaç.
http://www.tv3.cat/videos/469989

Ara us posem un enllaç amb un vídeo de Xuli que està molt divertit, vejau-lo fins el final, on hi ha el millor:
http://es.youtube.com/watch?v=G8ooZU5LnvU&eurl=http://www.lacoctelera.com/elultimomonoyo

El dilluns començàrem a treballar a València repartint correu a “Correos”, FINS AL 31 D’OCTUBRE!!!!!! A més, ara a les 15’30 tinc un examen. Tot això no impedeix que encara puga deixar-vos alguna coseta per anar fent boca: el vídeo de Shemekia Copeland del passat 28 de maig o….
el correu electrònic del Bloc Jaume I als socis informant-nos de la propera excursió al Jardí Botànic:

*VALÈNCIA. JARDÍ BOTÀNIC*
Dissabte, 21 de juny
Eixida, des de la Casa de la Cultura, a les 9 del matí
La visita és guiada, i la duració són dues hores, incloent el taller
didàctic.
El preu són 4 € els socis i 5 € els no socis

El Jardí Botànic de la Universitat de València es va fundar l’any 1567 per a
l’estudi de les plantes medicinals. Després d’ocupar diferents espais de la
ciutat, l’any 1802 es va instal·lar a l’Hort de Tramoieres, la seua ubicació
actual. Passà per una restauració entre 1987 i 2000, en què s’inaugurà
l’edifici d’investigació. La docència, la investigació i la divulgació són
les seues activitats principals i la seua raó de ser. Primavera, estiu,
tardor i hivern, cada estació presenta un paisatge diferent. Les orquídies,
els cactus, l’horta, els grans arbres, les flors, les llavors, els colors,
les olors, la tranquil·litat, el silenci, la relaxació, ombra i aire fresc,
és l’oferta del museu al visitant. El jardí Botànic alberga una de les
col·leccions més importants d’arbres i palmeres adults d’Europa. Hi ha
col·leccions monogràfiques, diversos hivernacles, zones de plantes dels
deserts càlids d’Amèrica i d’Àfrica i la zona d’ecosistemes comuns al
territori valencià (alta muntanya, litorals i zones tèrmiques de matolls)
Destaca per la diversitat de les espècies que s’hi cultiven i per la
qualitat dels exemplars. Després de la visita guiada anirem al taller
didàctic per elaborar una crema a base d’àloe amb components naturals.

Per acabar, l’enllaç del vídeo de Shemekia Copeland:

http://www.youtube.com/watch?v=746UIwq8zeU

Doncs sí, tenia raó el rosca amb all, ja han anat tres vegades i es coneix que ja ningú té ganes d’anar. Ens ha telefonat Ricard aquest matí per dir-nos que erem els únics apuntats, i que per un de sol no anaven a fer l’excursi$ó.
En fi, què li anem a fer.!!!

El proper dissabte 21 hi ha una altra excursió (aquesta no és de muntanya) al jardí Botànic, amb visita guiada. Dinarem a casa.

Ho deixem ja que ens ha agafat un grip o semblant que ens fa mal tot el cos. Anem a gitar-nos i demà més…

Com ja us avisàvem, ací us presentem la resta de l’equip de redacció.
COM PASSEN ELS ANYS!!!!!!!!!!!!!!!!

P.D. Anem retocant els posts (es diu així?) anteriors, per deixar-los amb una millor presentació o afegint fotos que no tenien. Reviseu-los!

Aquesta vegada a la Cova Tallada, nosal3 encara no
l’hem feta, però els Amics i Amigues de la Muntanya
creiem que és la segona vegada que hi van.
Segurament hi anirem.

Com que estem gossos (perrea!, perrea!) 
Copiem i enganxem el missatge del 
Bloc Jaume I. 
Si voleu venir, esteu convidats


*COVA TALLADA *

*Data* : 14 de juny
*Eixida* : 8.00 hores, des de la Casa de la Cultura
*Comarca* : Marina Alta
*Temps* : Mitja hora llarga
*Dificultat* : Mitjana
*Com aplegar* : Cal anar a Dénia, al final de Les Rotes

*Descripció* : La cova es troba entre Dénia i el Cap de Sant Antoni. I es
pot accedir a ella per terra o per mar. Nosaltres ho farem per terra,
caminant vora mar. Es baixa molt a prop de la torre vigia del Cerro. El camí
no és massa complicat, no cal anar amb botes de muntanya, és suficient
calçar unes esportives. Podem entrar a la cova per dos llocs, a triar,
baixant amb una poca dificultat o banyant-se fins al turmell, en aquest cas
caldrà canviar-se el calcer per sandàlies de plàstic o cosa pareguda. Cal
tenir en compte que sempre xafarem pedra. La cova està declarada reserva
natural, és una antiga cantera de pedra tosca, material que durant molts
anys va servir per construir. És un lloc ideal per escabuçar-se. No
s'oblideu del banyador, de la crema solar ni de la tovallola que ens servira
per estendre-la a terra i estar més còmodes ja que no hi ha arena, tot es
pedra. Porteu aigua, esmorzar i el dinar. Nosaltres vam estar l'any 2005 i
férem fotos <http://www.blocjaume.com/covatallada/covatallada.htm>. La cova
com veureu és impressionant.

Ahir divendres vam sopar i xerrar al local del Bloc Jaume I amb Ana Aguado sobre “Ciutadania i feminisme al segle XXI”

Sopàrem
amb Ana Aguado i el títol de la xerrada era: “Ciutadania i feminisme al segle XXI”.

Ana Aguado va fer una introducció per a
situar-nos, explicant com les relacions de gènere, en allò públic, en allò
privat, al treball, etc. es van construïnt en la societat a partir de models
teòrics de la classe hegemònica, la burgesia, que aboga per una femenitat
domèstica, al marge d’allò públic o polític. I açò és així fins al punt que la
relació de dominació dels homes vers les dones es veu com una cosa “natural”,
la qual cosa és mentida. Totes les relacions que es donen dintre de la societat
són sempre culturals, mai naturals.

A partir d’ací ens va fer un petit
recorregut històric del moviment feminista. A partir de la revolució francesa,
final de l’Acient Regim, el patriarcat començà a canviar i el feminisme
(en aquella època encara no es deia així, però) va anar vinculat-se amb la
lluita de classes. En nom de la Llibertat, la Igualtat i la Fraternitat, les
dones començaren a reivindicar els drets que com a qualsevol humà tenen. Aquestes tres paraules, només teòricament estan
plenament implantades a la societat en la qual vivim, i si parlem d’altres
cultures no occidentals, encara menys. La igualtat no és un punt de partida, és
un punt d’arribada. El moviment liberal no reconeixia la ciutadania a les
dones, les eleccions eren censatàries i les dones no podien votar i molt menys
accedir als llocs de poder. Així van nàixer les relacions asimètriques de
poder, que van obrir la caixa de Pandora: les dones reclamaven els seus drets,
sobretot el dret a votar (sufragistes). A partir d’ací es contrueixen les
alternatives que hui anomenem feministes o feminisme. Part del moviment obrer
interpretà aquest moviment d’emancipació com una construcción burgesa
assimilant així, sense saber-ho la seua ideologia en allò referit a la dona.
Sortosament, els més assenyats feren reflexionar els que havien caigut en el
parany i a poc a poc, les dones anaren aconseguint els seus objectius
emancipadors.

El feminisme parteix del presupòsit de
que tothom tenim els mateixos drets i els mateixos deures.

Passant a l’actualitat, ens va referir
que els codis civils, fins fa poc, encara es regien pel codi napoleònic, on la
dona no hi tenia cap dret. En l’actualitat, primeries dels segle XXI, la
igualtat d’oportunitats encara no existeix. S’ha arribat a dir actualmente, per
legitimar les desigualtats, que aquestes són una cosa natural, ja hi havíem fet
refèrencia al principi.

Ha fet falta gairebé un segle per poder
arribar a allò que s’ha aconseguit quant a la igualtat de les dones i els
homes. Què volen les feministes al segle XXI?: Aconseguir la igualtat política,
legal. Hui es promouen polítiques per a poblacions minoritàries com els
immigrants, les diferents ètnies i … per a les dones. Ana va dir que les dones
no són una minoría, a la qual cosa li vam replicar que tal vegada no era eixe
el terme per a designar-les, sinó que més aviat hauríem de parlar de poblacions
minoritzades, cosa amb la qual va estar d’acord.

Com pot existir, o podem parlar de
democracia quan les practiques, les actituds, les formes de vida suposadament
“naturals” les entrebanquen? Els conservadors diuen que la desigualtat és una
cosa natural, els progressistes que a les dones els falta formació, i no saben
que hui dia, les dones tenen la suficient formació, però els falta el perfil
per accedir als llocs de poder. No hi ha oposicions per a savi, per a
intel·lectual, per als alts càrrecs i aquests no són per a les dones: d’açò
se’n diu cooptació. L’igualitarisme fals fa perdurar les desigualtats.

Em de caminar cap a una democracia
paritària, amb un total respecte pels drets humans i individuals. S’ha
d’aplicar la transversalitat en les polítiques engedades de discriminació
positiva. La major participación de la dona de hui és un punt de partida, però
no vol dir que siga suficient.

I açò, més o menys, podría ser un resum
d’allò que ens va explicar ahir divendres Ana Aguado el local del Bloc Jaume I
de l’Alcúdia, situat al carrer Convent, número 13 de l’Alcúdia. Per ara s’han
acabat els sopars-xerrades, així que fins l’any que ve ja no hi haurà més.
Esteu atents (des d’ací us continuarem informant de les activitats que anem
fent, ja que a la página web que us recomanàvem, algún graciós pirata informàtic
no para de fer la mà, parlant en plata).

Algú ens ha comentat de paraula (ja ho podia haver fet als comentaris!!!) que si no posem cura en la maquetació, que si va tot el text seguit, que si… però què voleu? Acabem de començar i hi ha dies que hem d’escriure dues i fins a tres vegades els textos perquè se’ns esborren. Paciència i a poc a poc anirem perfilant-ho. El que heu de fer és deixar els comentaris. Gràcies per aguantar-nos dia a dia!

Hui acabem les classes a l’escola de Magisteri. Ja no ens queden ni exàmens per tornar-hi, ja que els dos que ens queden els farem a la facultat de Filologia i a l’aulari de Gascó Oliag.
Després dels quatre cursos passats en aquestes aules, ens dol una mica haver d’acomiadar-nos. S’han passat (els quatre anys) en un bufit… Ja ho dèiem en fer els quaranta: el tren va tant depressa que no et deixa veure el paisatge, ni moltes de les coses, persones i accions que ens envolten. Cal obrir bé els ulls i les orelles per a què res se’ns escape.

   El mateix dia que vam acabar de llegir “Diva”, en tornar cap a casa en el metro, començarem a llegir “Los detectives salvajes” de Roberto Bolaño, recomanat (com ja ho dèiem en un altre dia) per Ferran Torrent. És genial, segueix, en certa manera, la forma d’escriure de George Perec a “La vida: manual d’ús”. Ja el comentarem en acabar-lo, però us diem des de ja que és molt recomanable.

El concert que us anunciàvem ahir va estar a la altura de les espectatives.
En acabar les classes ahir, vaig esperar als amics i companys que passaren a per nosal3 per anar a veure a Shemekeia Copeland, és a dir, Vinnie, Xuli i Òscar. De teloners actuaren dues persones, un era Juan Carlos o Joan Carles, a qui coneixem per els bolos que ha fet Òscar a la Coral el Micalet i un altre xic (Òscar, si llegeixes açò, dis-nos qui eren, per fa). Unes quantes cançonetes de blues per anar fent boca. Després aparegué el combo brooklinés que portava la Shemekeia (nom difícil on els hi haja, filla de Johnny Copeland, qui va tocar -ja no és entre nosal3- amb Robert Cray entre d’altres). Un començament brutal, un grup que sonava compacte, sense fisures, amb uns ritmes de blues i soul per no poder parar de bellugar-se. Com diem al títol, una passada. (Estem esperant que Xuli ens envie alguna de les fotos que va fer per penjar-la). Si no anàreu, us perdereu una gran actuació, com poques vistes en els darrers temps per València. Li trobàrem a faltar una secció de vents: hagués estat l’hòstia!!!!.

Ho he fet partint la foto en dos, així em cabem les dues, misteris de la informàtica…(!?!)
Doncs no, només ens deixa posar-ne una, l’altra la posarem més endavant.

“Semblava com si definitivament l’esperit tràgic de l’òpera m’haguera convertit en una heroïna destinada a enfrontar-se amb un destí sense misericòrdia. Els balls de màscares sempre acaben malament”. “Diva” de Pasqual Mas i Usó. Editorial Tàndem, 2004.

3.- SOPAR I XERRADA DEL BLOC
    Amb el sopar i xarrada que tindrem el proper divendres 6 de juny, a les

21.30 hores. Ana Aguado parlarà sobre 'Ciutadania femenina i feminisme al

segle XXI', al Casal del Bloc de Progrés Jaume I que es troba al carrer

del Calvari, 13, al costat de la plaça Tirant lo Blanc, on hi està la Casa

de la Cultura i les restes del convent. (Hem reproduït el correu que ens 
han enviat des del Bloc jaume I i el fem extensiu a tothom que vulga vindre. 
Ah!, són només 4 euros i l'entrepà se'l porteu. Ens veiem!

Hui ja ens hem pogut fer amb una altra connexió i anem a informar del que passa al marge del camí (si és que hi ha camí, que deia aquell). En primer lloc disculpar-nos per no poder (no voler, perquè ens hem d’enganyar) assistir a la manifa-casserolada del dissabte. Segons els organitzadors, unes 3.000 persones s’hi aproparen i més de quaranta associacions s’adheriren. Un petit extracte del Levante del diumenge (traduït, clar):  En aquest acte es va llegir un manifiest amb deu punts, en el qual criticaren que “en la Comunitat Valenciana hi ha un circuit que podria adequar-se i millorar-se per a tindre un escenari permanent i de primer ordre per a la Fórmula 1”. I, d’entre altres qüestions assenyalaren que “la inversió de diners públics en un negoci privat como la Fórmula 1 és una decisió de les Administracions Valencianes que no respon a les prioritats socials dels barris de la ciutat”, i qualificaren el decret aprovat pel Consell que declara d’interès general la competició d'”estado d’excepció ambiental”. 
   La RTVV, fent honor al seu menyspreu per manifestacions que van contra “el progrés” de la ciutat i de la Comunitat (molt que els importa a ells la comunitat!), van utilitzar més de cinc minuts en el Noticies 9 a mostrar els seients que ja han arribat per a les 120.000 places que cabran per veure la cursa, i que això deixarà molts diners; el que no diuen és a qui els deixarà eixos diners. (als amiguets, per suposat). De la manifa ni esment (són quatre gats es diran entre ells).  

   Canviant de tema, el primer dia no se’ns passà pel cap parlar de la xerrada que tinguerem el passat dia 29 de maig al local del Bloc Jaume I de l’Alcúdia amb Ferran Torrent al voltant de la seua última novel·la “Només socis”. Des de les deu que començà fins a passades les dotze, estiguerem canviant opinions, escoltant com és el procés de creació d’una novel·la, i acabarem convocant un congrés per parlar de la figura de Joan Fuster, necessari i imprescindible. Ferran Torrent, en un moment de la seua intervenció, ens va recomanar una novel·la de Roberto Bolaño, titulada “Los detectives salvajes” (de què ens sonava eixe nom i eixe títol…. ah, sí, ho tornarem a mirar, al Babelia de “El País” de la setmana passada, en un article que parlava sobre George Perec -un altre dia parlarem d’aquest personatge, força interessant- i on deia que R. Bolaño havia recollit el guant del repte llençat per G. Perec a la seua metanovel·la “La vida, manual d’ús” i havia escrit aquesta. Hui hem anat a la llibreria i l’hem comprada, per deixar-la a la llista dels pendents. Ja us en farem cinc cèntims.

   La forma polièdrica del jo fa que escriguem aquests comentaris en nom de nosal3, que som més de tres. En un primer moment havíem pensat fer un guió, escriureu a casa i després enganxar-ho, però després de discutir-ho molt, hem pensat escriure tal i com raja, en una sola sessió i directament, per això, hui com no tenim classe fins les 18 hores, podem perdre (no és la paraula) esmerçar alguna estona a escriure açò des dels ordinadors de l’escola de magisteri. Ben aviat tindrem una connexió més estable i des del poble i no haurem de dependre d’aquesta. S’acaba el curs i cal cercar noves maneres d’accedir-hi. 
   Ah, sí! Parlar-vos també de l’excursió que férem amb el Bloc Jaume I a la tinença de Benifassà, on ens va ploure d’aquella manera, però ho passarem molt bé (la foto no me la deixa enganxar, perquè diu que és massa gran). El cap de setmana següent ens n’anàrem a Novelda a conèixer aquesta ciutat. Els qui vulguen vindre estan convidats, consulteu, si encara no ho heu fet, la pàgina web del blocjaume.com on trobareu el que queda per fer aquest any (excursions a la muntanya poques, i sopars crec que en queda un encara. No hem feu cas, si esteu interessats, consulteu-ho.  
  
   Anem ja a deixar-ho ací, si podem tornarem demà amb més detalls de què anem llegint i què recomanem. De moment farem una llista del que portem entre mans: “Diva” de Pasqual Mas i Usó, “Esbós d’autoanàlisi” de Pierre Bourdieu, “Gramàtiques de la creació” de George Steiner (aquest ja el sabíeu)… bé ho deixem ací. Fins aviat!!!!

Per primera vegada anem a fer una entrada al món virtual de les noves
tecnologies de la mà d’aquest bloc. No sabem si la cosa anirà bé, però
per intentar-ho que no quede. “NOSAL3 som més de tres” fa referència al
“fanzine” que publicàrem a finals del passat segle des del Bloc Jaume I
de l’Alcúdia, i com vam ser nosal3 els qui inventàrem el nom, doncs
anem a aprofitar-lo. Som més de tres, la segona capçalera, fa
referència als constants canvis interiors que tothom patim al llarg de
cada dia i que ens pot fer semblar des dels més bones persones del món
fins als més fill de…. de l’univers. Així, sóc un i som més de tres,
i amb la vostra ajuda de segur que ho serem aviat.

Quines coses anirem plasmant ací?. Des del llibre que portem entre
mans fins a la pel·lícula vista ahir o fa uns anys, segons els ànims i
les ganes. De política també, quan siga necessari. Per cert, el
dissabte 31 (demà, sí, ja sé que és una mica precipitat, però fins hui
no he pogut entrar i donar d’alta el bloc, perdó) hi ha una
manifestació -casserolada en contra del circuit urbà de Fórmula 1 a
València. He adjuntat el cartell de la convocatòria. Hi anirem tots
nosal3, i vosal3?. Ens veurem!!!!

Aquests dies estem rellegint, entre d’altres llibres, l’assaig
“Gramàtiques de la creació” de G. Steiner (PROA 2002). El llegirem el
2003, abans de posar-nos a estudiar a la Universitat (Magisteri per més
senyes) i no ens vam enterar que gairebé res. Ara, per fí, li podem
treure bastant més suc a la lectura. La part que més ens ha interessat
ara ha estat la que fa referència a la creació literària.

Ho deixem així. Provarem de tenir una connexió estable a Internet
(fins ara estem assaltant connexions a la universitat o allà on podem
-biblioteques, cases d’amics…- si volem fer d’aquesta nova provatura
alguna cosa consistent, i poder dedicar la mínima atenció a allò que hi
posem.

Fins aviat!!!!.