La Creueta

Aquell seminari estava molt lluny de la concepció que habitualment se’n té, així que no és d’estranyar que m’agradara cada vegada més aquell ambient, sobretot a mesura que li descobria facetes que m’eren desconegudes

Per Bartolomé Sanz Albiñana

La memòria deté el temps de la mateixa manera que ho fan les bones fotografies, eixes que conten històries. La vida, al capdavall, és una col·lecció de fotografies. I si una no la tens tu, probablement la té un altre per a completar el fil de la història. Aquest és el cas d’un lector que em corregeix i em diu que la idea de la revista SMV que ara repasse no va ser de l’arquebisbe Olaechea sinó del president de l’associació de pares, don Julián Marrades.

Com qualsevol de vostés amb certa edat, tinc la necessitat de retrobar instantànies que conten qui sóc i com he fet el camí. Al capdavall, tots som habitants dels llocs per on hem passat. Sense memòria no sóc ningú; sóc, si de cas, un ésser que va a palpes en l’obscuritat. Així, en activar el riu dels records, m’arrosseguen encara que faça cinquanta o seixanta anys que els tinga endormiscats, i es converteixen finalment en un muntó de fulls que relaten no sols la meua vida, sinó també la de molta gent més.

I és que la memòria guarda sigil·losament les nostres emocions, els nostres sentiments, els èxits i els fracassos; emmagatzema desordenadament un univers a l’espera d’una fotografia de la infància, una cançó de l’adolescència, una revista, un rebut, un llistat, una carta, uns poemes escrits i perduts durant dècades, unes llibretes d’apunts de batxillerat, uns quaderns escolars de primària… Tot això ho recordes tranquil·lament i, amb un somrís als llavis, ho revius, és a dir, ho tornes a viure. Tens el passat a les mans i, tot i ser conscient que molta gent que apareix en el relat o en la pel·lícula ja no existeix, et fa feliç que tot brolle com una font.

Los seminaristas y la juventud estudiante católica (José I. Spuche Bellod, 3r Teologia).- L’estudiant de teologia parla de l’Acció Catòlica i, més concretament, del moviment especialitzat JEC (Juventud Estudiante Católica). [A més de JEC, també hi havia la Juventud Obrera Cristiana (JOC) i l’Hermandad Obrera de Acción Católica (HOAC) entre més]. En la pràctica, els seminaristes teòlegs assistien a reunions de joves procedents d’instituts, l’Acadèmia Martí, l’Escola de Comerç, l’Acadèmia Guillén Tatay, etc., “para juzgar con mayor precisión y aptitud lo mismo en los asuntos espirituales que los temporales”.

Aquests seminaristes s’organitzen sota les orientacions del consiliari diocesà amb qui mantenen reunions periòdiques, de manera que tenen una visió més completa “de un ambiente de la juventud diocesana con sus preocupaciones”.

Experiencias apostólicas (Vicente Agustí, 2n Filosofia).- L’article parla d’uns estudiants del Curs Preuniversitari (conegut com Preu) que es queixen que no coneixen els seminaristes i que, si en saben alguna cosa, és per les col·lectes “Pro Seminario”. És per això que el contacte amb els fidels d’una parròquia era necessari, ja que d’aquesta manera sentirien interés pel seminari.

El grupo de Jesús Obrero.- “Durante el curso y vacaciones se ha tomado contacto con el ambiente del mundo obrero y se ha venido reflexionando en común sobre sus problemas y la respuesta que la Iglesia y los sacerdotes ha de dar a los mismos”. El seminari feia uns deu anys que s’havia involucrat en eixe quefer.

Diálogo sobre convivencias (J.S.M., 2n Filosofia).- És una entrevista sobre les convivències entre seminaristes i estudiants de la seua edat.

Agrupación Filarmónica (Ramón Ruiz, 3r Teologia).- “(…) tiene como fin primario el dar a los seminaristes una suficiente formación musical religiosa y clásica”. Aquesta agrupació, dirigida per la facultat de Teologia, s’encarregava d’organitzar cicles de concerts. [Als refectoris hi havia instal·lats uns altaveus mitjançant els quals rebíem notícies i sentíem música. No ho recorde bé, però segurament la programació era diferent segons es tractara del seminari major o menor]. 

Schola Cantorum (A. Biosca, 3r Teologia).- [Recordem que Albert Biosca (natural de Fontanars dels Alforins) era l’organista de la capella major. A principis dels setanta el vaig retrobar de prevere de la parròquia de l’Olleria]. L’article informa de les obres assajades aquell any per als oficis de Setmana Santa. Eren composicions de Tomás Luis de Victoria, Ingignerius (Palestrina), Juan Bta. Comes, Ginés Pérez, Donostia, Bastida y Licio Récife. La Schola Cantorum amb quaranta veus greus (tenors, barítons i baixos) i trenta veus blanques (sopranos i contra alts). [Eixe va ser l’últim any meu a la Schola Cantorum. Després vaig ser tenor a la meua comunitat. Crec que el curs 1968-69 la Schola Cantorum ja no funcionava. Ho dic perquè Alejandro Campos (d’Olocau), condeixeble meu i amb una bona veu de tenor, no assistia a cap assaig d’aquella coral i només cantava a la capella de 5é i 6é d’humanitats, sota la direcció del company José M. Taberner, amb Antonio Andrés (tots dos d’Aldaia) a l’orgue. Donava gust sentir cantar a Campos allò de: “Te cantamos, oh Hijo amado del padre. Te alabamos eterna palabra salida de Dios, etc.”, i tots contestàvem: “Pueblo de reyes, asamblea santa, pueblo sacerdotal, etc.”]. Aquell curs 1964-65 don Paco Monfort ampliava estudis musicals a Roma, i era don Santiago Sansaloni qui el substituïa.

Al habla con los de 1º de teologia.- Els interessos d’aquests alumnes són dos: culturals i apostòlics. En el primer grup destaquem una agrupació coral i una teatral. Aquesta segona assaja El Gran Teatro del Mundo que representarà en diverses poblacions de la demarcació. Quant a les experiències apostòliques, el grup fa lectures, comentaris i discussions de determinats articles.

ALCIRA. Coloquios entre seminaristes y universitarios. (Juan Bta. Albelda, 3r Teologia).- Partint d’uns esquemes d’interés, lliurats amb més de mig any d’antelació als dos grups participants perquè els pogueren estudiar, hi va haver quatre col·loquis on es van tractar els temes següents: “Fe y libertad de investigación”, “El matrimonio”, “Libertad religiosa” i “La libertad dentro de la Iglesia”.

“Obviam Christo”.- L’article sosté que aquesta institució s’ha creat per a omplir un buit molt perillós de la nostra joventut. Hi havia aquells dies una inquietud d’establir contactes amb el món universitari “en los que podríamos dialogar sobre temes de común interés”.

Seminario Menor. Actividades del Seminario Menor.- D’entre un llistat de vint-i-una activitats, en destaque les següents: lectures i comentaris que en feien els alumnes; lectures i representacions teatrals; biblioteques de curs; confecció de cartelleres sobre diversos temes; aprenentatge del codi de circulació. També decoració de les dependències pròpies de cada curs; audicions musicals; treballs manuals; eixides en grups de visita a València (museus, monuments, etc.); assajos de música i cançons modernes; competicions esportives, etc. [Aquell seminari estava molt lluny de la concepció que habitualment se’n té, així que no és d’estranyar que m’agradara cada vegada més aquell ambient, sobretot a mesura que li descobria facetes que m’eren desconegudes].

Apuntes sobre el trabajo para los alumnos de 3º de humanidades (Luis Boix Álvarez).- El prefecte parla del treball i de l’estudi com a treball: “Nada se consigue sin trabajo”. [Jo no vaig tindre Luís Boix de superior; el seu germà, el pintor Manuel Boix, era l’autor dels murals que decoraven la zona de lectura i de jocs de taula, i l’eixida del dormitori de 1r d’humanitats: allà vaig aprendre a jugar a escacs].

“El trabajo desarrolla la personalidad, agudiza la intel·ligència; fortalece la voluntad, ejercita todas las cualidades y educa todos los sentidos” (…) “Procura estudiar también con orden. Lee primero toda la lección para percatarte bien de su contenido”. En la col·laboració retria cites del Reglament del Seminari, d’Eugenio Frutos, de Gonzalo Torrente Ballester, d’Epictet, etc. 

“Si triunfas, si haces algo que vale la pena, si diriges un coloquio o alguna revista que sobresale, siempre tendrás a muchos contra tí”. (Continuarà)