FESTA ESTELLÉS 2019 – L’ALCÚDIA –

Des del Bloc Jaume I de l’Alcúdia us volem informar que la novena edició de la Festa Estellés se celebrarà enguany el divendres 13 de setembre a l’hora habitual (les 21:30 h) i al lloc de sempre (sempre que el temps no ho impesdisca): la Plaça del Tirant lo Blanc de l’Alcúdia.

Enguany, després del sopar, al qual només heu de dur l’entrepà, participaran La Colla la Rosca de Tabal i Dolçaina, que ens oferirà unes peces musicals ben especials, El Bolero que ens ballarà i cantarà i com no, els recitadors que s’oferiran a donar-li veu al nostre poeta. Per poder participar, caldrà adreçar un correu a blocjaume@gmail.com indicant nom, forma de contacte i quines poesies aneu a llegir (màxim 2).

Els tiquets de col·laboració els podeu adquirir a l’Esplai Llibres, Avgda. Antoni Almela, 42 al preu de 5 €, o preguntant a algú de la Junta del Bloc Jaume I.

 

GRUP DE LECTURA: ‘La mirada de vidre’ amb Anna Moner.

Tercera reunió de la XIII Temporada del Grup de Lectura del Bloc Jaume I de l’Alcúdia.

Dijous 26 de setembre, tindrem el plaer de conversar, per tercera vegada, amb Anna Moner i comentar la seua novel·la, guanyadora del Premi Novel·la d’Alzira 2018 ‘La mirada de vidre‘. Serà a la seu del Bloc Jaume I de l’Alcúdia, C/ Sant Jaume, núm. 31 a les 20:30 hores. Després, els qui vulguem, podrem continuar la xerrada sopant amb l’autora. Recordem que les sòcies i socis tenen un descompte especial en comprar el llibre a l’Esplai Libres, Avgda. Antoni Almela, 42.

LA MIRADA DE VIDRE

Tardor del 1904. La manca de diners per poder costejar-se l’addicció a la morfina obliga el fotògraf Roger Queralt a acceptar la peculiar oferta de Madame Babinski, una popular mèdium que pretén ampliar el negoci amb la realització de fotografies d’esperits al seu gabinet de la plaça del Campanar, al barri de Gràcia de Barcelona.

Tanmateix, ni la ingesta contínua de morfina i altres estupefaents, ni aquesta ocupació insòlita, aconseguiran esborrar de la ment de Queralt les experiències viscudes a l’estudi fotogràfic del sanatori de Sant Gervasi. Allà va treballar l’any 1898 a les ordres del doctor Robert Isaac, un prestigiós especialista en malalties del sistema nerviós posseïdor, a més, d’una singular ambició artística. Tampoc no pot oblidar la Valquíria, una jove interna del centre convertida en la joguina predilecta del metge.

En aquesta obra, guardonada amb el Premi de Novel·la Ciutat d’Alzira, Anna Moner aborda la part més fosca de la naturalesa humana.

Anna Moner, escriptora

Ha publicat els relats La Venus i el lliri i Les finestres de l’ànima (tots dos Premi de Relats de Dones, Ajuntament de Castelló de la Plana, 2006 i 2010), L’obsessió de Balthazar Hurley (Fundació Bromera, 2014), La Casa del Rellotge (Fundació Bromera, 2016) i El diari de Briseida (Fundació Bromera, 2018). Altres han estat inclosos a Escriure el país (Universitat d’Alacant i El País, 2012 / Onada, 2015), Sexduïts (Bromera, 2014), Noves dames del crim (Llibres del Delicte, 2015), 2 de 10  (Escola Valenciana, 2015), Entre dones (Balandra, 2016), Mètode, Escriptors cienciaferits (Universitat de València, 2016), L’inèdit (Paper de vidre, 2016) i Lletracremats ( (El Temps, 2017). Així mateix, ha participat a 10 al vostre gust (Fotoespai Gandia, 2016), Nosaltres, els fusterians (Perifèric, 2017), Nosaltres, les fusterianes (3i4, 2017), Angoixa (CEIC Alfons el Vell, 2018) i Assassins valencians (Llibres del Delicte, 2019).

També ha publicat les novel·les Les mans de la deixebla (Bromera, 2011), Premi Enric Valor de la Diputació d’Alacant, i El retorn de l’Hongarès (Bromera, 2015), Premi Alfons el Magnànim de la Diputació de València i Premi Túria a la millor contribució literària. A més, amb aquesta última obra fou seleccionada per formar part dels Dracs de Sant Jordi 2015 de Catalunya Ràdio i el diari cultural Núvol. D’altra banda, Gabinet de curiositats (Pruna Llibres, 2015) ha rebut el Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians al millor assaig (AELC, 2016). Amb La mirada de vidre, ha guanyat el premi de novel·la dels XXX Premis Literaris Ciutat d’Alzira 2018.

 

 

GRUP DE LECTURA: “Narcís o l’onanisme” amb Carles Fenollosa

El proper dijous 30 de maig a les 20:30 h tindrà lloc la segona reunió de la XIII Temporada del Grup de Lectura del Bloc. Aquesta vegada ens visitarà Carles Fenollosa per parlar-nos de la seua novel·la “Narís o l’onanisme’, Premi Lletraferit de novel·la 2018 i serà al Casal del Bloc Jaume I de l’Alcúdia, C/ Sant Jaume, 31. Després de la reunió soparem amb l’autor i podrem seguir a tertúlia. Recordem que a les sòcies i socis del Bloc Jaume I els faran un descompte a la compra del llibre a l’Espali Llibres, Avgda. Antoni Almela 42.


NARCÍS O L’ONANISME

En l’escenari d’una ciutat de València que abandona l’hivern per a donar pas a la primavera, la vida del jove Narcís Almudéver està feta de l’ombra subtil però poderosa d’una tragèdia personal, de treballs precaris, de desenganys i d’indignació. També d’una fascinació obsessiva per la lletra impresa, la literatura i els volums perduts que, com una sort de redempció, han de salvar-ho tot: la ciutat, el país i la fidelitat a una llengua i una cultura que malviuen entre la indiferència dels seus conciutadans. Amb passejades lúcides per una València omnipresent a la busca del llibre definitiu, jugant sempre entre els límits incerts de la genialitat i la bogeria, i amb la ciutat en Falles, el jove Narcís desgrana dins dels seus torrencials pensaments els anhels i les frustracions, els records amuntonats i dispersos d’una existència encara breu, el cant perdut d’un valencianisme orfe de complicitats. L’humor elegant i la crítica àcida d’unes estructures culturals autocomplaents i sordes al seu entorn formen part també d’esta primera i trencadora novel·la de Carles Fenollosa, un revulsiu necessari en el panorama literari valencià, tot un crit de joventut construït entre la frustració i l’esperança.

CARLES FENOLLOSA

(València, 1989) és llicenciat en Filologia per la Universitat de València i professor de llengua i literatura. Actualment col·labora en diversos mitjans de cultura i crítica literària, com Saó, Caràcters, Lletraferit o Revista de Filologia Valenciana. És coautor del llibre Créixer sense Maradona (Drassana, 2015). Narcís o l’onanisme és la seua primera novel·la, guanyadora del Premi Lletraferit 2018.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

GRUP DE LECTURA: ‘L’assassí que estimava els llibres’ amb Martí Domínguez.

L’assassí que estimava els llibres

Guillem Gual, un crític literari inflexible que s’ha guanyat fama i enemics a parts iguals, apareix assassinat. Al costat del cadàver, s’hi troba un petit llibre: L’assassinat com una de les belles arts, de Thomas de Quincey. Una coincidència o una pista que cal seguir? Quan apareix mort el filòsof J.F. Escrivà amb un llibre de Jean-Paul Sartre al costat, el desconcert dels inspectors valencians Tena i Espinosa no fa sinó augmentar. Arriba un reforç policial de Madrid, l’inspector Alcácer, es van fent entrevistes amb gent diversa del món literari i cultural i, en paral·lel, la novel·la va desplegant un retrat vivíssim i mordaç de sectors diversos de la ciutat de València, sobretot de l’àmbit benestant i amb pretensions de notorietat.

  • Martí Domínguez (Madrid, 1966), biòleg, escriptor i periodista. Doctor en Biologia i professor de Periodisme de la Universitat de València, ha alternat la recerca i la docència amb el periodisme i la literatura.
    Col·labora setmanalment a la revista El Temps amb articles sobre ciència i literatura, i als diaris El País i La Vanguardia. Part dels seus articles han estat aplegats en els reculls Peiximinuti (1993) i Bestiari (2000). Com a novel·lista escriu una trilogia sobre la il·lustració francesa, amb els títols Les confidències del Comte de Buffon (1997), guardonada amb els premis Crexells, Andròmina i Crítica de la Universitat de València; El secret de Goethe (1999), premi Prudenci Bertrana i Crítica de la Universitat de València; i El retorn de Voltaire (2007), premi Josep Pla. El 2007 rep el Premi Nacional de Cultura de Periodisme de la Generalitat de Catalunya per a la seva labor com a director de la revista de divulgació científica Mètode. El 2013 és guardonat amb el Carles Rahola d’assaig amb El somni de LucreciLa sega (2015), novel·la amb què guanya els premis de la Crítica Catalana, de la Crítica Serra d’Or, de la Crítica dels Escriptors Valencians i el Joaquim Amat-Piniella. El setembre de 2017 publica L’assassí que estimava els llibres, i l’1 de novembre de 2018 Històries Naturals.
    És soci de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana.

GRUP DE LECTURA – “Les ratlles de la vida” amb Raquel Ricart

Dijous, 29 de novembre ens tornem a reunir al Casal del Bloc Jaume I de l’Alcúdia (C/ Sant Jaume, 31) a les 20:30 hores amb Raquel Ricart per parlar de la seua novel·la “Les ratlles de la vida.

 

Raquel Ricart i Leal (Bétera, 1962) Literàriament es donà a conèixer en guanyar un accèssit dels premis Malva-rosa (1980) amb la narració I entre tant de núvol, ni un glopet de flor. A la dècada dels 80 va publicar narracions en les revistes literàries Celobert i Lletres de canvi. Va escriure el text dramàtic Ferrabràs (1990), que va ser posat en escena per Bambalina Titelles. Té diversos llibres publicats: la novel·la negra Un mort al sindicat (Tàndem, 1999), les novel·les juvenils Van ploure estrelles (Tàndem, 2001), que ja porta diverses edicions, El quadern d’Àngela (Tàndem, 2010), guanyadora del V Premi Vila de Paterna, Premi Samaruc 2010, i En les mars perdudes (Bromera, 2012), premi Bancaixa de Narrativa Juvenil. El 2010 guanyà el prestigiós Premi Andròmina de narrativa amb la novel·la Les ratlles de la vida (3i4, 2010), que posteriorment obtingué el Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians el 2011, i el Premi de creació literària de l’Institut Interuniversitari de Filologia de la Universitat de València.

Raquel Ricart també ha participat dins dels projectes editorials de la Fundació Bromera Llegir en valencià amb els títols Costums i tradicionsBlai, un cor de rodamón, Les dones sàvies del nord, i La nit de les pastràssimes, Revolta en l’horta.

L’any 2015 amb El ciutadà perfecte (Andana), guanyà el premi de la crítica de literatura juvenil que atorga l’IIFV (Institut Interuniversitari de Filologia), i també amb la novel·la El temps de cada cosa va guanyar el premi El lector de l’Odissea , dins la col·lecció Les ales esteses, de l’editorial RBA-La Magrana.

En el 2016 coordina i participa en el llibre de relats col·lectiu Entre dones (Ed. Balandra).

En el 2017 coordina i participa en un nou llibre col·lectiu La improbable vida de Joan Fuster (Ed. 3i4)

També en el 2017 participa amb relats en els llibres: Nosaltres, els fusterians (Ed. Perifèric) i Nosaltres les fusterianes (Ed. 3i4)

Col·labora quinzenalment amb columnes d’opinió al diari Diari La Veu
Les ratlles de la vida són aquelles marques que el degoteig del temps va dibuixant en l’existència de cada persona i que la fan única i diferent. En aquesta novel·la assistim, com a testimonis privilegiats, a l’esdevenir d’un poble a través d’una família. Les dones com a fil conductor, com a filadores del teixit vital. Amb Vicenta, Ermerinda, Bàrbara, Rosa, Regina, però també amb Ximo, amb Francesc, amb Gerard, amb Elies, amb Lluís i amb Vidal, contemplarem moments vitals de quatre generacions diferents. Personatges als quals la vida ha anat omplint de ratlles d’alegria, de tristesa, d’amor, de mort, d’amistats, de secrets. Amb Les ratlles de la vida, l’autora ha volgut, primer de tot, contar-nos històries, i amb les històries, elevar a la categoria de protagonistes persones senzilles que, amb la seu a existència, van teixint el tapís de la pròpia vida i el tapís de la història.

 

 

FESTA ESTELLÉS 2018 – L’ALCÚDIA –

Per huité any consecutiu, el proper divendres 14 de setembre El Bloc Jaume I de l’Alcúdia s’afegirà a la Festa Estellés, que ja s’ha convertit en un gran acte d’homenatge al nostre poeta de Burjassot i que s’estén per molt pobles i ciutats del domini lingüístic.

Ho farem, com sempre (bé, sempre no, que l’any passat a causa del mal oratge ens vam haver de traslladar a l’Àgora, cosa que tornarem a fer si torna a passar, esperem que no), a les 21:30 en la Plaça Tirant Lo Blanc on podrem gaudir, després de sopar a la fresca, de les actuacions de La Colla La Rosca, del nostre cantautor Òscar Briz, del Grup de Dansa de l’Alcúdia i escoltarem les poesies que llegiran els recitadors que ho sol·liciten amb anticipació. Si voleu participar llegint alguna poesia, heu d’enviar un correu a l’adreça: blocjaume@gmail.com amb les vostres dades de contacte i la poesia que voleu llegir.

Els tiquets de col·laboració perquè aquesta Festa es mantinga i que us permetran asseure i sopar (l’entrepà serà cosa vostra, nosaltres ens encarregarem de la resta), es posaran a la venda a l’Esplai llibres, Avinguda Antoni Almela, 42 des del dissabte 1 de setembre fins el dijous 13 del mateix mes.

A continuació vos deixem part de la carta que remet cada any Josep Lozano per tal de convocar a tots els pobles i ciutats a celebrar l’homenatge al nostre poeta més il·lustre:

Una vegada més us animem a organitzar i celebrar enguany la Festa Estellés, dedicada al nostre gran poeta, i que sol tindre lloc a partir del 4 de setembre, data de la naixença d’aquell home de Burjassot que feia magnífics versos.

La celebració, amb l’esforç de tots els qui hi participen, va consolidant-se i prenent el caràcter que desitjàvem des del seu inici: convertir-la en una tradició cultural i festiva, com també en un referent de tot l’àmbit de la nostra llengua: el País Valencià, Catalunya, les Illes Balears, la Franja de Ponent i l’Alguer.”

‘Societat Coral El Micalet, passat, present i reptes de futur’ Sopar-Xerrada amb Tonetxo Pardiñas

Segon Sopar-Xerrada de la XXI Temporada del Bloc Jaume I de l’Alcúdia. Divendres 25 de maig vos esperem a les 21:30′ hores per sopar y després escoltar a Tonetxo Pardiñas, que ens parlarà de ‘Societat Coral El Micalet, passat, preset i reptes de futur’,  de la qual és President.  Vos informem també que el Casal del Bloc Jaume I de l’Alcúdia estarà obert tots els dijous de 18 a 20 hores, tenim Internet i Wifi.

La Societat Coral El Micalet va nàixer en 1905 a partir de la antiga Societat Coral Orfeó Valencià El Micalet, fundada en 1893. És una de les institucions culturals més antigues de la ciutat de València i està reconeguda com a Entitat d’Utilitat Pública des de 1970, promovent i defensant la cultura i les tradicions valencianes.

Ensenyament musical oficial. L’Institut Musical Giner, fundat en 1898, imparteix deu anys d’estudis oficials de música que permeten obtenir els graus elementals i professionals de piano, guitarra, cant i diversos instruments de corda fregada, vent i percussió, com violí, viola, violoncel, contrabaix, flauta travessera, clarinet, saxofon, trompeta, oboè, fagot, trompa, arpa, trombó, i dolçaina.

Activitats culturals. El Micalet ofereix als seus socis i sòcies la participació en diverses activitats culturals com l’aula de teatre, la colla de dolçaina, les corals infantil, juvenil i d’adults, el grup de danses Alimara, la jove orquestra, l’escola de jazz i la rondalla. A més, disposa d’una biblioteca, una sala d’exposicions i del Teatre Micalet. També acollim presentacions i activitats d’altres entitats.

Tonetxo Pardiñas i Vidal,

Nascut el 2 de setembre de 1956 a Guitiriz (Lugo). Des del 1975 (9 de setembre) viu a València. Ha arrelat al País Valencià amb una esposa i dues filles nascudes ací, a Benigànim (la Vall d’Albaida) i València (l’Horta), respectivament. Va establir contacte amb la Societat Coral el Micalet quan les seues filles van començar a cantar a la Coraleta El Raconet, que és la secció infantil de les masses corals del Micalet. D’ençà d’aquell moment, es va anar intensificant la seua relació amb la Societat. Quan l’aleshores president, Frederic Jordan, li va encomanar la supervisió de les obres de reforma i nova construcció que es van fer als terrenys i locals de la Societat Coral el Micalet, es va encetar la seua relació amb la Junta Directiva; com a assessor del president. Quan va faltar Jordan la resta de membres de la Junta li va proposar que encapçalara la llista. En l’assemblea General del 2003 va ser elegit president de la Societat Coral el Micalet. Des del primer moment, han treballat per aconseguir tornar el Micalet a la primera plana de la ciutat de València i, per tant, del País Valencià. També van iniciar la recuperació de les relacions amb la resta dels territoris dels Països Catalans. D’aquesta manera, es van fer viatges i intercanvis amb Barcelona i altres ciutats del Principat, amb Perpinyà o Prada de Conflent, on van participar diversos anys a la Universitat Catalana d’Estiu, o a l’Alguer, on Rafael Caria va ser el nostre més estimat Ciceró. Aquest gallec de naixement i valencià de vivències, vol continuar treballant per aquesta terra, la seua llengua i la seua cultura. També, però, per la recuperació dels drets individuals i col·lectius -socials, polítics- què, després de més de tres-cents anys, Castella encara ens nega. En aquest camí de redreçament nacional, ens trobarem molts de nosaltres…

Grup de Lectura. ‘Vindrà la mort i tindrà els teus ulls’ amb Urbà Lozano.

Segona lectura de la XII Temporada del Grup de Lectura del Bloc Jaume I de l’Alcúdia. Dijous 24 de maig a la Biblioteca Pública Municipal a les 20:30 hores. En acabar qui vulga es pot quedar a sopar i continuar la conversa.

Després de passar mitja vida a Sicília, és el moment de tornar al poble.  El protagonista hi arriba acompanyat de Fiorella, una traductora italiana amb la qual conviu des de fa temps. Home eixut, de caràcter difícil, se sent tan estrany ací com abans s’havia sentit a Itàlia, i es replanteja moltes de les coses que ha fet al llarg dels anys. Els sentiments i els records li brollen, cada vegada més descontrolats, i decideix posar-los per escrit. En les seues anotacions no falten fets sorprenents que sempre ha ocultat i que ara, gràcies a la intimitat que li proporciona el dietari, s’atreveix a revelar. El relat no deixarà a ningú indiferent. Amb una novel·la de prosa concisa i un estil sorprenent, de capítols curts i colpidors, Urbà Lozano ha aconseguit el Premi Enric Valor de Novel·la. Vindrà la mort i tindrà els teus ulls és una poderosa reflexió literària sobre la vida, l’amor i els secrets inconfessables.

Urbà Lozano (Alginet, 1967) és llicenciat en Filologia Catalana per la U. V.  i actualment treballa com a professor  de Secundària. Ha obtingut prestigiosos reconeixements com ara el Premi Ciutat de València per Plagis, el Premi de Novel·la Ciutat d’Alzira amb La trampa del desig, el Premi Teulada per Femení singular, i el Premi Vila de Puçol amb La màquina ronca. Com a membre del col·lectiu Unai Siset, ha participat en Subsól. També ha fet una incursió en el gènere teatral amb l’obra Urgències vitals. Amb Vindrà la mort i tindrà els teus ulls ha resultat guardonat amb el Premi Enric Valor de Novel·la .

 

Grup de Lectura. Patria de F. Aramburu.

 

Us recordem que el proper dijous 1 de març comença la XII Temporada del Grup de Lectura, i ho fem amb ‘Pàtria’ de F. Aramburu. No, ell no vindrà… aprofitarem per aprofundir en la vigència del Grup i aportar noves activitats que fomenten la lectura.

El dia en què ETA anuncia l’abandonament de les armes, Bittori s’adreça al cementeri per contar-li a la tomba del seu marit el Txato, assassinat pels terroristes, que ha decidit tornar a la casa on viviren. Podrà conviure amb els qui l’acosaren abans i després de l’atemptat que trastocà la seua vida i la de la seua família? Podrà saber qui fou l’encaputxat que un dia plujós matà al seu home, quan tornava de la seua empresa de transports? Tot i que arriba mig amagada, la presència de Bittori alterarà la falsa tranquil·litat del poble, sobretot de la seua veïna Miren, amiga íntima en altres temps, i mare de Joxe Mari, un terrorista encarcerat i sospitós dels pitjors temors de Bittori. Què passà entre aquestes dues dones? Què ha enverinat la vida dels seus fills i dels seus homes tan units en el passat? Amb les seues esquinçades disimulades i les seues conviccions inquebrantables, amb les seues ferides la seua valentia, la història incandescent de llurs vides abans i després del cràter que fou la mort del Txato, ens parla de la impossibilitat d’oblidar i de la necessitat de perdó en una comunitat trencada pel fanatisme polític.

Fernando Aramburu

Llicenciat en Filologia Hispànica per la Universitat de Saragossa (1982). Participà en Donostia, la seua ciutat natal, en la fundació del ‘Grupo CLOC de Arte y Desarte’, que entre 1978 i 1981 edità una revista i intervingué en la vida cultural del País Vasco, Navarra i Madrid amb propostes de caire surrealista i accions de tot tipus caracteritzades per una mescla particular de poesia, contracultura i sentit de l’humor. 

Des de 1985 resideix a Alemania, on ha impartit classes de llengua espanyola a descendents d’emigrants. En 2009 abandonà la docència per a dedicar-se exclussivamente a la creació literària.

En 1996 publicà ‘Fuegos con limón’, novel·la basada en les seus experiències juvenils amb el ‘Grupo CLOC’.

Guanyà el Premi Tusquets de Novel·la en 2011 per ‘Años lentos’. Els seus llibres han sigut traduïts a diversos idiomas. Col·labora freqüentement amb la premsa espanyola. En 2016, publicà la novel·la Patria, que suposà un èxit de crítica i públic i pel que obtingué en 2017, el ‘Premio de la Crítica’, el ‘Premio Nacional de Literatura’, i el ‘Premio Francisco Umbral al Llibre de l’Any.

També ha conreat el gènere de l’aforisme, especialment en les pàgines del diari ‘El País’.

Sopar-Xerrada amb Francesc Martínez Sanchis: Premsa Valencianista. Repressió, resistència cultural i represa democràtica (1958-1987)

La història del periodisme valencianista entre 1958 i 1987

El llibre Premsa valencianista. Repressió, resistència cultural i represa democràtica (1958-1987) analitza el paper de les publicacions valencianistes en la construcció del discurs progressista al voltant de la identitat valenciana en el pas del franquisme a la democràcia.

El periodista i professor Francesc Martínez Sanchis, analitza en el seu llibre, la història del periodisme del valencianisme sorgit durant el franquisme, la Transició i primers anys de l’autonomia. Recull un catàleg de 126 revistes representatives, assenyalant les idees i reivindicacions dels promotors d’aquestes publicacions i les seues principals aportacions en la història del periodisme valencià.

L’autor introdueix el tema amb els antecedents, fent un succint recorregut des de l’aparició de les primeres revistes satíriques del segle XIX escrites en valencià fins a l’eclosió de la premsa valencianista de la Segona República. I després s’endinsa de ple en el període estudiat.

Després de la desfeta del valencianisme republicà pels vencedors de la Guerra Civil, a finals dels anys 50 del segle XX la premsa valencianista reprén la tradició històrica. Entre 1958 i 1987 van sorgir tot un seguit de revistes que empren el valencià com a element recuperador de la identitat valenciana. Una història recollida en 126 publicacions (14 sorgides en el franquisme i 112 en democràcia), promogudes en la seua majoria per persones vinculades al nou valencianisme cultural i polític amb una innegable pruïja professional i compromís cívic i democràtic.

Francesc Martínez Sanchis és periodista i historiador. Doctor en Comunicació i professor associat de Periodisme en la Universitat de València. Ha treballat en Levante-EMV, Canal 9 Ràdio, Ràdio Cadena Rato i l’edició valenciana d’El País. Ha coordinat, en diverses etapes, les revistes Sembra de la Federació Escola Valenciana, L’Esport Adaptat i Papers de l’Horta de la Fundació Horta Sud i els gabinets de premsa del Consell Metropolità de l’Horta, la Mancomunitat Intermunicipal de l’Horta Sud i l’Ajuntament d’Aldaia. Col·labora des de 2001 en Saó. És autor d’una extensa obra de recerca sobre comunicació del País Valencià, de la qual destaquen els llibres «Periodisme contra les cordes. El valencià en els mitjans de comunicació», «Periodisme local i comarcal. La comunicació valenciana de proximitat» i «La revista Saó (1976-1987). Cristians i esquerrans nacionalistes». Juntament amb Alfred Ramos ha publicat «La premsa local i comarcal de l’Horta Sud (1976-1996)» i «Temps de foscor. La premsa de l’Horta Sud en el franquisme (1939-1975)».