Al darrer apunt no us comentàrem que també hem tornat a estudiar, des de finals de setembre, a la Facultat de Filologia el Post Grau de Assessorament Lingüístic, matiu pel qual no tenim tant de temps per anar traduïnt amb tanta alegria com abans, els articles de premsa que més ens cridaven l’atenció, ni anar escrivin comentaris del que ens passa. Feta aquesta puntualització, ací teniu el “top ten” del mes de novembre, que ja no sabem si vol dir alguna cosa o no. Ho diem perquè hem instal·lat un altre comptador (Statcounter) i no quadren les xifres de visites, així que ja ens imaginem que cadascun d’aquests comptadors fa els comptes a la seua manera, que, potser no siga l’exacta, així és que: fora preocupacions!

<!–
/* Font Definitions */
@font-face
{font-family:”Cambria Math”;
panose-1:2 4 5 3 5 4 6 3 2 4;
mso-font-charset:1;
mso-generic-font-family:roman;
mso-font-format:other;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:0 0 0 0 0 0;}
@font-face
{font-family:”Arial Unicode MS”;
panose-1:2 11 6 4 2 2 2 2 2 4;
mso-font-charset:128;
mso-generic-font-family:swiss;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:-134238209 -371195905 63 0 4129279 0;}
@font-face
{font-family:Calibri;
panose-1:2 15 5 2 2 2 4 3 2 4;
mso-font-charset:0;
mso-generic-font-family:swiss;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:-1610611985 1073750139 0 0 159 0;}
@font-face
{font-family:”@Arial Unicode MS”;
panose-1:2 11 6 4 2 2 2 2 2 4;
mso-font-charset:128;
mso-generic-font-family:swiss;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:-134238209 -371195905 63 0 4129279 0;}
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-unhide:no;
mso-style-qformat:yes;
mso-style-parent:””;
mso-margin-top-alt:auto;
margin-right:0cm;
mso-margin-bottom-alt:auto;
margin-left:0cm;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:11.0pt;
font-family:”Calibri”,”sans-serif”;
mso-ascii-font-family:Calibri;
mso-ascii-theme-font:minor-latin;
mso-fareast-font-family:Calibri;
mso-fareast-theme-font:minor-latin;
mso-hansi-font-family:Calibri;
mso-hansi-theme-font:minor-latin;
mso-bidi-font-family:”Times New Roman”;
mso-bidi-theme-font:minor-bidi;
mso-fareast-language:EN-US;}
.MsoChpDefault
{mso-style-type:export-only;
mso-default-props:yes;
mso-ascii-font-family:Calibri;
mso-ascii-theme-font:minor-latin;
mso-fareast-font-family:Calibri;
mso-fareast-theme-font:minor-latin;
mso-hansi-font-family:Calibri;
mso-hansi-theme-font:minor-latin;
mso-bidi-font-family:”Times New Roman”;
mso-bidi-theme-font:minor-bidi;
mso-fareast-language:EN-US;}
.MsoPapDefault
{mso-style-type:export-only;
mso-margin-top-alt:auto;
mso-margin-bottom-alt:auto;}
@page Section1
{size:595.3pt 841.9pt;
margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm;
mso-header-margin:35.4pt;
mso-footer-margin:35.4pt;
mso-paper-source:0;}
div.Section1
{page:Section1;}
–>

            Entrades
més visitades aquest mes

            Publicat
el dia 30 d’octubre

            La
Lluna en un Cove. Número 11, novembre. (77 visites)

            Publicat
el dia 16 de novembre        

            21
de novembre, 22 hores, Pavelló PLa de l’Arc de Llíria Concert. (70   visites)

            Publicat
el dia 18 d’octubre

            XXI
Encontre d’Escriptors: La literatura digital. XXXVIII Premis octubre.
(61   visites)

            Publicat
el dia 6 de novembre

            Consideracions
de la Coordinadora per un Transport Sostenible sobre l’aeroport   de la Ribera (58 visites)

            Publicat
el dia 20 d’octubre

            “Mal
d’escola” de Daniel Pennac. (57 visites)

            Publicat
el dia 18 de novembre

            Teatre
La Clau: dijous 26 de novembre a les 22 hores: OLIVA TRENCADA.     (57 visites)

            Publicat
el 4 de novembre

            “Jornades
sobre les normalitzacions reeixides” a l’OCTUBRE, Centre de Cultura             Contemporània. (55
visites)

            Publicat
el 2 de novembre

            XI
Mes de les Lletres “El laer de llegir, el gust d’escriure” Bloc Jaume
I de           l’Alc?dia.
(50 visites)

            Publicat
el dia 13 de novembre

            “La
màquina ronca” d’Urbà Lozano. (50 visites)

            Publicat
el dia 19 d’octubre

            TEATRE
LA CLAU: Carles Pastor “La noia del Nord”. 21 d’octubre.
(47            visites)

    Ups!, queda una mica desquadrat, però no tenim ganes de perdre més temps arreglant-ho… Bona nit!

         Diu que per una vegada,
anem a deixar de banda totes les tasques que portem entre mans i anem a fer un
apunt amb el qual recordem  (no creiem
que estiga tot, però) el que hem fet des de fa… no sabem ja quan, potser des de
mitjan mes d’octubre. Han estat dies de lluita, de gaudi, d’aprendre i de
ensenyar, de veure pel·lícules (poques però), de tornar a llegir bastant (tenim
sis llibres per comentar encara!). En fi, anem a provar de fer un resum i si
ens deixem alguna cosa que hem compartit amb algú de vosal3, feu el favor d’indicar-ho,
que anem bastant perduts. I aquesta darrera setmana hem treballat i per això l’aturada
en l’escriptura d’apunts al bloc.

            Tot
comença amb les bicicletades, convocades per la Coordinadora per un Transport
Sostenible i el Col·lectiu la Ribera en bici. La primera, el 17 d’octubre va
discòrrer des de l’Alcúdia fins a Guadassuar pel Camí dels burros. No assolir
el número de participants que estimàvem, però igualment ens ho passàrem molt
bé. Abans d’eixir i en arribar a Guadassuar, ens van oferir sucs i refrescos
per a tothom. La segona es va celebrar el 31 d’octubre, i ens haguérem de
desplaçar (sempre amb bicicleta) fins a Algemesí, des d’on anàrem fins a la
xopera, en l’antiga desembocadura del riu Magre al Xúquer. Puguérem contemplar
el gran treball de neteja que ha realitzat l’ajuntament d’Algemesí en aquest
paratge, ja que estava saturat per un canyissar espès (la darrera vegada que hi
anàrem, fa uns anys) i ara hi ha un bosc de ribera inundable preciós. Per la
vesprada hi anàrem a la Macromanifestació (aquesta vegada sí que ho va ser)
contra la corrupció. Gairebé vam perdre la veu cridant “No a la corrupció,
Camps dimissió”. 20.000 persones no està gens malament i hauria de servir per a
alguna cosa com ara que algú dimitís, però ja sabem com les gasten els que ens “governen”.
A la propera hem de ser 50.000 per veure si es donen per al·ludits d’una
vegada.  La darrera bicicletada, el dia
14 de novembre, la vam fer des d’Alzira fins a Carcaixent. NO vament anàrem des
de l’Alcúdia en bici, i en tornar, anàrem a la “florentinada”, festa que
convoca algunes vegades en fer anys l’amic brisco a la seua casa reciclada de
la muntanya. Vam gaudir de música en directe i de bona companyia fins tard a la
nit.

         En acabar el mes d’octubre, se’ns va
passar publicar les entrades més visitades, (teníem massa coses al cap, i eixe
dia va ser el de la bicicletada i macromanifestació) i axií, no teníem temps ni
per aturar-nos a fer-ho. Procurarem que no torne a passar.

         El 21 d’ocubre vam poder gaudir també
de l’actuació del Carles Pastor al Teatre La Clau, després de sopar amb la
directiva i l’artista convidat. Anit no vam poder anar a veure i escoltar a
Oliva Trencada al mateix lloc, al Teatre La Clau, perquè teníem reunió del Grup
de Lectura per  parlar de “En dic vermell”
d’Orhan Pamuk. No vam ser molts els qui acudirem (si ve l’autor se sol congregar
molt més gent, per l’al·licient de poder parlar amb ell), però vam intercanviar
les bones impressions que ens havia fet l’obra, i coincidírem que es tracta d’un
monument literari  en temps i un espai que
encara que ens queden una mica lluny, ens va dir moltes coses de la cultura
turca d’aleshores. Ja la comentarem més endavant.

         A finals d’octubre, també hi acudirem dos dies a les
sessions del XXI Encontre d’escriptors dintre dels XXXVIII premis octubre, al
C.C.C. octubre. Si trobem els apunts que ferem, us en farem cinc cèntims… un
moment…  El dimecres 28 d’octubre, a
les 10:30 vam escoltar de Raffaele Pinto, presentat per Carlos Lindin la seua
conferència: “Els blogs i la literatura”. Raffaele Pinto es va presentar més
com a una persona curiosa que com a experta. Va començar parlant de que el que
més destaca del nou mitja, la xarxa, és la intertextualitat, l’hipertext. També
que amb les noves tecnologies, està canviant els conceptes d’autor, de lector i
d’obra. La relació amb els lectors en xarxa canvia el significat del mateix
text. (A açò podríem dir que en un text escrit en paper també, però). Es
refereix en aquest cas a que l’alta literatura té un model de lector estancat,
i que ara, amb les noves tecnologies, açò està canviant; el lector participa de
la lectura i de la interpretació dels textos i pot aportar comentaris que poden
diversificar els punts de vista.

         Va fer referència també a un article publicat per Umberto Eco
en el que criticava la integració de l’ordinador en educació primària. L’argument
que aporta Eco és que l’escriptura és alguna cosa més que un codi. És, a més un
exercici amb el qual el cos s’estructura. Mitjançant aquest aprenentatge es
produeix la coordinació cervell-ull-mà en una mena d’entrenament, comparant-ho
a quan aprenem a conduir: abans no sabíem com coordinar peus i mans, després,
una vegada aprés, es converteix en una rutina a la qual ja quasi bé no li posem
atenció.  L’escriptura és un procés d’entrenament
al començament de la vida i sovint oblidem aquest aprenentatge tan necessari.
La funció antropològica essencial de l’escriptura, és coordinar el cos, disciplinar-lo,
ensenyar-lo a mantindre’s net, interioritzant un principi d’ordre, reflectit en
allò fet i  finalment en la personalitat.

         Passà seguidament a parlar de l’efecte espill que té la
literatura, dient que ella ens proporciona el que nosal3 hem volgut ser. No en
som conscients de la imitació que fem, però la fem, interioritzem allò que la
literatura ens ha proposat. Esl exmples que posà no poden ser més explícits: El
Quixot, que imita la ficció, i la imitació de Crist, que imita la “veritat”.

         Segons Lacan, el jo es construeix basant-se en la ficció. En
la literatura estan reflectides totes les nos3 individualitats. Arribats a
aquest punt, va dir que Eco s’equivoca. La xarxa, la pantalla, potencia la ficció
fictícia, és un pas endavant, com el que va fer el conte al segle XX en
desplaçar la novel·la.

         Les xarxes socials ens aproximen a una relació més íntima i
necessària amb la ficció. Fem ús d’una “doble vida”. Fa de l’ús literari un ús
minimal, i posa com a exemple el “Bon dia” que escriuen molts en entrar de matí
a qualsevol xarxa social. Això és (segons Pinto) de literatura, és entrar en la
ficció i projectar-se en la xarxa. És la cèl·lula literària mínima. És el
moment d’entrar a la ficció. La implosió de la literatura ha envaït en la
nostra existència, la nostra quotidianeïtat desapareix, és la ficció que es fa necessària.
 No sé si s’entendrà alguna cosa o no…
és el que he pogut esbrinar dels apunts apressats que vaig agafar.

         Més tard, a les 12, hi havia una Taula Rodona a la qual van
assistir Xulio Ricardo Trigo, Toni Ibáñez, Margarida Aritzeta i trobàrem a
faltar a Biel Mesquida, que segons ens van comunicar, estava a Mallorca en un
homenatge a Xesca Ensenyat; la taula va estar moderada per Raffaele Pinto.  Estem pensant que açò està fent-se massa
llarg i potser us aborrisca… deixarem la segona part d’aquests Encontres per
a més endavant… si voleu.

         Al present mes de novembre, Mes de les
Lletres, hem pogut assistir a l’actuació del grup Jazzeando Funk, que ens
adelitaren amb estàndards del jazz de sempre, demostrant-nos el seu virtuosisme
instrumental. Ho poguérem veure a la Casa de la Música el dia 13. El dia 23,
dijous, vam poder tornar a veure a Xavi Castillo en la seua obra (que ja em
comentat ací) “Històries Medievals de Reis i Bufons”. Abans, però, vam poder
assistir, el dia 21 a Llíria, al meravellós concert que ens oferiren Pep
Gimeno, Miquel Gil, l’Orquestra Àrab de Barcelona, la Unió Musical de Llíria i
David Pastor (enllaços).

         Els
Amics del Corral de Rafel tornaren a programar una altra activitat en aquell
paratge natural, amb una excursió per la muntanya, dinar, i per la vesprada, un
taller de fotografia nocturna. Només vam poder acudir a la paella amb els amics
valldalbaidi, brisco i Carlos Chao.

         Aquesta vesprada, a la Casa de la
Cultura de l’Alcúdia, lluirament de premis i inauguració de l’exposició del
concurs de fotografia de Xúquer Viu, per la nit, i com a final del Mes de les
Lletres, soparem amb Jaume Pérez Muntaner a la Taula de les Lletres i els
Menjars.  Demà també hi ha bastants coses
a fer: de matí, concentració per celebrar el primer de desembre, dia
internacional de la lluita contra la sida a la plaça Major d’Alzira, organitzat
pel col·lectiu Colorets de la Ribera i la Costera. Per la nit, actuació de jazz
a la Casa de la Cultura de l’Alcúdia, amb Jesús Sentandreu, David Pastor et
alii. que de segur ens faran passar una molt bona estona. Com voleu que ho
posem tot? Fem el que podem. Bona vesprada.

   Una nova activitat dels Amics del Corral de Rafel. Sí, ja sabem que ho hem publicat massa damunt de la data, però entre unes coses i altres, ens ho veiem apurat per arribar a la nit sense haver d’anar corrents a algun lloc. Dintre hi teniu el programa tal i com està publicat al bloc dels Amics. Com podeu veure, ja no podeu apuntar-vos a la paella, però si us agrada passejar per la naturalesa i a més, fer fotografia, acudiu sense cap problema, sereu rebuts amb els braços oberts.

El proper dia 22 de novembre, els Amics del Corral de Rafel us presenta una activitat oberta a tots els públics, especialment per als afeccionats a la fotografia. L’horari programat, que pot patir variacions, segons es vaja desenvolupant el dia serà:

11:30 Excursió a les Coves del Truig per fer fotografia de natura i gaudir del paisatge.

14:30 Dinarem paella per encàrrec.

16:00 Taller de fotografia. Es dividirà en dues sessions: en una, Paco Burguera ens explicarà les diferents modalitats o tècniques per fer fotografia nocturna: com fer fotografies als llamps de les tronades, com fotografiar el ratsre dels estels, fotografies d’astrofísica… segurament disposarem d’un telescopi per poder aplicar aquests coneixements. A l’altra sessió, tindrem una xerrada on ens presentaran fotògrafs de prestigi com són:
– Sergio Tello (Premi Catalunya de Fotografia).
– Miguel Parreño (Premi Nacional de Fotografia).
-Manolo i Raül Villalva (Guanyadors de diferents concursos de fotografia a nivell mundial).

19:00 Posada en pràctica dels coneixements adquirits.

Per a poder participar-hi, caldrà comprar el tiquet que es posarà a la venda al preu de 10 € els majors i 5 € els xiquets. Per aconseguir-los haureu d’anar al bar l’Oficina i demanar per Dani. Per aquells que no puguen anar-hi, haureu d’enviar un correu electrònic a corralderafel@gmail.com abans del 18 de novembre indicant quants aneu a vindre. Aquesta data és la de tancament d’inscripcions, i així no ens passarà com altres vegades, que ens hem vist desbordats per gent que s’apujnta a última hora (encara que ho hem resolt bastant satisfactòriament, tot s’ha de dir).

Així que ja ho sabeu, si us agrada la fotografia i la natura, no deixeu pasar aquesta oportunitat.

US ESPEREM!!!!

– Ostres! que no podré anar-hi…
-…
-…sí, sí el 26 de novembre, aquesta vegada, dijous, ves per on… ja podríem haver-ho programat per al dimecres, com sempre… i tu hi aniràs?
-…
-…No, Ja t’hem dit que no…, que eixe dia tenim reunió del Grup de Lectura del Bloc Jaume I a la mateixa hora, al casal… sí, comentarem la novel·la d’Orhan Pamuk “Em dic vermell”….
-…
-…Doncs ja ho saps, encara que no te l’hages llegit, pots vindre, i si t’agrada més la música, doncs al Teatre La Clau…
-…
-…Val, ens veiem en un lloc o altre, bo!… Sí, sí, sí, i per al  diumenge ja t’ho contarem, que hi ha activitat al Corral de Rafel, demà et telefonem i t’ho diem, ara sí, adéu, a10…!
Més infomació al “mai és peix“

<!–
/* Font Definitions */
@font-face
{font-family:Batang;
panose-1:2 3 6 0 0 1 1 1 1 1;
mso-font-alt:??;
mso-font-charset:129;
mso-generic-font-family:roman;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:-1342176593 1775729915 48 0 524447 0;}
@font-face
{font-family:”Cambria Math”;
panose-1:2 4 5 3 5 4 6 3 2 4;
mso-font-charset:1;
mso-generic-font-family:roman;
mso-font-format:other;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:0 0 0 0 0 0;}
@font-face
{font-family:Calibri;
panose-1:2 15 5 2 2 2 4 3 2 4;
mso-font-charset:0;
mso-generic-font-family:swiss;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:-1610611985 1073750139 0 0 159 0;}
@font-face
{font-family:”Lucida Calligraphy”;
panose-1:3 1 1 1 1 1 1 1 1 1;
mso-font-charset:0;
mso-generic-font-family:script;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:3 0 0 0 1 0;}
@font-face
{font-family:”Bookman Old Style”;
panose-1:2 5 6 4 5 5 5 2 2 4;
mso-font-charset:0;
mso-generic-font-family:roman;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:647 0 0 0 159 0;}
@font-face
{font-family:”@Batang”;
panose-1:2 3 6 0 0 1 1 1 1 1;
mso-font-charset:129;
mso-generic-font-family:roman;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:-1342176593 1775729915 48 0 524447 0;}
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-unhide:no;
mso-style-qformat:yes;
mso-style-parent:””;
mso-margin-top-alt:auto;
margin-right:0cm;
mso-margin-bottom-alt:auto;
margin-left:0cm;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:11.0pt;
font-family:”Calibri”,”sans-serif”;
mso-ascii-font-family:Calibri;
mso-ascii-theme-font:minor-latin;
mso-fareast-font-family:Calibri;
mso-fareast-theme-font:minor-latin;
mso-hansi-font-family:Calibri;
mso-hansi-theme-font:minor-latin;
mso-bidi-font-family:”Times New Roman”;
mso-bidi-theme-font:minor-bidi;
mso-fareast-language:EN-US;}
.MsoChpDefault
{mso-style-type:export-only;
mso-default-props:yes;
mso-ascii-font-family:Calibri;
mso-ascii-theme-font:minor-latin;
mso-fareast-font-family:Calibri;
mso-fareast-theme-font:minor-latin;
mso-hansi-font-family:Calibri;
mso-hansi-theme-font:minor-latin;
mso-bidi-font-family:”Times New Roman”;
mso-bidi-theme-font:minor-bidi;
mso-fareast-language:EN-US;}
.MsoPapDefault
{mso-style-type:export-only;
mso-margin-top-alt:auto;
mso-margin-bottom-alt:auto;}
@page Section1
{size:595.3pt 841.9pt;
margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm;
mso-header-margin:35.4pt;
mso-footer-margin:35.4pt;
mso-paper-source:0;}
div.Section1
{page:Section1;}
–>

“La màquina ronca”

Urbà
Lozano

         Guanyadora del premi de
narrativa “Vila de Puçol” 2005, és la seua primera obra publicada per Edicions
Brosquill el febrer del 2006. El que tenen de bo els premis literaris és la
possibilitat de donar a conéixer obres i autors com aquests que anem a
comentar. Sovint ens queixem que els premis literaris (Urbà Lozano ho ha
comentat a bastament al seu bloc “Més content que un gínjol”) no són gaire
“nets”, però si no fos per aquests, novel·les com aquesta no es publicarien, o
si es publicaren, acabarien a la “guillotina”, per no tenir el ressò ni
publicitat adequats.

         L’afecció d’Urbà Lozano pels trens ens ha quedat ja ben
palesa: si a “Plagis” en fa un exercici d’estil per descriure de diferents
maneres un viatge en tren (el de Sòller), a “La màquina ronca”, aquesta passió
impregna fins el títol de la novel·la. Comença amb el naixement del que serà el
protagonista, Jaume Monjonell, nen no gaire desitjat per sa mare, i juntament
amb el seu creixement, l’autor anirà repassant esdeveniments històrics ben
presents en la memòria històrica del poble (la guerra de Cuba, la guerra
(in)civil, tot contant-nos el seu ascens a les altes esferes del poder econòmic
gairebé sense proposar-s’ho i sense posar pràcticament res de la seua banda.
Veiem (llegim seria més correcte però…) desfilar per les seues pàgines un
devessall de personatges arquetípics de la Ribera, on va nàixer, que després
(segons ens comentà a la reunió del Grup de Lectura del Bloc Jaume I)
desenvoluparà al recull de narracions breus “Femení singular”.

         És un text molt treballat, i per això es llegeix amb
facilitat (un parell de viatges a València amb el “trenet” –FGV- van bastar per
a llegir-nos-la, per cert, bon lloc per llegir-la). Narrat en la primera
persona del protagonista, fa un ús del lèxic de la Ribera que ens ha portat
paraules que feia molt de temps que no escoltàvem o que mai havíem vist
escrites en cap altre lloc, cosa que hem d’agrair-li a l’autor. Com que no
tenim gaire temps, (els estudis ens aclaparen), copiarem el principi que ens va
colpir bastant i així, animar-vos a que us la llegiu (la podeu trobar a la
biblioteca del poble):

         “Acabat de parir, la comare
va demanar a la partera si tenia ganes de veure’m. La pregunta era rutinària,
però una contestació inusual va sorprendre els presents:

         – No cal: ja el conec de
memòria.

         Efectivament, com havia
temut des de que va saber que estava prenyada, jo tenia la cara blanca i redona
com una fogassa i un pèl de fotja com el carbó. Només per això es va desentendre
de mi, i els avis hagueren de buscar una dida que em nodrira. Però quan tenia
poc més d’una setmana la mare canvià de parèixer, i em va arrancar, literalment
dels pits llogats.

         – Si ensomnies bacores els
xiquets les porten dibuixades a la pell. Jo les cares blanques i els pèls
negres no me’ls trac del cap, però puc criar el meu fill com cal –va dir mentre
ho feia.

         Estava equivocada. En no
donar-me pit només nàixer, la llet se li havia tallat, i per més que jo xuplava
aquells mugrons erms, desesperat, no en treia resquitx. Encara com la feren
entrar en raó, perquè tot i que de primer va tindre la quimera d’alimentar-me
amb aigua d’arròs, a la fi va consentir de tornar-me a la sina generosa de la
dida, la qual em va alletar fins que calgué. Aquella pobra dona, mig
trastornada, diuen que m’abraçava com si fóra un gran tresor, enyorant el seu
fill mort, mentre que repetia invariablement les mateixes paraules, sense
afegir-ne ni una més:

         – Angelet… Angelet…

         Des de ben menut, doncs, em
marcaren el camí.”

LA COORDINADORA CONSIDERA INVIABLE L’AEROPORT

L’aeroport
que es pretén fer a la Ribera estaria situat entre Alzira i
Massalavés, a escassa distància dels nostres municipis:

Benimuslem	0’7 km
Massalavés	1 km
Montortal	1’4 km
Alberic	2’5 km
L’Alcúdia	3 km
Guadassuar	3 km
Alzira	4 km
Carcaixent	4 km
Benimodo	5’5 km
Algemesí	5’5 km
La Pobla Llarga	5’5 km
Carlet	6 km
Castelló de la Ribera	6 km

La
superfície que afectaria inicialment seria de 5.500.000 m2,
6.619 fanecades, amb pistes de 2.400 m de longitud i 45 m d’amplària,
més 7’5 m de màrgens, i 6 torres de 30 m. Es preveuen
fer 133 vols diaris per al 2011 i 363 al 2015, desprès d’una
ampliació. Calculen d’entrada que Benimuslem estaria sotmès
a més de 70 decibels de soroll, Montortal a més de 60
decibels i d’altres també al voltant del màxim
legalment acceptat que són 55 dB per als nuclis residencials
durant el dia. L’aeroport està traçat damunt mateix del
riu Verd i haurien entubar-lo en un tram de més de mig
quilòmetre. El cost seria d’uns 323 milions d’euros…

Davant
d’aquestes dades, la Coordinadora per un Transport Sostenible vol fer
públic el seu rebuig per les següents raons:

1. Aquest
   projecte continua potenciant el model de transport més
   contaminant i insostenible, generador de milions de tones de CO2, el
   principal gas que està provocant l’escalfament climàtic
   i que urgix reduir si no volem convertir Espanya en un desert; amb
   l’agreujant que l’avió contamina el doble per viatger i km
   recorregut que el cotxe, i cuatre voltes més que el tren
   normal.

2. Soterrar
   baix el ciment l’únic riu que naix i acaba a la comarca de la
   Ribera no pot ser legal ni assumible per ningú.

3. La
   destrucció de quasi 7.000 fanecades de terra fèrtil i
   viva resulta un sacrifici inacceptable per a la comarca, el sector
   primari és el que més hauria de ser ajudat a superar
   la crisi actual, fomentant l’agricultura ecològica. La
   destrucció del territori no és progrés.

4. No
   és una obra necessària ni demanada a la Ribera sinó,
   com altres d’aquest caire especulatiu i destructiu, de servidumbre
   respecte
   a València capital,
   que es projecta pensant només en els beneficis immediats
   d’uns pocs i amagant els efectes perjudicials que tenen per a la
   comarca.

5. Un
   aeroport en una zona tan densament poblada originaria excessives
   molèsties, augmentant el trànsit motoritzat i
   empitjorant notablement la qualitat de vida dels ciutadans
   riberencs, especialment els dels municipis pròxims.

6. L’impacte
   paisatgístic de tants avions entrant i eixint d’una vall
   xicoteta com és la Ribera Alta serà molt gran.

7. El
   seu cost és altíssim (més de 50.000 milions de
   pts.), i en temps de crisi i atur els diners cal dedicar-los a
   projectes que creen més llocs de treball i tinguen major
   utilitat social.

8. Un
   projecte així resulta absolutament incompatible amb la
   promoció ecoturística de la comarca, que és una
   de les millors possibilitats de desenvolupament que encara tenim.

9. El
   projecte demostra un
   menyspreu total respecte a la terra, a la Natura i també
   respecte als habitants d’aquests municipis.

En
volta de les obres faraòniques: noves autovies, aeroport,
etc., el que cal fer per augmentar la qualitat de vida de tots els
riberencs és:

–>
Millorar el transport públic i comunicar amb ell tots els
pobles de la comarca.

–>
Connectar la línia de FGV amb la de RENFE pel lloc més
curt.

–>
Soterrar la CV-50 al seu pas pel casc urbà de la Barraca
d’Aigües Vives.

–>
Soterrar els passos a nivell sobre les vies fèrries en totes
les poblacions.

–>
Fer una xarxa de carrers/camins/carrils per a bicicletes i vianants
que unixca tots els nostres municipis.

–>
Unir el camí de Berca, d’Algemesí, que acaba en la ITV,
amb el Mercat d’Abastos d’Alzira mitjançant una passarel·la
senzilla d’uns 3 m d’amplària
sobre el riu Verd.

–>
Completar la Via Verda per les motes del Xúquer per unir la
Ribera Baixa i la Ribera Alta.

–>
Completar la Via Verda Ribera-Safor per on anava l’antic trenet des
de Carcaixent fins a Tavernes almenys.

–>
Plantar barreres denses de vegetals autòctons per absorbir el
soroll i reduir la contaminació entre els barris perifèrics
i les carreteres perimetrals.

–> Etc.

COORDINADORA PER UN
TRANSPORT SOSTENIBLE

ACPV convida representants del
Quebec, Flandes, Lituània i Letònia a explicar les seues polítiques
lingüístiques

L’Institut de Política Lingüística
d’ACPV ha organitzat unes “Jornades sobre les normalitzacions reeixides”
a l’Octubre Centre de Cultura Contemporània amb l’objectiu de donar a conèixer
els processos de normalització lingüística del nostre context europeu i
occidental en què la normalitat ha triomfat i que ens poden servir de model i
inspiració.

El processos que s’estudiaran són
quatre: el Quebec, Flandes, Lituània i Letònia, a més d’una sessió específica
dedicada a la situació de la llengua catalana. En tots els casos, seran experts
d’aquests territoris els qui expliquen quines han estat les passes que s’han fet
per a aconseguir-ho.

Les jornades tindran lloc tots els
dimecres del mes de novembre i el primer de desembre i sempre a les 19 hores.
Així doncs, la primera conferència és la del 4 de novembre amb  El
cas del Quebec: construcció nacional i normalització lingüística, que
anirà a càrrec de Claude Fleury, director de l’Oficina del Govern de Quebec a
l’Estat espanyol. Antoni Furió, director de Publicacions de la Universitat de
València, presentarà el ponent. El Quebec és un país de llengua francesa que, des
de la dècada de 1960, ha reeixit a implantar un alt grau de normalització
lingüística dins d’un estat federal, el Canadà, en què la llengua i cultura
anglesa és àmpliament majoritària, i el Quebec és una particularitat.

La resta de conferències abordaran:

L’estat federal belga i l’estatus
del neerlandès a Flandes (des d’una perspectiva històrica). Dimecres 11 de novembre, a càrrec
de Guy Janssens, professor de Lingüística Neerlandesa al Departament de Llengua
i Literatures Germàniques de la Universitat de Lieja.

Introducció als processos de
normalització lingüística i la necessitat d’una legislació que els doni suport. Dimecres 18 de novembre, a càrrec
de Bernat Joan i Marí, secretari de Política Lingüística de la
Generalitat de Catalunya.

La independència de Lituània i el
procés de normalització lingüística estatal. Dimecres 25 de novembre, a càrrec
de Jolanta Zabarskaite, professora associada, doctora en
Filosofia i directora de l’Institut de la Llengua Lituana.

La independència de Letònia i el
procés de normalització lingüística als països bàltics. Dimecres 2 de desembre, a càrrec
de Daina Teters, catedràtica de Filosofia i vicerectora de
Recerca de l’Acadèmia de Cultura de Letònia.

L’Institut de Política Lingüística té com a objectiu
fonamental definir i proposar actuacions per a avançar en la normalització
social del català, sobretot al País Valencià.

Més informació ací.

Benvolguts i
benvolgudes:
El proper 5
de novembre a les 19 hs tindrà lloc a l’OCTUBRE Centre de Cultura Contemporània
(c/ Sant Ferran, 12 – València) la Jornada “Directiva Marc de l’Aigua a
Espanya: el que s’ha fet i el que resta per fer”.

En aquesta
Jornada es presentaran les conclusions de la III Jornada de l’Observatori de la
Fundació Nova Cultura de l’Aigua de Seguiment de la Implementació de la DMA a
Espanya, que es celebraren a principis d’octubre a Madrid. Podeu accedir a la
documentació completa d’aquestes III Jornades mitjançant el següent enllaç: http://www.unizar.es/fnca/index3.php?id=1&pag=18&fase=9
També
s’abordarà una qüestió que ha estat identificada com de màxima importància per
a la gestió sostenible de l’aigua: els instruments existents en la legislació
d’aigües vigent per a racionalitzar l’ús i els dret d’ús de l’aigua i protegir
els rius, aqüífers i zones humides.
Finalment,
s’obrirà un debat des de la perspectiva de la societat civil amb intervencions
de representants de Xúquer Viu, Acció Ecologista AGRÓ i Comissions Obreres del
País Valencià, així com del públic assistent.

Esperem que
aquesta activitat resulte del vostre interés i vos agrairem molt si li doneu la
màxima difusió possible entre els vostres contactes.

Des de ja,
moltes gràcies per la vostra atenció i col·laboració, rebeu salutacions
cordials.

Graciela
Ferrer
Observatori FNCA – Seguiment DMA a Espanya
Més informació sobre les activitats de l’Observatori: http://www.unizar.es/fnca/index3.php?id=1&pag=18

També pots consultar el nostre bloc http://xuquerviu.blogspot.com/

i la nostra plana web www.xuquerviu.org

Pots posar-te en contacte amb
nosaltres en xuquerviu@hotmail.com

Després d’una setmana (inclòs el cap de setmana) amb moltes coses a fer, actes als quals assistir, i treballs a fer de classe, reprenem per un moment la publicació en aquest Bloc d’activitats que hem preparat el Bloc Jaume I de l’Alcúdia per al present mes. Per a qui no conega, d’altres anys (i ja en van 11!), les propostes abasten des de la promoció lectora als col·legis, fins actuacions per a tots els públics de teatre (Xavi Castillo!), musicals (Dani Miquel!, Jazzeando Funk), i la festa final amb la Taula de les Lletres i els menjars amb Jaume Pérez Muntaner.

   Als arxius adjunts hi teniu la portada del tríptic i del Sopar de les Llettres i els Menjars.
… i deixem per a més endavant el comentari de la setmana passada, que a tot no hi arribem… i això que diu que som + de tres! Per si voleu saber alguna cosa més de les activitats del Bloc Jaume I, i encara que està enllaçat a la columna dreta, us el torne a enllaçar ací.