Replaça de l’ermita del Crist de la Palma, a l’Olleria, anys 1960 (Fotografia: Arxiu Col·lectiu l’Olla) Crec que en la societat laica en què vivim, els ollerians han oblidat les llegendes miraculoses de la Mare de Déu de Loreto, el Santíssim Ecce Homo (l’Acciamo, en pronunciació popular local) i el Crist de la Palma, “quemado
Dormitori del seminari (Fotografia de la revista SMV set-oct. 1965) La memòria autobiogràfica s’alimenta de ràfegues visuals, sense les quals és més complex recuperar els propis records. Les fotografies no són imprescindibles per a armar un relat, però indubtablement ajuden. Per Bartolomé Sanz Albiñana Quan mirem arrere recordem detalls sensorials, perceptius i emocionals sovint sense
Per Daniel Mahiques · Recomanació de la Biblioteca Pública Municipal de Montaverner Diria que esta ha sigut la primera vegada que he llegit un llibre on un barri esdevé un protagonista més de la història. En Llibre de morts, de Jordi Colonques, el barri de Benimaclet, a València, té un paper fonamental en
El cardenal Quiroga Palacios lliura el premi al capità de l’equip de rugbi, Constantino Santamaria (1965) En aquest exercici de narrar-me a mi mateix les meues vivències, reconstruïsc i reinterprete el que he sentit i experimentat, i consolide dins meu un jo narratiu al llarg del temps. Per Bartolomé Sanz Albiñana Continuem amb la memòria
Palau de Terrateig (Fotografia: Ajuntament de Terrateig) Aquell costum, tantes vegades al·ludit, d’afegir el nom del sant de l’església on era batejat un expòsit no era tal, sinó una ordre expedida en forma de decret. Per M. Luisa Plà Tormo El segle XVIII, el segle de les Llums, va mantindre la vigència els noms de
Filà Las Tejanas. Fotografia revista Els Grisons agost-setembre 1968 Calseta coincideix amb Ricardo Albiñana Oviedo que a l’ollerià li agrada que li ho donen tot fet. Alguna cosa hi deu haver de cert en eixa coincidència! Per Bartolomé Sanz Albiñana Sovint apareixen discrepàncies entre allò que recordem sobre un esdeveniment i el fet real. La
Encapçalament del reial decret de 1596 pel qual l’Olleria se segregava completament de la ciutat de Xàtiva Li pegue voltes a qui podia haver fet aquella traducció i només em vénen al cap homes vinculats a l’Església Per Bartolomé Sanz Albiñana Un poble es pot conéixer de moltes maneres: per la seua gent, per la
(Fotografia: SMV setembre-octubre 1965) Ja m’havia queixat en un article que, en l’etapa del Seminari Menor si més no, els estudis d’humanitats no es convalidaren automàticament Per Bartolomé Sanz Albiñana Recordar és tornar a sentir vivències amb imatges, emocions i sensacions de l’episodi original. Emmarcat en el vaixell de la memòria autobiogràfica viatge cap arrere
Per Emili Juan · Recomanació de la Biblioteca Pública Municipal de l’Olleria Feia temps que no llegia l’Empar Moliner. Des dels relats i contes de T’estimo si he begut i altres contes i No hi ha terceres persones que no havia tornat a la seua obra. El distanciament lector ha coincidit amb una presència
S’ha de reconéixer que tot estava molt ordenat, amb una organització que en molts aspectes ens havíem transmés d’una generació a l’altra sense necessitat de gaires explicacions. Per Bartolomé Sanz Albiñana En la pel·lícula de la meua vida apareixen moments feliços, els amics de l’escola, els partits de futbol, l’examen d’ingrés, la meua enemistat amb
Panell d’ivori paleocristià, baptisme i confirmació, segles IV-V dC. A la Vall d’Albaida, on la llengua vehicular de la població no era la mateixa que la dels registres, els noms es van castellanitzar, encara que en la vida quotidiana podien continuar fent-se servir en valencià Per M. Luisa Plà Tormo El baptisme era un acte
Teatre Cervantes de l’Olleria, conegut com el Depòsit. Anys 1960 (Fotografia: Arxiu Col·lectiu l’Olla) La veritat és que, afortunadament, el cinema no va posar fi al teatre, i generacions noves d’aficionats han continuat assajant i representant obres amb molt d’èxit Per Bartolomé Sanz Albiñana Diuen que quan algú recorda moltes voltes els mateixos episodis personals,
Aquell seminari estava molt lluny de la concepció que habitualment se’n té, així que no és d’estranyar que m’agradara cada vegada més aquell ambient, sobretot a mesura que li descobria facetes que m’eren desconegudes Per Bartolomé Sanz Albiñana La memòria deté el temps de la mateixa manera que ho fan les bones fotografies, eixes que
La cisterna que distribuïa aigua pels carrers de l’Olleria (Fotografia: Arxiu Col·lectiu l’Olla) En els meus records d’infància apareixen camions amb cisternes d’aigua pel carrer, sobretot en estiu, perquè els veïns se n’aprovisionaren amb cànters i poals: d’aigua, sempre en faltava al poble Per Bartolomé Sanz Albiñana El número sis d’Els Grisons té sis articles
El seminari, en una època gloriosa de la seua història, amb els tres pavellons moderns que eren l’enveja de la resta de seminaris de tot l’estat, però amb un nombre d’alumnes que començava a minvar, sentia la necessitat de donar-se a conéixer a un altre nivell Per Bartolomé Sanz Albiñana Mentre els més menuts