La Creueta

El cardenal Quiroga Palacios lliura el premi al capità de l’equip de rugbi, Constantino Santamaria (1965)

En aquest exercici de narrar-me a mi mateix les meues vivències, reconstruïsc i reinterprete el que he sentit i experimentat, i consolide dins meu un jo narratiu al llarg del temps.

Per Bartolomé Sanz Albiñana

Continuem amb la memòria i els records. Gràcies a la primera, sé que sóc un ésser amb una història, i em permet ser conscient que tinc un passat. Gràcies a la memòria sé que tinc una vida i sé qui sóc.

L’evocació autobiogràfica va lligada al jo i projecta tota una ombra allargada, que persisteix al llarg del temps i enllaça amb el jo actual, amb les seues accions i els seus escenaris, tot amanit d’emocions i sentiments lligats a episodis del meu passat.

Si perd la memòria, què queda del meu jo? Sense memòria d’un mateix el jo es dissol i la identitat s’evapora. La memòria autobiogràfica no consisteix a recordar què vaig dinar dissabte passat, o on vaig aparcar el cotxe fa dues setmanes quan vaig anar al supermercat. La memòria autobiogràfica és més personal, com ara recordar el dia que mon pare em va portar a veure La revolta dels animals [Animal Farm en anglés o Rebelión en la granja en castellà], quan vaig entrar al seminari de Montcada; quan vaig anar a l’institut d’Albaida, quan vaig defensar primer la tesina i més tard el treball del DEA i a continuació la tesi doctoral. O la primera vegada que vaig volar en avió, o aquell 19 de febrer de 1985 en què el vol d’Iberia Madrid-Bilbao   es va estavellar a la muntanya Oiz, a prop de Bilbao, i es va morir Philip Moon, delegat d’OUP a Espanya, a qui havia conegut poc abans a Madrid.

Parlar de memòria autobiogràfica és parlar dels meus records, de les meues experiències vitals, de certs episodis personals. En aquest exercici de narrar-me a mi mateix les meues vivències, reconstruïsc i reinterprete el que he sentit i experimentat, i consolide dins meu un jo narratiu al llarg del temps.

Mitjançant els records, en fi, cadascú construeix una història, la història de la seua vida.

Cine y cristianismo (F. J. Cháfer).- Cháfer comença dient que, fet un estudi comparatiu de les diferents etapes de l’art, es conclou que s’ha secularitzat progressivament. Si al principi l’art era un do dels déus, amb el pas del temps Déu queda progressivament en un segon terme fins a l’època materialista actual, en què el cinema és, aparentment, la menys sagrada de les arts. Els déus queden reemplaçats per una maquineta negra fins a l’extrem que alguns moralistes consideraven la cinematografia l’encarnació del mal. No és estrany, per tant, que l’Església, en aquesta primera fase, es mostrara contrària al cinema. Amb el papa Pius XII s’enceta una nova etapa de la relació de l’Església amb el cinema i es considera un art. “El cine ya no és un instrumento diabólico, sino un objeto bueno en si” i l’Església comença a preocupar-se per la necessitat d’ensenyar a veure cinema a tot arreu, i els seminaris no eren una excepció perquè, segons Joan XXIII, el cinema era transmissor de “valors artístics i morals”.

[Si no m’equivoque, Cháfer (2n Teologia) era en eixos moments el responsable màxim de la programació del cinema al seminari, ja que don José M. Monzó, acabats els estudis eclesiàstics i havent cantat missa ja ordenat prevere, es convertia en superior dels alumnes de primer curs, que anaven dos cursos per darrere meu].

La liturgia en el Seminario (Jaime Sancho, 4t Teologia).- “Órdenes sagradas”. El 25 de setembre, en la capella major del seminari, el bisbe de Terol conferia diverses órdens menors a nombrosos col·legials.

Música litúrgica (Francisco Monfort).- L’autor informa de dues novetats eixe curs: orgues i sistema de classes. Hi haurà dos orgues: un de tubs per a la capella dels filòsofs i un altre per a l’església del seminari, coneguda també entre els residents com la capella major. Quant al solfeig, aquesta lectura cantada de les notes musicals pren rang d’assignatura per als set primers cursos. El gregorià serà per als cursos de Filosofia.

[Si no recorde malament, en primer ja teníem solfeig, encara que la matèria es diguera Música y Canto. Féiem servir el primer llibre del mètode LAZ].

En la revista s’inclou la fitxa tècnica del nou orgue tubular de set registres, amb tres-cents cinquanta tubs. Ha estat construït per Blancafort, orguener català. Per a novembre, la capella dels teòlegs en tindrà un de nou, la construcció del qual anirà a càrrec d’Organería Epañola.

Nuestro teatro (Antonio Tordera, 1r Teologia).- “El teatro nos presenta el hombre, el otro, en su doble dimensión social, personal, en su extensión y en su profundidad”. Tordera fa en aquest article una interessant aproximació teòrica al teatre.

“(…) frente al caos que nos presentó el año anterior [curs 1964-65] en lo que a actuacions teatrales se refiere, el panorama de este año se presenta más prometedor”.

Informa que la Facultat de Teologia prepara un cicle de teatre actual, mentre que la de Filosofia n’ha encetat un amb l’Auto sacramental precalderonià. [Eixes paraules donen a entendre que existia una programació teatral, en el sentit que diferents cursos estudiaven, assajaven i representaven diferents obres teatrals. Vaig retrobar Tordera a la Facultat de Filosofia i Lletres a principis dels anys setanta. Em roda pel cap que més avant treballava al departament de Llengua i Literatura espanyoles en el camp de la semiòtica teatral].

También vosotros, padres (Blas Silvestre Navarro, 1r Filosofia).- L’article parla de la tasca dels pares en la missió sacerdotal dels fills que es preparen per a ser sacerdots.

El Seminario peregrina a Santiago (Notas de un romero).- Grups de dos diferents facultats han viatjat a Sant Jaume de Composte·la per a homenatjar l’apòstol. “Desde que en el año 812 se descubre el sepulcro de Santiago, peregrinos de toda la cristiandad (…) surcaron las rutas de Europa hacia Compostela”. Posteriorment, eixe camí “importa” el romànic i enriqueix el trajecte amb l’aportació d’obres arquitectòniques destacables.

Noticiario breve.- L’obertura solemne de curs va tenir lloc el 2 de setembre. El Dr. don Jaime Marco Baydal va pronunciar la prima lectio sobre el fenomen migratori.

D’altra banda, s’ha inaugurat el pavelló dels de primer curs amb huitanta-dos alumnes nous. [Aquesta notícia em crida l’atenció, ja que en començar 4t de batxiller o d’humanitats, recorde perfectament que el meu curs va estrenar les habitacions individuals d’eixe pavelló el curs 1966-67 amb el superior don Miguel Payá Andrés († 12 de setembre de 2023, a 83 anys)]. Potser la notícia es refereix als alumnes de 1r curs que eixe mes van ocupar els dormitoris comuns i aules al principi del primer pavelló per tal que no es “contaminaren” en contacte amb els cursos immediatament anteriors, amb les contínues i cruels salutacions de pipiolos.

L’alumne Enrique Cuñat Sesé [curs prefilosòfic] ha rebut un accèssit en la convocatòria del “Premio Moncada de poesia religiosa”. Nou joves procedents d’Obviam Christo han ingressat en el seminari.

La Schola Cantorum ha començat els assajos de la Missa a Tres Veus Iguals de Domenico Bartolucci, sota la direcció del mestre Santiago Sansaloni Alcocer (València, 1923-2008).

Amb motiu de la peregrinació a Sant Jaume de Compostel·la del seminari de València, els alumnes de tercer d’humanitats, sota el patrocini de la Federació Nacional i la val·lisoletana de rugbi, han participat en un campionat d’eixe esport i s’han proclamat subcampions en l’àmbit estatal. Els trofeus, banderins i diplomes acreditatius van ser lliurats pel cardenal Fernando Quiroga Palacios (1900-1971).

[Segurament, les fotos de la gesta esportiva del rugbi es devien posar a la venda després d’exposar-les en aquelles cartelleres de suro que cada curs tenia a les dependències pròpies o en espais compartits amb altres cursos al llarg dels corredors; el cas és que en tinc unes quantes per algun lloc. Aquell curs hi havia penjats pòsters del Camí de Sant Jaume als dormitoris i a les sales comunes de jocs, on també recorde haver rebut alguna xarrada i vist alguna projecció de diapositives. L’equip que ens va representar era l’anterior al meu; havien acabat tercer de batxillerat aquell estiu i el seu superior havia estat Luís Boix. Recorde el capità d’eixe equip de rugbi: Constantino Santamaría, de Carcaixent. En el llistat general d’alumnes ell era el número 561 i jo el 562; teníem la mateixa edat].

Així mateix, el seminari ha estat distingit per la Federación Nacional de Natación Escolar y Utilitaria per l’ensenyament i difusió d’aquest esport.

L’organista de Saint Michel, amb motiu de la inauguració de l’orgue de la capella dels filòsofs, hi ha fet un concert.

Per últim, l’Associació de Pares de Seminaristes ha fet la primera junta.