FESTA ESTELLÉS 2018 – L’ALCÚDIA –

Per huité any consecutiu, el proper divendres 14 de setembre El Bloc Jaume I de l’Alcúdia s’afegirà a la Festa Estellés, que ja s’ha convertit en un gran acte d’homenatge al nostre poeta de Burjassot i que s’estén per molt pobles i ciutats del domini lingüístic.

Ho farem, com sempre (bé, sempre no, que l’any passat a causa del mal oratge ens vam haver de traslladar a l’Àgora, cosa que tornarem a fer si torna a passar, esperem que no), a les 21:30 en la Plaça Tirant Lo Blanc on podrem gaudir, després de sopar a la fresca, de les actuacions de La Colla La Rosca, del nostre cantautor Òscar Briz, del Grup de Dansa de l’Alcúdia i escoltarem les poesies que llegiran els recitadors que ho sol·liciten amb anticipació. Si voleu participar llegint alguna poesia, heu d’enviar un correu a l’adreça: blocjaume@gmail.com amb les vostres dades de contacte i la poesia que voleu llegir.

Els tiquets de col·laboració perquè aquesta Festa es mantinga i que us permetran asseure i sopar (l’entrepà serà cosa vostra, nosaltres ens encarregarem de la resta), es posaran a la venda a l’Esplai llibres, Avinguda Antoni Almela, 42 des del dissabte 1 de setembre fins el dijous 13 del mateix mes.

A continuació vos deixem part de la carta que remet cada any Josep Lozano per tal de convocar a tots els pobles i ciutats a celebrar l’homenatge al nostre poeta més il·lustre:

Una vegada més us animem a organitzar i celebrar enguany la Festa Estellés, dedicada al nostre gran poeta, i que sol tindre lloc a partir del 4 de setembre, data de la naixença d’aquell home de Burjassot que feia magnífics versos.

La celebració, amb l’esforç de tots els qui hi participen, va consolidant-se i prenent el caràcter que desitjàvem des del seu inici: convertir-la en una tradició cultural i festiva, com també en un referent de tot l’àmbit de la nostra llengua: el País Valencià, Catalunya, les Illes Balears, la Franja de Ponent i l’Alguer.”

‘Societat Coral El Micalet, passat, present i reptes de futur’ Sopar-Xerrada amb Tonetxo Pardiñas

Segon Sopar-Xerrada de la XXI Temporada del Bloc Jaume I de l’Alcúdia. Divendres 25 de maig vos esperem a les 21:30′ hores per sopar y després escoltar a Tonetxo Pardiñas, que ens parlarà de ‘Societat Coral El Micalet, passat, preset i reptes de futur’,  de la qual és President.  Vos informem també que el Casal del Bloc Jaume I de l’Alcúdia estarà obert tots els dijous de 18 a 20 hores, tenim Internet i Wifi.

La Societat Coral El Micalet va nàixer en 1905 a partir de la antiga Societat Coral Orfeó Valencià El Micalet, fundada en 1893. És una de les institucions culturals més antigues de la ciutat de València i està reconeguda com a Entitat d’Utilitat Pública des de 1970, promovent i defensant la cultura i les tradicions valencianes.

Ensenyament musical oficial. L’Institut Musical Giner, fundat en 1898, imparteix deu anys d’estudis oficials de música que permeten obtenir els graus elementals i professionals de piano, guitarra, cant i diversos instruments de corda fregada, vent i percussió, com violí, viola, violoncel, contrabaix, flauta travessera, clarinet, saxofon, trompeta, oboè, fagot, trompa, arpa, trombó, i dolçaina.

Activitats culturals. El Micalet ofereix als seus socis i sòcies la participació en diverses activitats culturals com l’aula de teatre, la colla de dolçaina, les corals infantil, juvenil i d’adults, el grup de danses Alimara, la jove orquestra, l’escola de jazz i la rondalla. A més, disposa d’una biblioteca, una sala d’exposicions i del Teatre Micalet. També acollim presentacions i activitats d’altres entitats.

Tonetxo Pardiñas i Vidal,

Nascut el 2 de setembre de 1956 a Guitiriz (Lugo). Des del 1975 (9 de setembre) viu a València. Ha arrelat al País Valencià amb una esposa i dues filles nascudes ací, a Benigànim (la Vall d’Albaida) i València (l’Horta), respectivament. Va establir contacte amb la Societat Coral el Micalet quan les seues filles van començar a cantar a la Coraleta El Raconet, que és la secció infantil de les masses corals del Micalet. D’ençà d’aquell moment, es va anar intensificant la seua relació amb la Societat. Quan l’aleshores president, Frederic Jordan, li va encomanar la supervisió de les obres de reforma i nova construcció que es van fer als terrenys i locals de la Societat Coral el Micalet, es va encetar la seua relació amb la Junta Directiva; com a assessor del president. Quan va faltar Jordan la resta de membres de la Junta li va proposar que encapçalara la llista. En l’assemblea General del 2003 va ser elegit president de la Societat Coral el Micalet. Des del primer moment, han treballat per aconseguir tornar el Micalet a la primera plana de la ciutat de València i, per tant, del País Valencià. També van iniciar la recuperació de les relacions amb la resta dels territoris dels Països Catalans. D’aquesta manera, es van fer viatges i intercanvis amb Barcelona i altres ciutats del Principat, amb Perpinyà o Prada de Conflent, on van participar diversos anys a la Universitat Catalana d’Estiu, o a l’Alguer, on Rafael Caria va ser el nostre més estimat Ciceró. Aquest gallec de naixement i valencià de vivències, vol continuar treballant per aquesta terra, la seua llengua i la seua cultura. També, però, per la recuperació dels drets individuals i col·lectius -socials, polítics- què, després de més de tres-cents anys, Castella encara ens nega. En aquest camí de redreçament nacional, ens trobarem molts de nosaltres…

Grup de Lectura. ‘Vindrà la mort i tindrà els teus ulls’ amb Urbà Lozano.

Segona lectura de la XII Temporada del Grup de Lectura del Bloc Jaume I de l’Alcúdia. Dijous 24 de maig a la Biblioteca Pública Municipal a les 20:30 hores. En acabar qui vulga es pot quedar a sopar i continuar la conversa.

Després de passar mitja vida a Sicília, és el moment de tornar al poble.  El protagonista hi arriba acompanyat de Fiorella, una traductora italiana amb la qual conviu des de fa temps. Home eixut, de caràcter difícil, se sent tan estrany ací com abans s’havia sentit a Itàlia, i es replanteja moltes de les coses que ha fet al llarg dels anys. Els sentiments i els records li brollen, cada vegada més descontrolats, i decideix posar-los per escrit. En les seues anotacions no falten fets sorprenents que sempre ha ocultat i que ara, gràcies a la intimitat que li proporciona el dietari, s’atreveix a revelar. El relat no deixarà a ningú indiferent. Amb una novel·la de prosa concisa i un estil sorprenent, de capítols curts i colpidors, Urbà Lozano ha aconseguit el Premi Enric Valor de Novel·la. Vindrà la mort i tindrà els teus ulls és una poderosa reflexió literària sobre la vida, l’amor i els secrets inconfessables.

Urbà Lozano (Alginet, 1967) és llicenciat en Filologia Catalana per la U. V.  i actualment treballa com a professor  de Secundària. Ha obtingut prestigiosos reconeixements com ara el Premi Ciutat de València per Plagis, el Premi de Novel·la Ciutat d’Alzira amb La trampa del desig, el Premi Teulada per Femení singular, i el Premi Vila de Puçol amb La màquina ronca. Com a membre del col·lectiu Unai Siset, ha participat en Subsól. També ha fet una incursió en el gènere teatral amb l’obra Urgències vitals. Amb Vindrà la mort i tindrà els teus ulls ha resultat guardonat amb el Premi Enric Valor de Novel·la .

 

Grup de Lectura. Patria de F. Aramburu.

 

Us recordem que el proper dijous 1 de març comença la XII Temporada del Grup de Lectura, i ho fem amb ‘Pàtria’ de F. Aramburu. No, ell no vindrà… aprofitarem per aprofundir en la vigència del Grup i aportar noves activitats que fomenten la lectura.

El dia en què ETA anuncia l’abandonament de les armes, Bittori s’adreça al cementeri per contar-li a la tomba del seu marit el Txato, assassinat pels terroristes, que ha decidit tornar a la casa on viviren. Podrà conviure amb els qui l’acosaren abans i després de l’atemptat que trastocà la seua vida i la de la seua família? Podrà saber qui fou l’encaputxat que un dia plujós matà al seu home, quan tornava de la seua empresa de transports? Tot i que arriba mig amagada, la presència de Bittori alterarà la falsa tranquil·litat del poble, sobretot de la seua veïna Miren, amiga íntima en altres temps, i mare de Joxe Mari, un terrorista encarcerat i sospitós dels pitjors temors de Bittori. Què passà entre aquestes dues dones? Què ha enverinat la vida dels seus fills i dels seus homes tan units en el passat? Amb les seues esquinçades disimulades i les seues conviccions inquebrantables, amb les seues ferides la seua valentia, la història incandescent de llurs vides abans i després del cràter que fou la mort del Txato, ens parla de la impossibilitat d’oblidar i de la necessitat de perdó en una comunitat trencada pel fanatisme polític.

Fernando Aramburu

Llicenciat en Filologia Hispànica per la Universitat de Saragossa (1982). Participà en Donostia, la seua ciutat natal, en la fundació del ‘Grupo CLOC de Arte y Desarte’, que entre 1978 i 1981 edità una revista i intervingué en la vida cultural del País Vasco, Navarra i Madrid amb propostes de caire surrealista i accions de tot tipus caracteritzades per una mescla particular de poesia, contracultura i sentit de l’humor. 

Des de 1985 resideix a Alemania, on ha impartit classes de llengua espanyola a descendents d’emigrants. En 2009 abandonà la docència per a dedicar-se exclussivamente a la creació literària.

En 1996 publicà ‘Fuegos con limón’, novel·la basada en les seus experiències juvenils amb el ‘Grupo CLOC’.

Guanyà el Premi Tusquets de Novel·la en 2011 per ‘Años lentos’. Els seus llibres han sigut traduïts a diversos idiomas. Col·labora freqüentement amb la premsa espanyola. En 2016, publicà la novel·la Patria, que suposà un èxit de crítica i públic i pel que obtingué en 2017, el ‘Premio de la Crítica’, el ‘Premio Nacional de Literatura’, i el ‘Premio Francisco Umbral al Llibre de l’Any.

També ha conreat el gènere de l’aforisme, especialment en les pàgines del diari ‘El País’.

Sopar-Xerrada amb Francesc Martínez Sanchis: Premsa Valencianista. Repressió, resistència cultural i represa democràtica (1958-1987)

La història del periodisme valencianista entre 1958 i 1987

El llibre Premsa valencianista. Repressió, resistència cultural i represa democràtica (1958-1987) analitza el paper de les publicacions valencianistes en la construcció del discurs progressista al voltant de la identitat valenciana en el pas del franquisme a la democràcia.

El periodista i professor Francesc Martínez Sanchis, analitza en el seu llibre, la història del periodisme del valencianisme sorgit durant el franquisme, la Transició i primers anys de l’autonomia. Recull un catàleg de 126 revistes representatives, assenyalant les idees i reivindicacions dels promotors d’aquestes publicacions i les seues principals aportacions en la història del periodisme valencià.

L’autor introdueix el tema amb els antecedents, fent un succint recorregut des de l’aparició de les primeres revistes satíriques del segle XIX escrites en valencià fins a l’eclosió de la premsa valencianista de la Segona República. I després s’endinsa de ple en el període estudiat.

Després de la desfeta del valencianisme republicà pels vencedors de la Guerra Civil, a finals dels anys 50 del segle XX la premsa valencianista reprén la tradició històrica. Entre 1958 i 1987 van sorgir tot un seguit de revistes que empren el valencià com a element recuperador de la identitat valenciana. Una història recollida en 126 publicacions (14 sorgides en el franquisme i 112 en democràcia), promogudes en la seua majoria per persones vinculades al nou valencianisme cultural i polític amb una innegable pruïja professional i compromís cívic i democràtic.

Francesc Martínez Sanchis és periodista i historiador. Doctor en Comunicació i professor associat de Periodisme en la Universitat de València. Ha treballat en Levante-EMV, Canal 9 Ràdio, Ràdio Cadena Rato i l’edició valenciana d’El País. Ha coordinat, en diverses etapes, les revistes Sembra de la Federació Escola Valenciana, L’Esport Adaptat i Papers de l’Horta de la Fundació Horta Sud i els gabinets de premsa del Consell Metropolità de l’Horta, la Mancomunitat Intermunicipal de l’Horta Sud i l’Ajuntament d’Aldaia. Col·labora des de 2001 en Saó. És autor d’una extensa obra de recerca sobre comunicació del País Valencià, de la qual destaquen els llibres «Periodisme contra les cordes. El valencià en els mitjans de comunicació», «Periodisme local i comarcal. La comunicació valenciana de proximitat» i «La revista Saó (1976-1987). Cristians i esquerrans nacionalistes». Juntament amb Alfred Ramos ha publicat «La premsa local i comarcal de l’Horta Sud (1976-1996)» i «Temps de foscor. La premsa de l’Horta Sud en el franquisme (1939-1975)».

SOPAR-XERRADA: DRETS I MEMÒRIA: exposició de l’avantprojecte de Llei de Memòria Democràtica i per a la Convivència, amb José García Añón

Darrer Sopar-Xerrada de la XX Temporada del Bloc Jaume I de l’Alcúdia. Vos convidem a acomiadar la temporada recordant-vos que només heu de dur l’entrepà, de la resta ens encarreguem nosaltres, al Casal del Bloc Jaume I de l’Alcúdia, C/ Sant Jaume, núm 31, divendres 10 de novembre a les 21:30

La identitat d’una comunitat es forja, al mateix temps, en la seua solidaritat amb els més desfavorits i amb les víctimes; i en la capacitat de reflexionar sobre la memòria col·lectiva i històrica com a poble. La tragèdia de la Guerra Civil espanyola i la posterior dictadura són fets de la nostra història i memòria que ens interpel·len sobre el què som, els qui som i el què volem ser com a comunitat social i política. És necessari mirar cap endavant però sabent d’on procedim, conèixer bé el nostre passat i tindre aquesta lectura col·lectiva de la nostra història que permeta afrontar els reptes del present. Mantindre en la memòria les víctimes, reconèixer la seua dignitat, és el millor fre per a detindre el temor i la por que els fets que van convulsionar la nostra història tornen a succeir en el futur.

José García Añón es Director General de Reformes Democràtiques a la Conselleria de Justícia, Administració Pública, Reformes Democràtiques i Llibertats Públiques de la Generalitat Valenciana.Catedràtic de Filosofia del Dret a la Facultat de Dret, i investigador de L’INSTITUT UNIVERSITARI DE DRETS HUMANS DE LA UNIVERSITAT DE VALÈNCIA, ha realitzat estudis i té publicacions sobre els drets de les persones migrants, la fonamentació dels drets humans, els drets socials o el dret d’accés a la justícia. També sobre discriminació racial i ètnica, i sobre conflictes culturals, entre altres.

CORRELLENGUA 2017 i XXII Premis Jaume I de l’Alcúdia

 

DIVENDRES 6 D’OCTUBRE DE 2017

20:30 h. CORRELLENGUA

Com tots els anys la Flama de la Llengua eixirà a les 20:30 hores des del Parc de la Sénia, que serà portada fins l’Ajuntament, on serà rebuda per l’alcalde i les regidores i regidors. Seguidament hi anirem pel recorregut habitual fins la plaça Tirant Lo Blanc. Ens acompanyaran La Colla la Rosca de Tabal i Dolçaina, El Grup de Dansa de l’Alcúdia, El Bolero, Els Cabuts, Els Negrets, Els Tornejants i Els Dimonis Enroscats.

Convidem a tot aquell que estime els nostres valors i la nostra llengua a que se sume a aquesta manifestació pel seu reconeixement.

21:15 h. XXII PREMIS JAUME I

El Bloc Jaume I de l’Alcúdia va crear els Premis Jaume I per homenatjar persones, entitats, grups i empreses del nostre País, que es distingeixen per la reivindicació activa de l’ús social del valencià com a llengua del nostre poble. Els XXII Premis Jaume I es lliuraran als Salons Segle XXI de l’Alcúdia, en un sopar reivindicatiu i d’homenatge als premiats. L’acte de lliurament serà presentat per Gemma Serra Rivas, que ha estat reconeguda com a dona emprenedora per l’Ajuntament de l’Alcúdia. Podeu trobar els tiquets per assistir al sopar i a la gal·la de lliurament dels premis en L’Esplai Llibres de l’Alcúdia.

ELS PREMIS

Premi JOAN FUSTER: Edicions La Veu del País Valencià

El grup Edicions La Veu del País Valencià i concretament el seu diari digital La Veu del País Valencià isqué a la llum l’1 de gener de 2013, i des d’ençà és un exemple de periodisme en valencià i de participació ciutadana, un espai comú perquè qualsevol ciutadà que s’identifique amb el seu projecte, puga participar des de la nostra identitat valenciana en la vertebració del nostre País.

El seu editorial es basa en la defensa i exigència de valors essencials: els drets humans, la pau i la no-violència; el respecte a la natura i el medi ambient i la cultura, llengua, patrimoni i història del País Valencià.

Quatre anys després de la seua naixença, el digital s’ha renovat profundament per iniciar una nova etapa amb voluntat expansiva. D’entrada, el mitjà s’ha rebatejat com Diari La Veu, membre de l’Associació de Mitjans d’Informació i Comunicació (AMIC) i amb el consegüent canvi d’imatge i logotip, creant un nou portal Terraveu, un espai participatiu digital del País Valencià, punt de trobada d’informació, opinió i participació d’arreu del nostre territori.

Un any després que Diari La Veu començara a publicar-se, l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana va reconèixer la tasca d’aquest mitjà audiovisual de comunicació públic en valencià, atorgant-li el Premi de Comunicació i Difusió Cultural.

Aquest any 2017, l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana al País Valencià ha decidit atrogar el Premi de Difusió al digital Diari La Veu per la seua tasca en la difusió i promoció de la literatura catalana i la cultura valenciana arreu del país.

Premi TIO CANYA: Juli Esteve i Carbonell.

InfoTV és la marca comercial d’InfoValència Televisió, S.A., una empresa creada el 2004 i que tenia com a objectiu principal posar en marxa un canal de televisió independent, professional i en valencià com a alternativa a un insuficient mapa de comunicació audiovisual al País Valencià.

El seu promotor, Juli Esteve i Carbonell (Puçol, 1959) és un periodista que abans havia exercit com a subdirector del diari Avui de Barcelona (1987,1989). Fou coordinador d’Informatius a Canal 9 (1989-1995) i delegat de TV3 a València (1995-2004). Com a director d’InfoTV, fou el conseller delegat, responsable d’aquesta empresa, que amb una clara i marcada vocació de servei públic des de la inicitiva privada, practicà una pluralitat exquisida en els seus noticiaris i debats, donant veu a persones, col·lectius, entitats i partits habitualment silenciats, així com a grups i cantants en valencià.

InfoTV participà en els concursos convocats per la Generalitat Valenciana per a l’adjudicació de diversos canals de TDT autonòmica i local, però malauradament, la Generalitat del PP no va concedir cap de les llicències sol·licitades i, després d’un litigi judicial perdut, InfoTV cancel·là les emissions analògiques i es trasllaà a Internet el juliol de 2008.

Des d’aleshores l’empresa s’ha reconvertit en una productora audivisual al servei dels seus clients, per als qui executa tota classe de treballs audiovisuals en valencià, mantenint una producció pròpia centrada en el gènere documental.

Premi OVIDI MONTLLOR: Associació Escola de Música de l’Alcúdia.

L’Alcúdia pot presumir de ser un poble que històricament s’ha dedicat a l’estudi de la música i perquè alguns dels seus músics treballen hui en dia en un diverses bandes, orquestres, conservatoris, Escoles o IES. El Centre Professional Autoritzat de Música de l’Alcúdia, ubicat a la Casa de la Música des del 1991, és un referent professional de gran vàlua que presta un servei a tota la demanda d’un sector jove de la població, molt motivat que sent vertadera devoció, autoestima i ganes d’aprendre música tant des del punt de vista cultural i educatiu com professional.

El 1998, amb l’ajuda de l’Ajuntament de l’Alcúdia, aconseguí l’autorització de la Conselleria per crear un Centre Professional Autoritzat de Música per tal de poder impartir ensenyaments elementals i professionals de música. L’entitat titular, l’Associació Escola de Música fou creada el 1995 per a gestionar el Centre i poder impartir ensenyaments elementals reglats.

Luís Ros Estarlich, Josep Cebrià Marqués, Roberto Ferrando Boix, Juan Martínez Bou han sigut els presidents de l’Associació, sent Imma Sanchis Galdon la seua presidenta actual.

El seu equip directiu està format per Elena Pina Roig, Secretària, Toni Molina Martínez, Cap d’Estudis i Rafael Domènech Vives, Director i el claustre està format per 23 professors contractats.

Les especialitats instrumentals oferides són: flauta, oboè, saxòfon, clarinet, fagot, trompeta, trompa, trombó, tuba-bombardí, violí, viola, viloncel, contrabaix, piano, guitarra i dolçaina. A més el Centre ofereix ensenyaments no oficials com els grups d’Iniciació Musical per a 4-5 anys, Preparatori Musical (6-7 anys) i els grups d’adults.

L’alumnat, que des dels 4 als 18 anys, realitza estudis tant en ensenyances no oficials, com reglades de caràcter elemental i professional, prové majoritàriament de l’Alcúdia, però també d’altres poblacions de la comarca.

Premi CARLES SALVADOR: C.A.P.P.E.P.V.

La Coordinadora d’Alumnes, Pares i Professors per l’Ensenyament Públic en Valencià és una de les associacions que pertany a Escola Valenciana -Federació d’Associacions per la Llengua- que defensa des de fa més de 22 anys la normalització de la nostra llengua, no sols a les escoles i centres educatius, sinó en tota la societat valenciana. En aquest moment formen part d’aquesta associació més de 60 centres de la ciutat de València que tenen com a llengua vehicular el valencià i que s’agrupen per a realitzar les diverses activitats.

Les activitats que la CAPPEPV porta a terme són nombroses, de les quals destaquem les Trobades d’Escoles en Valencià, el projecte amb més ressó de l’entitat. També col·labora en tots aquells projectes que Escola Valenciana posa en marxa any rere any: Els Premis Sambori, el Voluntariat pel Valencià, campanyes de matriculació, la Gira (Festival Intinerant de Música en Valencià), la creació del Premi de Narrativa en Valencià a la ciutat de València o el Premi CAPPEPV de Periodisme dirigit als professionals del periodisme: premsa, ràdio o TV, amb la finalitat d’impulsar treballs que acomsplisquen els tres objectius bàsics de l’associació: ensenyar en valencià, la renovació pedagògica i la qualitat d’ensenyament, entesos com a factor de canvi social i cultural.

La CAPPEPV promou també la creació d’una Llei d’Igualdat Lingüística, que siga capaç de completar la LUEV i que evita la vulneració dels nostres drets lingüístics a més lluita per l’exigència i aplicació del requisit lingüístic a tota la funció pública com succeeix en altres territoris de l’Estat que gaudeixen de la cooficialitat de dues llengües.

Premi VICENT ANDRÉS ESTELLÉS: Farmàcia BAUSSET.

La Farmàcia Bausset de l’Alcúdia és un establiment de tots conegut que ha estat i és un referent en la lluita pel redreçament cultural del nostre poble.

El seu promotor, el llicenciat Josep Lluís Bausset (D.E.P.) ha sigut un intel·lectual compromés que ha reivindicat des de sempre les autèntiques arrels històriques del poble valencià i els seus signes d’identitat; la seua llengua i cultura, per la qual cosa ha esdevingut un dels grans homenots que s’han destacat pel seu civisme, per l’estima al nostre país, per la seua defensa des del compromís intel·lectual i polític, sempre fidel als postulats del seu coetani i bon amic Joan Fuster.

La Farmàcia Bausset de l’Alcúdia té el seu oprigen més remot i la seua tradició d’apotecaris, primer pel iaio Carles Bausset, practicant titular de medecina que va treballar a l’única farmàcia del poble, propietat de l’apotecari Genaro Contel López, i sobretot en Josep Lluís Bausset, el fill de Carles Bausset, apotecari per la Universitat de Madrid i químic per la de València, aleshores regent de la farmàcia de l’Alcúdia on treballava per a son pare Carles.

Va ser Josep Lluís Bausset, com a farmacèutic, qui elaborà en el laboratori Biòrgeno uns principis actius per tractar algunes malalties i posà les bases de l’actual farmàcia, oberta al carrer Germanies des de 1997.

L’última baula d’aquesta cadena és Teresa Bausset, apotecària per la Universitat de Granada qui regenta a hores d’ara la titularitat de la farmàcia.

Premi de les Arts Plàstiques MANUEL BOIX: Adrià PINA.

Enguany inaugurem dins la XXII edició dels Premis Jaume I el Premi a les Arts Plàstiques Manuel Boix, oncedint-lo per primera vegada al nostre afamat artista Adrià Pina per ser un dels grans exponents de l’art pictòric en les últimes dècades.

Adrià Pina va nàixer a l’Alcúdia el 1959 i des de la seua infantesa mostrà inquietud pel món de l’art i fins i tot abans d’arribar a l’edat adulta ja realitzava exposicions. Els inicis que posteriorment desembocarien en el seu característic estil resideixen en el taller de l’artista Manuel Boix, d’on va beure dels corrents realistes i neoclàssics.

El 1979 va començar a València la carrera de Belles Arts en Sant Carles. A mitjan dels anys setanta la seua obra es desenvolupà pròxima al realisme crític i amb tints marcadament ecologistes de forta reivindicació socio-política.

En els 80, va emprendre el projecte de les sèries, compostes per un conjunt de peces de la mateixa temàtica en cadascuna d’elles, convertint-se en la part més prolífica de la seua obra. Així mateix, es va veure influït per viatges realitzats a diferents ciutats d’Europa. Des dels seus inicis Adrià s’ha mostrat crític i reivindicatiu amb el contexte que travessava i la seua obra ha estat en permanent evolució, tot i que es mantenen sempre les seues constants: l’excel·lència en el dibuix, el color, la composició, la textura i l’originalitat.

Als anys noranta el seu missatge anà adquirint un matís més experimental, realitzant incursions dins de l’art pop i el surrealisme dalinià i incorporant objectes dotats de tridimensionalitat, intentant així aconseguir una ruptura amb la rigidesa formal de l’art, a la vegada que mostrava els seu desig de sorprendre mitjançant la provocació a l’espectador. En conjunt, un art alegre, realista, que busca plasmar una realitat diferent, geomètricament molt definida amb un estil propi que conjuga el realisme i una marcada estètica pop.

Adrià Pina ha exportat el seu art per tot arreu del món: Nova York, Chicago, Londres, Colònia, París, Brusel·les, Seül, Madrid o Barcelona entre d’altres, tant en exposicions individuals com col·lectives, acoseguint més de 50 premis i reconeixements.

‘Les cendres del cavaller’ de Silvestre Vilaplana. Grup de Lectura del Bloc Jaume I de l’Alcúdia.

Tercera Reunió de la XI Temporada del Grup de Lectura del Bloc Jaume I de l’Alcúdia.

Dijous 28 de setembre a la Biblioteca Pública Municipal de l’Alcúdia a les 20:30 hores, ens acompanyarà l’autor, amb qui podrem parlar durant la reunió i després, sopant…

Les cendres del cavaller” Silvestre Vilaplana

PREMI DE NOVEL·LA CIUTAT D’ALZIRA

Joanot Martorell és vell i sap que la mort l’assetja. Ho ha perdut tot: diners, amics, prestigi… La seua situació miserable l’obliga a empenyorar el Tirant lo Blanc i a escriure una llarga carta a Martí Joan de Galba, en la qual li prega que preserve la seua joia més valuosa, conscient que el món dels cavallers està condemnat a la desaparició.

Les cendres del cavaller, XV Premi de Novel·la Ciutat d’Alzira, narra en primera persona la vida, tan intensa i apassionant com dissortada, de Joanot Martorell: la lluita per conquerir Nàpols al costat d’Alfons el Magnànim, les intrigues viscudes com a conseller del príncep de Viana o les relacions amb el seu cunyat, Ausiàs March. La primera biografia novel·lada de Joanot Martorell descobreix al gran públic l’autor fonamental del segle d’or de la nostra literatura.

Silvestre Vilaplana i Barnés (Alcoi, 28 de juliol de 1969) és un escriptor valencià que ha conreat els gèneres de la poesia, la novel·la i la narrativa, en català del País Valencià. Les seues obres han estat distingides amb diversos premis i reconeixements com el de Crítica Serra d’Or, el Ciutat d’Alzira o el Miquel Martí i Pol de poesia.

Vilaplana es va llicenciar en filologia catalana a la Universitat d’Alacant i actualment és professor de secundària a l’institut La Foia d’Ibi (l’Alcoià).

FESTA ESTELLÉS 2017 – L’ALCÚDIA –


El divendres 15 de setembre a les 21:30, ens reunirem a la Plaça Tirant Lo Blanc per celebrar, un any més, la Festa Estellés. Enguany tindrem, a més dels recitadors (per cert, si voleu participar, només heu de contactar amb el correu: blocjaume@gmail.com i deixar les vostres dades i la poesia que voleu llegir -sí, enguany només una-), a La Colla de Tabal i Dolçaina la Rosca, a Jonatan Penalba, jove promesa del cant d’estil alcudià, i al Bolero Grup de Danses per amenitzar-nos la vetlada en acabar de sopar.

Els tiquets es posaran a la venda a l’Esplai llibres, Avinguda Antoni Almela, 42 des del dissabte 1 de setembre fins el divendres 14 del mateix mes.

A continuació vos deixem part de la carta que remet cada any Josep Lozano per tal de convocar a tots els pobles a celebrar l’homenatge al nostre poeta més il·lustre:

“Una vegada més us animem a organitzar i celebrar enguany la Festa Estellés, dedicada al nostre gran poeta, i que sol tindre lloc a partir del 4 de setembre, data de la naixença d’aquell home de Burjassot que feia magnífics versos.

La celebració, amb l’esforç de tots els qui hi participen, va consolidant-se i prenent el caràcter que desitjàvem des del seu inici: convertir-la en una tradició cultural i festiva, com també en un referent de tot l’àmbit de la nostra llengua: el País Valencià, Catalunya, les Illes Balears, la Franja de Ponent i l’Alguer.”

Dir-vos que si voleu vindre, no ho deixeu per al final i que aneu reservant-vos per a una nit més que màgica.

Vos esperem!

Sopar-xerrada al Casal del Bloc Jaume I de l’Alcúdia amb Josep Vicent Bataller Ferrando

La comunicació emocional com a clau de l’èxit personal i professional.

Divendres 2 de juny a les 21:30 hores al Casal del Bloc Jaume I de l’Alcúdia tindrem a Josep Vicent Bataller Ferrando de la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica, i del CODERI (Col·lectiu d’Ensenyants de la Ribera) que a més d’acompanyar-nos al sopar, ens parlarà de La comunicació emocional com a clau de l’èxit personal i professional. Serà el cinquè i penúltim sopar-xerrada de la XX Temporada i el recomanem especialment per a mestres i professors.

Els Moviments de Renovació Pedagògica apareixen als anys 70 com a resposta a un model d’escola franquista ja obsolet, ineficient i amb un plantejament pedagògic que es pot resumir en la famosa frase de “la letra con sangre entra”.

Inicialment els MRP representen a nombrosos col·lectius de mestres i profes que no es resignen a l’obediència i al continuisme del model pedagògic franquista i es plantegen renovar i canviar la praxis educativa a l’aula, enllaçant amb els nous plantejaments pedagògics que representaven corrents tan significatives com l’Escola Moderna (Ferrer i Guàrdia), Escola Nova (Dewey, Decroly, Freinet, Montessori…), Escola Barbiana, Paulo Freire o els mestres de la República. Però prompte se n’adonen de què la problemàtica de l’aula només pot superar-se amb polítiques d’equitat i redistributives que ajuden a superar les desigualtats amb què l’alumnat arriba a l’escola, la qual cosa provocarà que els MRP comencen a participar activament per a canviar les polítiques educatives i convertir l’escola pública en un referent d’equitat i de lluita per a construir un món més just, més humà i més solidari. Amb el tema de la comunicació emocional, desplegarem una xerrada-taller on tractarem d’aproximar-nos a les claus per aconseguir una comunicació més eficaç, més que eficient, on el component emocional, les activitats empàtiques i la comunicació assertiva juguen un paper fonamental a l’hora d’aconseguir una bona capacitat comunicativa. Entenem que disposar d’eines i d’estratègies que ens ajuden a millorar les nostres habilitats socials i capacitats comunicatives és un element clau per a garantir el nostre èxit com a persones, com a éssers socials i com a professors.

Josep Vicent Bataller Ferrando és Mestre i Llicenciat en Geografia i Història Contemporània. Autor de diferents publicacions i articles sobre educació, així com de diferents projectes d’innovació educativa i de renovació pedagògica que li han atorgat diferents premis.

És autor de diferents materials curriculars de C.C. Socials i ha desenvolupat un gran nombre d’accions formatives com a formador de formadors.

Ha estat membre del CONSELL ESCOLAR VALENCIÀ. En l’actualitat és membre i ponent al Foro Mundial d‘Educació de Porto Alegre en qualitat de representant dels MRP de l’Estat espanyol, i és president de la FEDERACIÓ DE MOVIMENTS DE RENOVACIÓ PEDAGÒGICA DEL PAÍS VALENCIÀ.