NOSAL3 en som + de tres

Després de llegir i riure molt per tercera vegada (aquesta en català) ‘Una confabulació d’imbècils’ de John K. Toole per a la propera reunió del grup de lectura, he agafat un pack que m’ha vingut així del munt de llibres pendents de llegir, aquest torn de Lluís-Anton Baulenas, autor del qual podem dir que mai ens ha decebut. Les dues lectures seguides han sigut ‘La vostra Anita’ (recordeu ‘Anita no perd el tren‘ -pel·lícula de Ventura Pons?), que ha dut el viatge invers al ‘normal’, primer va ser una pel·lícula (amb guió de Lluís-Anton baulenas), i vist l’èxit, l’autor va decidir escriure la novel·la i la segona, ‘Quan arribi el pirata i se m’emporti’.

La primera és una novel·la inspiradora sobre les segones oportunitats

Anita veu com les més de tres dècades que ha estat fent de taquillera en un cinema de barri s’enfonsen literalment: el local va a terra per donar pas a una multisala i ella és prejubilada perquè no lliga amb la nova imatge de l’empresa. Incapaç de remuntar el xoc, per inèrcia, continua anant cada dia al descampat on hi havia abans el cinema i on ara una constructora està aixecant les noves sales.  

Precisament en aquest escenari, l’amor la sorprèn i, per una jugada de l’atzar, inicia una relació amb l’home que porta l’excavadora de l’obra. Tot i que és conscient que és un home casat i que es tracta d’una relació agredolça i sense gaires perspectives, pot ser la injecció d’il·lusió que necessita per sobreviure.  

La vostra Anita parla sobre la fugacitat de la vida, sobre l’amor i, especialment, sobre les segones oportunitats. Després de l’adaptació cinematogràfica de Ventura Pons, Lluís-Anton Baulenas ens sorprèn amb aquesta història –inèdita fins 2015– plena de tendresa, ironia i esperança.

Quan a la segona, ‘Quan arribi el pirata i se m’emporti‘, Baulenas fa un exercici impressionant de composició, en tres parts i un Epìleg on s’entrellaçen dues històries (una amb narrador en tercera persona, que va desenvolupant-se al llarg de tota una vida i que va confluint amb la segona història – segona veu, en primera persona i que va relatant en temps actual-real) creant una història viva de les virtuts i misèries del segle XX, amb un ritme implacable i sostingut, on posa en primer pla el sentit de culpa i les pors més profundes, el gust pel poder i la fràgil frontera entre resistir a l’aventura o lliurar-se sense reserves.

Recomanables totes dues.

Dijous 25 de maig, a les 20:30 en la Biblioteca Pública Municipal de l’Alcúdia, el Grup de Lectura del Bloc Jaume I de l’Alcúdia ens tornem a reunir per segona vegada en aquesta XI Temporada per parlar d’“Una confabulació d’imbècils” de John Kennedy Toole; serà per tant, la reunió en la qual no comptarem amb la presència de l’autor.

Actualment, només es pot aconseguir l’edició en català d’Anagrama, traduïda per Xavier Pàmies “Una consfabulació d’imbècils”, i que es podeu adquirir a Esplai Llibres, amb un important descompte per a les sòcies i socis del Bloc.

John Kennedy Toole (Nova Orleans,Luisiana,17 de desembre de 1937-Biloxi, Mississipí, 26 de març de 1969) fou un novel·lista estatunidenc nascut a Nova Orleans, Louisiana, conegut sobretot per la seva novel·la “A confederacy of dunces”, de la qual anem a parlar en la reunió.

Les novel·les de Toole no es van publicar en vida de l’autor. Alguns anys després de la seva mort, la seva mare Thelma Toole va presentar el manuscrit i va aconseguir que es publiqués. L’any 1981 Toole va guanyar el Premi Pulitzer postumament.

La novel·la El protagonista d’aquesta novel·la és un dels personatges més memorables de la literatura nord-americana: l’Ignatius J. Reilly –un còctel d’Oliver Hardy delirant, Quixot adipós i Tomàs d’Aquino pervers–, que amb trenta anys encara viu amb la seva estrafolària mare mentre escriu una denúncia demolidora contra el segle XX, tan mancat de «teologia i geometria» com de «gust i decència»; un al·legat trastornat contra una societat trastornada. A causa d’una inesperada necessitat de diners, es veu catapultat «al mig del desori de l’existència contemporània» i embarcat en feines d’allò més absurdes. Els personatges secundaris són tan exòtics (i neuròtics) com els d’una pel·lícula dels germans Marx: la Darlene, la ballarina d’estriptis que prepara un número amb una cacatúa; en Jones, el primmirat porter negre del Night of Joy, regentat per la rapaç Lana Lee, que complementa els seus ingressos com a model de fotos porno; l’agent Mancuso, el policia més incompetent de Nova Orleans; la Myrna Minkoff, la catastròfica estudiant contestatària; la senyoreta Trixie, l’octogenària enfurida perquè no la jubilen…

Una confabulació d’imbècils, que presentem traduïda de nou al català per Xavier Pàmies, és l’obra mestra pòstuma de John Kennedy Toole, reconegut unànimement com un autor imprescindible en la tradició de Cervantes, Fielding, Swift, Rabelais i Dickens.

«Aquest llibre ha estat ressenyat a tot arreu, i ha entusiasmat tots els crítics. Per un cop, tots tenien raó» (Greil Marcus, Rolling Stone);

«Si el preu d’un llibre es mesurés per les rialles que provoca, aquest seria la ganga de l’any» (Paul Gray, Time);

«Una novel·la d’una comicitat aclaparadora… una catedral de la farsa» (Jordi Costa, El País).

Nova trobada dels sopar-xerrada en la seua XX Temporada. Vindrà Joan Ramon Sanchis Palacio per parlar-nos de ‘La desfeta del sistema financer valencià’. Divendres 5 de maig de 2017 a les 21:30 al Casal del Bloc jaume I de l’Alcúdia, C/ Sant Jaume -antic Santiago Apóstol-, número 31. Recordem que només heu de dur l’entrepà, de la resta ens encarreguem nosaltres. Us esperem!.

Joan Ramon Sanchis Palacio

UNIVERSITAT DE VALÈNCIA

La crisi financera iniciada l’estiu del 2007 ha provocat nombrosos canvis en l’estructura del sistema bancari europeu, condicionats sobretot per les mesures que des de les diferents institucions públiques s’han pres arran de la caiguda de nombroses entitats financeres.

Ha transcorregut ja quasi una dècada des que es va produir la caiguda de Lehman Brothers el setembre del 2008, per la qual cosa pot ser un bon moment per a fer balanç sobre el que s’ha fet i també sobre el que no s’ha fet.

Perquè i cóm han desaparegut quasi totes les caixes d’estalvis i una part important de les caixes rurals i cooperatives de crèdit valencianes?, Qui han segut els responsables d’aquesta desfeta?, Quina relació ha tingut la corrupció dels polítics del PP i de determinats empresaris de la construcció en la desaparició de Bancaja, la CAM i el Banc de València?, Seria possible recuperar part del que s’ha perdut?, Quines mesures caldria prendre per a mantenir la xarxa de bancs de proximitat valencians que encara tenim, especialment, Caixa Ontinyent, Caixa Popular i les caixes rurals i seccions de crèdit de les cooperatives agràries?.

En aquesta xerrada s’explica el full de ruta seguit per a desmantellar les entitats bancàries valencianes, beneficiant així als grans bancs privats. Per a recuperar l’economia valenciana i generar activitat econòmica i ocupació és necessari mantenir un sistema bancari valencià propi i arrelat al territori i no cal bancs de gran dimensió dedicats a la especulació.

Joan Ramon Sanchis Palacio, Catedràtic d’Economia de l’Empresa de la Universitat de València i Director de la Càtedra d’Economia del Bé Comú UVEG-Generalitat Valenciana. Ha sigut Director de l’Institut de Investigació en Economia Social, Cooperativisme i Emprenedoria IUDESCOOP i del Master Universitari en Economía Social de la Universitat de València entre 2010 i 2016. Premi extraordinari de Doctorat i especialista en banca cooperativa i banca ética.