I JORNADES LGTBI+ A L’ALCÚDIA

Estimats amic/Estimada amiga,
Et convidem a assistir a les jornades LGTBI+ que tindran lloc el dijous 17 i el divendres 18 de la pròxima setmana. Unes jornades Informatives dirigides a tota classe de persones independentment de la seua orientació sexual. Igualment et demanem li dones difusió entre els teus amics i amigues.
Organitza Compromís per l’Alcúdia.
Col·labora Lambda (Col·lectiu LGTBI+ pels la diversitat sexual, de gènere i familiar).
JORNADES LGTBI+ A L’ALCÚDIA. 17 i 18 d’octubre a la Casa de la Cultura a les 17:30 h.Dijous 17 d’octubre.
– 17:30 Inauguració
– 17:45 Visualització del curt “Mother Knows Best”
– 18:00 Xerrada Diversitat LGTBI
– 18:30 Visualització del curt “Yo soy Álex”
– 18:45 Experiències Trans

Divendres 18 d’octubre
– 17:30 Jornades sobre LGTBIfòbia i serofòbia
– 18:15 Ponència del treball “Persecució de homosexuals al tercer Reich: silenci i record”
– 18:45 Debat sobre els estigmes d’ahir i avui. La situació actual dels drets LGTBI+
– 19:00 Cloenda

IV CONCURS DE DIBUIX ESCOLAR 9 D’OCTUBRE

Un any més, i ja en van 4, ens adrecem als col·legis de l’Alcúdia per proposar-los que el seu alumnat participe en el Concurs de Dibuix Escolar “9 d’octubre”.

Considerem important que els i les alumnes sàpiguen com va nàixer l’Antic Regne de València i totes les activitats culturals que, al voltant d’aquesta data del 9 d’octubre, vénen celebrant-se als nostres pobles.

És per això que convoquem els mestres a que ho expliquen a les seues aules perquè l’alumnat plasme què significa per a ell el 9 d’octubre. Recalquem que els dibuixos es facen a l’escola i sota la supervisió dels i de les docents per així poder valorar la seua destresa en el dibuix i la pintura, però també la imaginació i la inventiva dels treballs.

Cada docent farà una primera tria i seleccionarà 3 treballs de la seua aula que seran els que s’expossaran a la Casa de la Cultura, i passaran a la selecció final on podran aconseguir un dels tres premis per categoria que lliurem.

Us deixem seguidament les Bases del Concurs:

 BASES

* Participaran de forma voluntària totes les xiquetes i xiquets de Primària dels col·legis de l’Alcúdia.

* Hi haurà 6 Categories per cursos: 1r, 2n, 3r, 4t, 5é i 6é de Primària.

* Els dibuixos que resulten seleccionats seran exposats a la Casa de la Cultura des del dia 21 al 27 d’octubre.

* Data límit per lliurar els treballs:  dimecres dia 16 d’octubre. l’associació passarà per secretaria a arreplegar els treballs. Tots els treballs seran tornats al centre en acabar el concurs.

* La tècnica dels treballs serà lliure en format de cartolina A4. Darrere dels dibuixos figurarà el nom de l’autor o autora, nom del centre, nivell i aula.

* El lliurament dels Premis es farà el divendres 25 d’octubre a la casa de la Cultura de l’Alcúdia a les 18 hores.

PREMIS

* Diploma per a tots els participants seleccionats i Diploma d’Honor i Premis de 30€, 20€ i 15 € per a cada  categoria per als guanyadors. Els Premis es fraccionaran en xecs per bescanviar-los durant tot el curs escolar en les papereries i llibreries nostre del poble

 

CORRELLENGUA 2019 – XXIV PREMIS JAUME I DE L’ALCÚDIA.

Com cada any, el primer divendres del mes d’octubre, que enguany porta el número 4, programem dos actes d’especial rellevància per als socis i sòcies del Bloc Jaume I de l’Alcúdia per celebrar el 9 d’octubre:

EL CORRELLENGUA

La Flama de la Llengua eixirà, portada per maria Tolosa a les 20:15 hores des del Parc de la Sénia, serà conduïda fins l’Ajuntament, on serà rebuda per l’alcalde i les regidores i regidors. Seguidament hi anirem pel recorregut habitual fins la plaça Tirant Lo Blanc. Ens acompanyaran La Colla la Rosca de Tabal i Dolçaina, El Grup de Dansa de l’Alcúdia, El Bolero, Els Cabuts, Els Negrets, Els Tornejants i Els Dimonis Enroscats.

Convidem a tot aquell que estime la nostra llengua i cultura a que se sume a aquesta manifestació perquè encara queda molt per fer.

XXIV PREMIS JAUME I de L’ALCÚDIA

El Bloc Jaume I de l’Alcúdia va crear els Premis Jaume I per homenatjar persones, entitats, grups i empreses del nostre País, que es distingeixen per la reivindicació activa de l’ús social del valencià com a llengua del nostre poble. Els XXIV Premis Jaume I es lliuraran als Salons Segle XXI de l’Alcúdia, en un sopar reivindicatiu i d’homenatge als premiats. L’acte de lliurament serà presentat per Rosanna Pasqual i Paulí Alapont. Podeu trobar els tiquets per assistir al sopar i a la gal·la de lliurament dels premis en L’Esplai Llibres de l’Alcúdia o demanant-los a qualsevol membre de la Junta.

Enguany, els premiats són:

PREMI JOAN FUSTER

Francesc-Andreu Martínez i Gallego (L’Alcúdia 1963). Doctor en Història i professor universitari, és catedràtic de Periodisme de la Universitat de València, on imparteix classes des de 2003. Abans va treballar com a docent en la Universitat CH-CEU, des de 1991, i com a tutor en la UNED-València. Ha estat professor en diversos màsters a la UJI de Castelló i en l’actualitat dirigeix el màster oficial Nous Periodismes, Comunicació Política i Societat del Coneixement de la Universitat de València. Ha fet estades o impartit classes, cursos i conferències a Tunis, Torí, París, Gernika, Oaxaca, Granollers, Leipzig, Barcelona, Oviedo, Madrid, etc. Va ser vicedegà de la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació de la Universitat de València durant dotze anys. En l’actualitat representa a la seua facultat, en qualitat de vocal, en l’Associació de Titulacions en Informació i Comunicació (ATIC). Va presidir l’Associació d’Historiadors de la Comunicació entre 2004 i 2007. Ha organitzat diversos congressos nacionals i internacionals.

Historiador social i cultural, la seua docència i les seues línies de investigació se centren en la història de la comunicació, i ha treballat sobre la història dels mitjans, la història del humor i la sàtira, la història del sensacionalisme, els vincles entre mitjans i corrupció política. Mai, però, ha deixat de banda la història política, territori en el qual es va iniciar en el “taller d’historiador” a través d’una tesi sobre el País Valencià en temps de la Unió Liberal, ni la història local, tot i dedicant-li a l’Alcúdia diverses monografies. A hores d’ara, dirigeix un Grup d’Investigació sobre Història i Cultura Mediàtiques a la Universitat de València. Ha estat investigador principal en diversos projectes d’investigació finançats pels Ministeris d’Economia o d’Educació i Ciència, liderant equips d’Europa i Iberoamèrica. Ha comissariat diverses exposicions a la Universitat de València, a les Corts Valencianes i al Museu de la Pau de Gernika. Ha intentat acostar la història del País Valencià a la ciutadania a través de La Gran Historia de la Comunidad Valenciana, iniciativa de Levante-EMV i de Premsa Ibèrica, que va dirigir. En eixa tasca de divulgació, és guionista de diversos audiovisuals, entre els quals destaca la sèrie Docufòrum, de la Universitat de València.

Ha publicat una vintena de llibres en solitari i altres tants en col·laboració, així com més d’un centenar de capítols de llibres i articles en revistes científiques. Entre els títols més destacats, cal citar: Prensa y partido en el progresismo valenciano: José Peris y Valero, 1821-1876; Historia social de la comunicación: voces, registros y conciencias; Historia de Levante El Mercantil Valenciano,1834-1992; Josep Bernat i Baldoví: política, cultura y sátira en la España isabelina; València, 1900: movimientos sociales y conflictos políticos durante la guerra de Marruecos,1906-1914; Conservar progresando: la Unión Liberal, 1856-1868; Desarrollo y crecimiento: la industrialización valenciana, 1834-1914; Diccionario biográfico de políticos valencianos, 1810-2003; Leopoldo O’Donnell; La Traca: la transgressió com a norma; El humor frente al poder. Prensa humorística, cultura, política y poderes fácticos en España (1927-1934); La risa periodística: teoria, metodologia e investigación en comunicación satírica; Esperit d’associació; Cooperativisme i mutualisme laics al País Valencià, 1834-1936;. La investigació històrica sobre l’Alcúdia, el seu poble, ha donat com a fruit : Construint la ciutadania: una història contemporània de l’Alcúdia (1801-2002); 25 anys de l’Alcúdia democràtica; Samuel Ros Pardo (1904-1945), la vida truncada d’un escriptor blau; El socialismo de los tres nacimientos: en los orígenes de las agrupaciones socialistas de l’Alcúdia; Agricultores solidarios: el cooperativismo en l’Alcúdia, 1908-1999; Articotif;  La Confraria del Sant Sepulcre: festes i devocions populars en la Setmana Santa de l’Alcúdia; La música de l’experiència: la Banda de Música de Veterans de la Ribera; La Confraria de la Santíssima Verge de la Soledat de l’Alcúdia: passat i present;  Joan Baptista Osca (1792-1854).

A l’Alcúdia, ha estat regidor del seu Ajuntament durant dotze anys, membre del comitè organitzador del Congrés d’Educació Josep Lluis Bausset des del seu inici i ha comissariat diverses exposicions a la seua Casa de la Cultura.

PREMI TIO CANYA

Josep M. Bausset i Verdú (L’Alcúdia 1955). Llicenciat en CC. Biològiques, monjo de Montserrat (Barcelona) des de 1984, ordenat diaca en 2006 i prevere l’any 2011. Fill del nostre insigne i benvolgut Josep Lluís Bausset i Ciscar, desenvolupà des de ben prompte una vocació de lluita i entrega als altres i sobre tot als més desvalguts. Home bo, senzill, culte i estudiós, compromès amb els ideals de l’evangeli, de la llibertat i la democràcia, ha estat sempre una constant de la seua vida la defensa de la identitat nacional del nostre país. Així ho feia palès des de ben jove, participant en la vida sociocultural del poble i col·laborant en l’edició de la revista local, L’Andana  i també en el món de la política de la mà d’insignes polítics nacionalistes valencians com Francesc de Paula Burguera (PNPV).

La seua paraula és una paraula viva, profètica que clama contra la injustícia dels poderosos i proclama una defensa encoratjada de les persones i col·lectius més desfavorits econòmica, social o políticament. Si hi ha alguna persona que encarne els valors del “Tio Canya”, és sens dubte el nostre estimat Pepe Bausset, que amb la força de la pregària, del seu discurs profètic i el seu compromís per les causes justes, compagina la manera de fer present les benaurances en el món i la ferma defensa dels valors culturals i identitaris del nostre País Valencià. Sensibilitzat per la inculturació de la fe, lluita incansablement per fer que la jerarquia valenciana respecte els signes d’identitat del país i estime la seua llengua pròpia, emprant-la en les celebracions litúrgiques amb total normalitat.

Gran documentalista, escriu amb regularitat nombrosos articles tant en premsa escrita com en mitjans digitals com la Veu del País Valencià, Diari Levante, Diari Información, Catalunya Religió, Religión Digital, Catelló Notícies, revista Saó, Vilaweb… Ha participat en publicacions audiovisuals, ha impartit conferències, oferint-nos tot un ventall de semblances d’il·lustres personatges que han desenvolupat un paper important i transcendent dins l’església com el Cardenal Tarancón, Sant Òscar Romero, Hèlder Cámara, Jaume Gapp i tants altres que no en cabrien dins aquest opuscle.

Tot amb un gran esperit crític i una gran dosi d’humilitat i amor a Déu per tal de donar una resposta d’esperança a tots els qui viuen oprimits per les injustícies i la corrupció política. Aquests valors i aquest model d’església és el que ens transmet Bausset. Un home del nostre temps que no para de donar-nos lliçons de tolerància, honradesa, bondat, denuncia de la injustícia i lluita per un món més humanitzat, més just i respectuós amb els drets i llibertats dels pobles.

PREMI OVIDI MONTLLOR

Empar Canet i Doménech, natural de l’Alcúdia, actriu de cine i teatre, amb més de trenta anys de carrera professional en el món de la interpretació. La seua trajectòria ha estat marcada per la seua vocació: el teatre i l’audiovisual en valencià.

Formada en l’Escola Teatre a Banda i en l’Escola Philippe Gaulier de Londres, comença la seua trajectòria amb Moma Teatre amb Basted (1988), La cantant calba (1991), Borja-Borgia (1995) o Nascuts culpables (2000).

Participa en nombrosos projectes de companyies com Teatre Micalet: Ballant Ballant (1996), La ruleta russa (1998), La ronda (2002), Un Deu salvatge (2013), Ser o no res (2015) i també en La Pavana amb Naturalesa i propòsit de l’univers (1999) o Teràpies (2004). Ha intervingut també en produccions del Centre Dramàtic Nacional i Teatres de la Generalitat Valenciana: L’amor del rossinyol (2006). Alguns dels seus últims treballs han sigut: Cinc actrius lligen Rodoreda (2015), Vània (2016), Els quatre genets (2017), Els Nostres (2018), Faust (2018) i Rashid i Gabriel (2019).

Posseeix una llarga experiència en audiovisual i l’hem pogut veure a la televisió en sèries com: La Vall, Parany, Senyor Retor, L’Alqueria Blanca, Cuéntame, Hospital Central o Flor de Mayo; i en telefilms com Tocant el mar, El cruce i Sprint final.

Al cinema, ha participat en pel•lícules com Bala Perdida, Intrusos en Manases, Lagartijas. En l’actualitat, compagina el seu treball d’actriu amb el d’ajudant de direcció i amb la docència, essent professora del Taller de Teatre de l’Alcúdia.

Ha rebut premis com el de la Crítica de València i el de l’AAPV a la millor interpretació femenina d’audiovisuals. Des del sindicat d’actors valencians, del qual va ser presidenta, ha lluitat sempre perquè hi haguera al nostre País, un sector de les arts escèniques i de l’audiovisual que fora un espill de la nostra identitat.

PREMI CARLES SALVADOR

L’Escola Infantil Municipal de l’Alcúdia fou inaugurada el 15 de maig de 2010, essent alcalde de l’Alcúdia, Robert Martínez Correcher i la Regidora d’Educació, Inmaculada Fenollar Marín.

Construïda com a centre de primer cicle d’Infantil per atendre alumnes de 0 a 3 anys, amb ensenyament en valencià, compta amb menjador i 7 aules amb il•luminació natural i eixida directa al pati enjardinat i té una capacitat de 109 alumnes.

La seua construcció ha estat finançada al 50% entre l’Ajuntament de l’Alcúdia i el Ministeri d’Educació i Ciència. Rep subvenció de la Conselleria d’Educació de la Generalitat Valenciana dins del Pla Bo Infantil i està adscrita al Chèque Déjeuner i Accor Services (EDENRED).

Des de la seua creació es porta a terme una metodologia activa, participativa i motivadora, tot pensant en els xiquets i xiquetes de manera individualitzada. Per la qual cosa, s’ajuda a créixer al xiquet/a de forma global, tenint en compte els factors de creixement: cognitius, afectius i motors,  propiciant un ambient de confiança, que motive l’alumnat a desenvolupar les habilitats a través d’experiències i activitats globalitzades de forma lúdica. Es fomenta tant la curiositat com l’exploració de l’entorn i es promou el control i domini corporal perquè els xiquets i xiquetes  adquirisquen autonomia. A més a més, l’acció educativa compta amb un excel·lent recolzament per part de les famílies.

Disposa de les tecnologies més modernes com parets magnètiques, televisors LCD, vídeo, càmera fotogràfica, bany visible i adaptat a l’edat i el seu equipament inclou mecanismes anti-legionel·la i calefacció solar.

A dia de hui, per la gran demanda de places, es va a ampliar l’aula de 0-1 anys i el menjador.

PREMI VICENT ANDRÉS ESTELLÉS

La Pastisseria de l’Alcúdia és un forn artesanal que regenta Jesús Hernandis Vallés i que abans, durant molts anys, van portar els seus pares, Pepe Hernandis i Filo Vallès, dues persones estimades i molt conegudes a l’Alcúdia. El forn de Jesús Hernandis, al carrer Major núm 11, va ser comprat al forner Emilio Boix, el 1936, per Joaquín Alapont i Alfonsa Hernandis, oncles de l’actual propietari, Jesús Hernandis. Aquest forn i pastisseria és un dels més tradicionals i més valorats de l’Alcúdia, i no només pel pa roscà de tota la vida, sinó també per les coques cristines i les merengues, els pastissets de moniato, les mones, les coquetes de cacau…

El 29 d’octubre de 2018 un dels pans artesanals més preuats a l’Alcúdia, el pa roscà, va rebre una de les 80 estreles atorgades per un certamen nacional, que promociona els forns artesanals. D’aquesta manera el pa roscà ha entrat, ben merescudament, a la ruta espanyola del pa bo, organitzada pel Pa de Qualitat i Panàtics. Es tracta d’un pa artesanal, elaborat a mà amb una fermentació molt llarga, que fa possible un pa alveolat, amb un sabor, aroma i fragància característics i molt digestiu, i a més a més, té una conservació molt bona, com el pa tradicional d’abans.

Ens fem, per tant, ressò d’aquest premi i reconeixem els mèrits de la Pastisseria de l’Alcúdia per ser un exemple de dinamització de l’economia i per la seua aposta per la conservació de la tradició en l’elaboració dels nostres productes valencians.

PREMI DE LES ARTS PLÀSTIQUES M. BOIX

Vicent Madramany i Vallés (L’Alcúdia,1946-Perpinyà 2018), alcudienc universal i tot un referent en la internacionalització del món cooperatiu. Fou primerament gerent de la Cooperativa Agrícola de l’Alcúdia (CANSO) i, posteriorment, va ser destinat per ANECOOP a Perpinyà per obrir el mercat europeu dels nostres conreus agrícoles. Va ser soci del Bloc Jaume I des de la seua constitució fins que ens va deixar el 2018..

Vicent Madramany no va ser només comercial, fou un lluitador des dels anys de la dictadura per fer un país cult, modern, tolerant i orgullós de la seua valencianitat i també un verdader apassionat de l’art, tant és així que en 2004 va veure el seu somni fet realitat, inaugurant a Perpinyà (FRANÇA) un  important museu d’art contemporani, “À Cent Metres Du Centre Du Monde”(rep aqueix nom perquè està ubicat a cent metres de l’estació de Perpinyà, «el centre del món», segons S. Dalí). Per aquí han passat importants figures internacionals com Tony Beuan, Valerio Adami, Ben Vautier, Claude Viallat o Jean Le Gac, entre altres, i també, obres de Manuel Boix, Artur Heras, Rafa Armengol, Adrià Pina… les quals hi han format part de la seua col•lecció permanent. El museu és un antic magatzem d’exportació de taronges de mil quatre-cents metres quadrats a la vora del riu Tet i el seu fons pictòric compta amb més de quatre-centes obres procedents de la seua col•lecció particular i d’altres.

Vicent Madramany ha estat un autèntic mecenes al servei de l’art i de la seua difusió. El seu mèrit ha estat conjugar el plaer que permet donar testimoni de l’obra ben feta amb la justa proporció de rendibilitat derivada del seu valor creatiu. El seu espai d’art proporciona un homenatge als artistes per a que la seua obra perdure en el temps.

Vicent Madramany fou nomenat fill predilecte de l’Alcúdia a títol pòstum en l’acte de 23 de març de 2019, celebrat a la Casa de la Cultura de l’Alcúdia amb la presència de familiars, autoritats autonòmiques i locals, representants del cooperativisme, la cultura i el poble de l’Alcúdia.

Vicent ha fet palès el nom de l’Alcúdia no solament amb els productes agrícoles de la nostra Cooperativa Agrícola sinó també amb l’art valencià de les darreries del segle XX.

FESTA ESTELLÉS 2019 – L’ALCÚDIA –

VAM HAVER DE SUSPENDRE LA FESTA ESTELLÉS PER ALERTA ROJA METEOROLÒGICA. L’AJORNEM AL MES DE LES LLETRES, NOVEMBRE, AL DIVENDRES 15, JA US INFORMAREM MÉS ENDAVANT.

Des del Bloc Jaume I de l’Alcúdia us volem informar que la novena edició de la Festa Estellés se celebrarà enguany el divendres 13 de setembre a l’hora habitual (les 21:30 h) i al lloc de sempre (sempre que el temps no ho impesdisca): la Plaça del Tirant lo Blanc de l’Alcúdia.

Enguany, després del sopar, al qual només heu de dur l’entrepà, participaran La Colla la Rosca de Tabal i Dolçaina, que ens oferirà unes peces musicals ben especials, El Bolero que ens ballarà i cantarà i com no, els recitadors que s’oferiran a donar-li veu al nostre poeta. Per poder participar, caldrà adreçar un correu a blocjaume@gmail.com indicant nom, forma de contacte i quines poesies aneu a llegir (màxim 2).

Els tiquets de col·laboració els podeu adquirir a l’Esplai Llibres, Avgda. Antoni Almela, 42 al preu de 5 €, o preguntant a algú de la Junta del Bloc Jaume I.

 

GRUP DE LECTURA: ‘La mirada de vidre’ amb Anna Moner.

Tercera reunió de la XIII Temporada del Grup de Lectura del Bloc Jaume I de l’Alcúdia.

Dijous 26 de setembre, tindrem el plaer de conversar, per tercera vegada, amb Anna Moner i comentar la seua novel·la, guanyadora del Premi Novel·la d’Alzira 2018 ‘La mirada de vidre‘. Serà a la seu del Bloc Jaume I de l’Alcúdia, C/ Sant Jaume, núm. 31 a les 20:30 hores. Després, els qui vulguem, podrem continuar la xerrada sopant amb l’autora. Recordem que les sòcies i socis tenen un descompte especial en comprar el llibre a l’Esplai Libres, Avgda. Antoni Almela, 42.

LA MIRADA DE VIDRE

Tardor del 1904. La manca de diners per poder costejar-se l’addicció a la morfina obliga el fotògraf Roger Queralt a acceptar la peculiar oferta de Madame Babinski, una popular mèdium que pretén ampliar el negoci amb la realització de fotografies d’esperits al seu gabinet de la plaça del Campanar, al barri de Gràcia de Barcelona.

Tanmateix, ni la ingesta contínua de morfina i altres estupefaents, ni aquesta ocupació insòlita, aconseguiran esborrar de la ment de Queralt les experiències viscudes a l’estudi fotogràfic del sanatori de Sant Gervasi. Allà va treballar l’any 1898 a les ordres del doctor Robert Isaac, un prestigiós especialista en malalties del sistema nerviós posseïdor, a més, d’una singular ambició artística. Tampoc no pot oblidar la Valquíria, una jove interna del centre convertida en la joguina predilecta del metge.

En aquesta obra, guardonada amb el Premi de Novel·la Ciutat d’Alzira, Anna Moner aborda la part més fosca de la naturalesa humana.

Anna Moner, escriptora

Ha publicat els relats La Venus i el lliri i Les finestres de l’ànima (tots dos Premi de Relats de Dones, Ajuntament de Castelló de la Plana, 2006 i 2010), L’obsessió de Balthazar Hurley (Fundació Bromera, 2014), La Casa del Rellotge (Fundació Bromera, 2016) i El diari de Briseida (Fundació Bromera, 2018). Altres han estat inclosos a Escriure el país (Universitat d’Alacant i El País, 2012 / Onada, 2015), Sexduïts (Bromera, 2014), Noves dames del crim (Llibres del Delicte, 2015), 2 de 10  (Escola Valenciana, 2015), Entre dones (Balandra, 2016), Mètode, Escriptors cienciaferits (Universitat de València, 2016), L’inèdit (Paper de vidre, 2016) i Lletracremats ( (El Temps, 2017). Així mateix, ha participat a 10 al vostre gust (Fotoespai Gandia, 2016), Nosaltres, els fusterians (Perifèric, 2017), Nosaltres, les fusterianes (3i4, 2017), Angoixa (CEIC Alfons el Vell, 2018) i Assassins valencians (Llibres del Delicte, 2019).

També ha publicat les novel·les Les mans de la deixebla (Bromera, 2011), Premi Enric Valor de la Diputació d’Alacant, i El retorn de l’Hongarès (Bromera, 2015), Premi Alfons el Magnànim de la Diputació de València i Premi Túria a la millor contribució literària. A més, amb aquesta última obra fou seleccionada per formar part dels Dracs de Sant Jordi 2015 de Catalunya Ràdio i el diari cultural Núvol. D’altra banda, Gabinet de curiositats (Pruna Llibres, 2015) ha rebut el Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians al millor assaig (AELC, 2016). Amb La mirada de vidre, ha guanyat el premi de novel·la dels XXX Premis Literaris Ciutat d’Alzira 2018.

 

 

GRUP DE LECTURA: “Narcís o l’onanisme” amb Carles Fenollosa

El proper dijous 30 de maig a les 20:30 h tindrà lloc la segona reunió de la XIII Temporada del Grup de Lectura del Bloc. Aquesta vegada ens visitarà Carles Fenollosa per parlar-nos de la seua novel·la “Narís o l’onanisme’, Premi Lletraferit de novel·la 2018 i serà al Casal del Bloc Jaume I de l’Alcúdia, C/ Sant Jaume, 31. Després de la reunió soparem amb l’autor i podrem seguir a tertúlia. Recordem que a les sòcies i socis del Bloc Jaume I els faran un descompte a la compra del llibre a l’Espali Llibres, Avgda. Antoni Almela 42.


NARCÍS O L’ONANISME

En l’escenari d’una ciutat de València que abandona l’hivern per a donar pas a la primavera, la vida del jove Narcís Almudéver està feta de l’ombra subtil però poderosa d’una tragèdia personal, de treballs precaris, de desenganys i d’indignació. També d’una fascinació obsessiva per la lletra impresa, la literatura i els volums perduts que, com una sort de redempció, han de salvar-ho tot: la ciutat, el país i la fidelitat a una llengua i una cultura que malviuen entre la indiferència dels seus conciutadans. Amb passejades lúcides per una València omnipresent a la busca del llibre definitiu, jugant sempre entre els límits incerts de la genialitat i la bogeria, i amb la ciutat en Falles, el jove Narcís desgrana dins dels seus torrencials pensaments els anhels i les frustracions, els records amuntonats i dispersos d’una existència encara breu, el cant perdut d’un valencianisme orfe de complicitats. L’humor elegant i la crítica àcida d’unes estructures culturals autocomplaents i sordes al seu entorn formen part també d’esta primera i trencadora novel·la de Carles Fenollosa, un revulsiu necessari en el panorama literari valencià, tot un crit de joventut construït entre la frustració i l’esperança.

CARLES FENOLLOSA

(València, 1989) és llicenciat en Filologia per la Universitat de València i professor de llengua i literatura. Actualment col·labora en diversos mitjans de cultura i crítica literària, com Saó, Caràcters, Lletraferit o Revista de Filologia Valenciana. És coautor del llibre Créixer sense Maradona (Drassana, 2015). Narcís o l’onanisme és la seua primera novel·la, guanyadora del Premi Lletraferit 2018.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

GRUP DE LECTURA: ‘L’assassí que estimava els llibres’ amb Martí Domínguez.

L’assassí que estimava els llibres

Guillem Gual, un crític literari inflexible que s’ha guanyat fama i enemics a parts iguals, apareix assassinat. Al costat del cadàver, s’hi troba un petit llibre: L’assassinat com una de les belles arts, de Thomas de Quincey. Una coincidència o una pista que cal seguir? Quan apareix mort el filòsof J.F. Escrivà amb un llibre de Jean-Paul Sartre al costat, el desconcert dels inspectors valencians Tena i Espinosa no fa sinó augmentar. Arriba un reforç policial de Madrid, l’inspector Alcácer, es van fent entrevistes amb gent diversa del món literari i cultural i, en paral·lel, la novel·la va desplegant un retrat vivíssim i mordaç de sectors diversos de la ciutat de València, sobretot de l’àmbit benestant i amb pretensions de notorietat.

  • Martí Domínguez (Madrid, 1966), biòleg, escriptor i periodista. Doctor en Biologia i professor de Periodisme de la Universitat de València, ha alternat la recerca i la docència amb el periodisme i la literatura.
    Col·labora setmanalment a la revista El Temps amb articles sobre ciència i literatura, i als diaris El País i La Vanguardia. Part dels seus articles han estat aplegats en els reculls Peiximinuti (1993) i Bestiari (2000). Com a novel·lista escriu una trilogia sobre la il·lustració francesa, amb els títols Les confidències del Comte de Buffon (1997), guardonada amb els premis Crexells, Andròmina i Crítica de la Universitat de València; El secret de Goethe (1999), premi Prudenci Bertrana i Crítica de la Universitat de València; i El retorn de Voltaire (2007), premi Josep Pla. El 2007 rep el Premi Nacional de Cultura de Periodisme de la Generalitat de Catalunya per a la seva labor com a director de la revista de divulgació científica Mètode. El 2013 és guardonat amb el Carles Rahola d’assaig amb El somni de LucreciLa sega (2015), novel·la amb què guanya els premis de la Crítica Catalana, de la Crítica Serra d’Or, de la Crítica dels Escriptors Valencians i el Joaquim Amat-Piniella. El setembre de 2017 publica L’assassí que estimava els llibres, i l’1 de novembre de 2018 Històries Naturals.
    És soci de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana.

GRUP DE LECTURA – “Les ratlles de la vida” amb Raquel Ricart

Dijous, 29 de novembre ens tornem a reunir al Casal del Bloc Jaume I de l’Alcúdia (C/ Sant Jaume, 31) a les 20:30 hores amb Raquel Ricart per parlar de la seua novel·la “Les ratlles de la vida.

 

Raquel Ricart i Leal (Bétera, 1962) Literàriament es donà a conèixer en guanyar un accèssit dels premis Malva-rosa (1980) amb la narració I entre tant de núvol, ni un glopet de flor. A la dècada dels 80 va publicar narracions en les revistes literàries Celobert i Lletres de canvi. Va escriure el text dramàtic Ferrabràs (1990), que va ser posat en escena per Bambalina Titelles. Té diversos llibres publicats: la novel·la negra Un mort al sindicat (Tàndem, 1999), les novel·les juvenils Van ploure estrelles (Tàndem, 2001), que ja porta diverses edicions, El quadern d’Àngela (Tàndem, 2010), guanyadora del V Premi Vila de Paterna, Premi Samaruc 2010, i En les mars perdudes (Bromera, 2012), premi Bancaixa de Narrativa Juvenil. El 2010 guanyà el prestigiós Premi Andròmina de narrativa amb la novel·la Les ratlles de la vida (3i4, 2010), que posteriorment obtingué el Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians el 2011, i el Premi de creació literària de l’Institut Interuniversitari de Filologia de la Universitat de València.

Raquel Ricart també ha participat dins dels projectes editorials de la Fundació Bromera Llegir en valencià amb els títols Costums i tradicionsBlai, un cor de rodamón, Les dones sàvies del nord, i La nit de les pastràssimes, Revolta en l’horta.

L’any 2015 amb El ciutadà perfecte (Andana), guanyà el premi de la crítica de literatura juvenil que atorga l’IIFV (Institut Interuniversitari de Filologia), i també amb la novel·la El temps de cada cosa va guanyar el premi El lector de l’Odissea , dins la col·lecció Les ales esteses, de l’editorial RBA-La Magrana.

En el 2016 coordina i participa en el llibre de relats col·lectiu Entre dones (Ed. Balandra).

En el 2017 coordina i participa en un nou llibre col·lectiu La improbable vida de Joan Fuster (Ed. 3i4)

També en el 2017 participa amb relats en els llibres: Nosaltres, els fusterians (Ed. Perifèric) i Nosaltres les fusterianes (Ed. 3i4)

Col·labora quinzenalment amb columnes d’opinió al diari Diari La Veu
Les ratlles de la vida són aquelles marques que el degoteig del temps va dibuixant en l’existència de cada persona i que la fan única i diferent. En aquesta novel·la assistim, com a testimonis privilegiats, a l’esdevenir d’un poble a través d’una família. Les dones com a fil conductor, com a filadores del teixit vital. Amb Vicenta, Ermerinda, Bàrbara, Rosa, Regina, però també amb Ximo, amb Francesc, amb Gerard, amb Elies, amb Lluís i amb Vidal, contemplarem moments vitals de quatre generacions diferents. Personatges als quals la vida ha anat omplint de ratlles d’alegria, de tristesa, d’amor, de mort, d’amistats, de secrets. Amb Les ratlles de la vida, l’autora ha volgut, primer de tot, contar-nos històries, i amb les històries, elevar a la categoria de protagonistes persones senzilles que, amb la seu a existència, van teixint el tapís de la pròpia vida i el tapís de la història.

 

 

FESTA ESTELLÉS 2018 – L’ALCÚDIA –

Per huité any consecutiu, el proper divendres 14 de setembre El Bloc Jaume I de l’Alcúdia s’afegirà a la Festa Estellés, que ja s’ha convertit en un gran acte d’homenatge al nostre poeta de Burjassot i que s’estén per molt pobles i ciutats del domini lingüístic.

Ho farem, com sempre (bé, sempre no, que l’any passat a causa del mal oratge ens vam haver de traslladar a l’Àgora, cosa que tornarem a fer si torna a passar, esperem que no), a les 21:30 en la Plaça Tirant Lo Blanc on podrem gaudir, després de sopar a la fresca, de les actuacions de La Colla La Rosca, del nostre cantautor Òscar Briz, del Grup de Dansa de l’Alcúdia i escoltarem les poesies que llegiran els recitadors que ho sol·liciten amb anticipació. Si voleu participar llegint alguna poesia, heu d’enviar un correu a l’adreça: blocjaume@gmail.com amb les vostres dades de contacte i la poesia que voleu llegir.

Els tiquets de col·laboració perquè aquesta Festa es mantinga i que us permetran asseure i sopar (l’entrepà serà cosa vostra, nosaltres ens encarregarem de la resta), es posaran a la venda a l’Esplai llibres, Avinguda Antoni Almela, 42 des del dissabte 1 de setembre fins el dijous 13 del mateix mes.

A continuació vos deixem part de la carta que remet cada any Josep Lozano per tal de convocar a tots els pobles i ciutats a celebrar l’homenatge al nostre poeta més il·lustre:

Una vegada més us animem a organitzar i celebrar enguany la Festa Estellés, dedicada al nostre gran poeta, i que sol tindre lloc a partir del 4 de setembre, data de la naixença d’aquell home de Burjassot que feia magnífics versos.

La celebració, amb l’esforç de tots els qui hi participen, va consolidant-se i prenent el caràcter que desitjàvem des del seu inici: convertir-la en una tradició cultural i festiva, com també en un referent de tot l’àmbit de la nostra llengua: el País Valencià, Catalunya, les Illes Balears, la Franja de Ponent i l’Alguer.”

‘Societat Coral El Micalet, passat, present i reptes de futur’ Sopar-Xerrada amb Tonetxo Pardiñas

Segon Sopar-Xerrada de la XXI Temporada del Bloc Jaume I de l’Alcúdia. Divendres 25 de maig vos esperem a les 21:30′ hores per sopar y després escoltar a Tonetxo Pardiñas, que ens parlarà de ‘Societat Coral El Micalet, passat, preset i reptes de futur’,  de la qual és President.  Vos informem també que el Casal del Bloc Jaume I de l’Alcúdia estarà obert tots els dijous de 18 a 20 hores, tenim Internet i Wifi.

La Societat Coral El Micalet va nàixer en 1905 a partir de la antiga Societat Coral Orfeó Valencià El Micalet, fundada en 1893. És una de les institucions culturals més antigues de la ciutat de València i està reconeguda com a Entitat d’Utilitat Pública des de 1970, promovent i defensant la cultura i les tradicions valencianes.

Ensenyament musical oficial. L’Institut Musical Giner, fundat en 1898, imparteix deu anys d’estudis oficials de música que permeten obtenir els graus elementals i professionals de piano, guitarra, cant i diversos instruments de corda fregada, vent i percussió, com violí, viola, violoncel, contrabaix, flauta travessera, clarinet, saxofon, trompeta, oboè, fagot, trompa, arpa, trombó, i dolçaina.

Activitats culturals. El Micalet ofereix als seus socis i sòcies la participació en diverses activitats culturals com l’aula de teatre, la colla de dolçaina, les corals infantil, juvenil i d’adults, el grup de danses Alimara, la jove orquestra, l’escola de jazz i la rondalla. A més, disposa d’una biblioteca, una sala d’exposicions i del Teatre Micalet. També acollim presentacions i activitats d’altres entitats.

Tonetxo Pardiñas i Vidal,

Nascut el 2 de setembre de 1956 a Guitiriz (Lugo). Des del 1975 (9 de setembre) viu a València. Ha arrelat al País Valencià amb una esposa i dues filles nascudes ací, a Benigànim (la Vall d’Albaida) i València (l’Horta), respectivament. Va establir contacte amb la Societat Coral el Micalet quan les seues filles van començar a cantar a la Coraleta El Raconet, que és la secció infantil de les masses corals del Micalet. D’ençà d’aquell moment, es va anar intensificant la seua relació amb la Societat. Quan l’aleshores president, Frederic Jordan, li va encomanar la supervisió de les obres de reforma i nova construcció que es van fer als terrenys i locals de la Societat Coral el Micalet, es va encetar la seua relació amb la Junta Directiva; com a assessor del president. Quan va faltar Jordan la resta de membres de la Junta li va proposar que encapçalara la llista. En l’assemblea General del 2003 va ser elegit president de la Societat Coral el Micalet. Des del primer moment, han treballat per aconseguir tornar el Micalet a la primera plana de la ciutat de València i, per tant, del País Valencià. També van iniciar la recuperació de les relacions amb la resta dels territoris dels Països Catalans. D’aquesta manera, es van fer viatges i intercanvis amb Barcelona i altres ciutats del Principat, amb Perpinyà o Prada de Conflent, on van participar diversos anys a la Universitat Catalana d’Estiu, o a l’Alguer, on Rafael Caria va ser el nostre més estimat Ciceró. Aquest gallec de naixement i valencià de vivències, vol continuar treballant per aquesta terra, la seua llengua i la seua cultura. També, però, per la recuperació dels drets individuals i col·lectius -socials, polítics- què, després de més de tres-cents anys, Castella encara ens nega. En aquest camí de redreçament nacional, ens trobarem molts de nosaltres…