La Creueta

Revista d'opinió i divulgació de la Vall d'Albaida (en construcció)

15 de setembre de 2023
0 comentaris

Els Grisons, agost-setembre de 1968 (1)

Encapçalament del reial decret de 1596 pel qual l’Olleria se segregava completament de la ciutat de Xàtiva

Li pegue voltes a qui podia haver fet aquella traducció i només em vénen al cap homes vinculats a l’Església

Per Bartolomé Sanz Albiñana

Un poble es pot conéixer de moltes maneres: per la seua gent, per la seua història, per la seua indústria, per les seues festes, per les seues manifestacions culturals i artístiques, per les seues inquietuds: poden vostés afegir tot allò que consideren adient. Personalment, crec que també es pot conéixer mitjançant una revista local ara com Els Grisons. Des que vaig retrobar aquesta publicació de la meua adolescència, un període que revisite de fa anys, considere que ens permet bona cosa de deduccions.

Em ve al cap que en un article anterior deia que la memòria és canviant, i ara em pregunte com pot ser de fiable una cosa canviant. Un pot emprendre la tasca d’intentar reconstruir el passat el més fidelment possible per tal d’entendre millor qui és i per què fa el que fa.

A vegades, en el relat autobiogràfic evocat s’afegeixen detalls que són un mer recurs narratiu que permeten de donar coherència a allò que es conta i fan més versemblant allò que es narra. 

Bé. En l’exemplar doble de la publicació que disseccione hui es presenta la traducció del Decret Reial pel qual l’Olleria queda separat de la ciutat de Xàtiva. El document està datat a Madrid el 16 de gener de 1596. “El texto castellano corresponde al latín original. Lo demás está copiado al pie de la letra sin ninguna traducción por hallarse en valenciano”. [Li pegue voltes a qui podia haver fet aquella traducció i només em vénen al cap homes vinculats a l’Església: els preveres Fernando Cardona o Vicent Rausell, Sempereta; Pepe Casanova, Ranilla; Rafael Valls, el Planxat, i pocs més. M’incline més per l’últim, per la seua afició a la història: a més recorde que aleshores feia incursions a l’arxiu municipal].

NOTA: una vegada publicat l’article, Vicent Garcia Gras, el Platero, s’ha posat en contacte amb mi per a identificar-se com a autor de la traducció que ací comente. Ho va fer, explica, per encàrrec de Fernando Cardona, a partir del document original. Malauradament, el text no es va arribar a publicar complet perquè la revista va deixar d’editar-se.

Per la importància per al nostre poble d’aquell document històric (AMO 18/4), l’oferim digitalitzat en aquest enllaç.

Editorial.- L’editorial es fa ressò del món boig en què vivim. “Todos somos culpables de que el mundo esté mal, sencillamente porque somos todos capaces de lo peor y de lo mejor”. [En primavera i estiu havien passat molts esdeveniments, com ara: l’assassinat de Martin Luther King a Memphis, l’assassinat de Robert F. Kennedy a Los Angeles, Biafra, la revolta estudiantil de maig a París, la Primavera de Praga que va acabar a l’agost amb la invasió de Txecoslovàquia per l’URSS i els seus aliats del Pacte de Varsòvia (amb l’excepció de Romania)].

“(…) Que el mejor producto que desde Olleria podamos ofrecer a quienes nos lo pidan, sean no nuestro vidrio ni nuestro mimbre, sinó el esfuerzo constante (…) para mantener y acrecentar nuestra dignidad de personas humanas”.

Vida municipal.- Amb vista a les pròximes festes patronals s’ha tractat d’acabar la pavimentació dels carrers començats i no s’ha començat cap altra obra en el centre del nucli urbà. S’han encetat obres en carrers de la perifèria com el carrer de Colón, Santa Maria Magdalena i Puríssima. Una vegada acabades les festes començarà la pavimentació de diversos carrers del centre del poble.

L’enllumenat públic, alimentat pel transformador número 1, ha estat instal·lat durant les festes i està previst estendre la instal·lació a la resta del poble a poc a poc.

El curs escolar començà el 16 de setembre, però no en dos torns com el darrer curs. “Este Ayuntamiento ya tiene previstos los recursos necesarios y adquiridos los terrenos para la construcción de  un CN de 16 aulas”, amb la qual cosa acabaria la precarietat amb què es desenvolupava l’ensenyament primari. El consistori espera que les obres comencen amb l’any nou.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!