Traducció de conte: AUGUSTO MONTERROSO ?L’eclipsi?
AUGUSTO MONTERROSO
“L’eclipsi”
Quan fra Bartolomé Arrazola es va trobar perdut acceptà que ja res podria salvar-lo. La selva poderosa de Guatemala l’havia capturat, implacable i definitiva. Davant la seua ignorància topogràfica es va asseure amb tranquil·litat a esperar la mort. Va voler morir allà, sense cap esperança, aïllat, amb el pensament fix en l’Espanya distant, particularment en el convent de ‘Los Abrojos’, on Carles cinquè condescendí una vegada a baixar de la seua eminència per dir-li que confiava en el zel religiós de la seua llavor redemptora.
En despertar es trobà envoltat per un grup d’indígenes de rostre impassible que es disposaven a sacrificar-lo davant un altar, un altar que a Bartolomé li semblà com el jaç en el qual descansaria, per fi, dels seus temors, del seu destí, de si mateix.
Tres anys en el país li havien conferit un mitjà domini de les llengües nadiues. Intentà alguna cosa. Digué algunes paraules que foren compreses.
Aleshores florí en ell una idea que tingué per digna del seu talent i de la seua cultura universal i del seu ardu coneixement d’Aristòtil. Recordà que per a eixe dia s’esperava un eclipsi total de sol. I disposà, en allò més íntim, valdre’s d’aquell coneixement per a enganyar als seus opressors i salvar la vida.
– Si em mateu –els va dir- puc fer que el sol s’obscurisca en la seua altura.
Els indígenes el miraren fixament i Bartolomé sorprengué la incredulitat en els seus ulls. Veié que es produïa un petit consell, i esperà confiat, no sense cert desdeny.
Dues hores després el cor de fra Bartolomé Arrazola rajava la seua sang vehement sobre la pedra dels sacrificis (brillant sota l’opaca llum d’un sol eclipsat), mentre un dels indígenes recitava sense cap inflexió en la veu, sense pressa, una per una, les infinites dates en què es produirien eclipsis solars i lunars, que els astrònoms de la comunitat maia havien previst i anotat en els seus còdex sense la valuosa ajuda d’Aristòtil.