En tots eixos textos he subratllat el seu paper fonamental en el camp educatiu del seté art, tasca que continuà Francesc Juan i Cháfer i de la qual fins i tot es beneficià l’actual arquebisbe Enrique Benavent quan hi va arribar el curs 1969-70. Per Bartolomé Sanz Albiñana Mentre les torxes de Prometeu continuen enceses
Pàgines 9 i 10 de l’Alcorà de Bellús amb glosses El dissabte 18 (primer de Dhu al-Qa’dah de 1447 AH.) (…) es presentarà el facsímil del manuscrit al Centre Cultural de Majors, al carrer de la Diputació del poble. Per Xavi Constant Valldalbaidins, valencians i bípedes sense plomes: l’Alcorà de Bellús ha tornat a casa,
Al final, darrere de la imatge, desfilen els últims rogalls de la processó: peus descalços de promeses in extremis, àvies amb els néts agafats de la mà, alguns que passaven per allí… Per Pere Brincs Amb prou feines, pel cantó, com si fóra un vaixell que maniobra temeràriament en aproximar-se al moll, apareix l’anda amb
Vista de Carrícola. Fotografia cedida per Pere Altabert A Carrícola es van trobar armes en vint-i-quatre de les trenta-tres cases del lloc escorcollades, i es van confiscar díhuit espases, una ballesta, onze punyals, tres cervelleres i una rodella. Per Ignacio Gironés Guillem i Bartolomé Sanz Albiñana Arribem al cinqué lloc del senyoriu del comtat d’Albaida.
Església de Bufali. (Fotografia: Jose A. Bernat Bacete – comunitatvalenciana.com) Com a resposta a les consultes sobre la “qüestió morisca”, Pedro de Valencia redactà un informe profund on, contràriament a la visió predominant de l’època, argumentà que l’expulsió era perjudicial per a l’economia i proposà l’educació i la integració com a solucions més bones. Per
Els himnes i les cançons religioses tenien com a objectiu el control de la moral pública i la presència constant de l’Església en la vida quotidiana. En el Nacionalcatolicismo, l’estat i l’altar eren indissociables. Per Bartolomé Sanz Albiñana Els únics quaderns escolars que conserve de la meua època escolar corresponen a un any: comencen a
Les penyes semblen tallades pel ganivet d’un creador, amb la traça de qui va somiar i crear els rius, els mars i les muntanyes. Per Pere Brincs Fa un dia fred, amb una atmosfera gruixuda i carregada d’una humitat tensa. El fum de les fogueres que els llauradors han encés per a cremar la rama
Fundició de campanes de Bautista Roses Soler. 1951. D’esquerra a dreta: Juan Nácher Ases, Vicenta Calatayud Ballester, Vicentica la Puntera, Lolita Calatayud Nacher, Reme Roses Ases, Bautista Roses Soler (fundador i pare de Germán i José Roses Martí), Pepita Roses Durá, Rosana Roses Ases (xiqueta de bolquers), Rafael Calatayud Catxamona (pare), Rafael Calatayud Catxamona (fill)
En aquest carrer que condueix al temple es poden contemplar cases formidables. Al número nou, per exemple, es veu una façana amplíssima, austera, amb reixes defensives tant en la planta baixa com a la primera Per Pere Brincs A la rotonda que hi ha a l’entrada, un gran xanglot de raïm recorda que la Pobla
Per Cárol Vila · Recomanació de la Biblioteca Pública Municipal de l’Olleria Recorde perfectament el dia que vaig decidir començar a llegir aquest llibre. Era el dia dels innocents del 2025 i jo venia d’un buit lector de diversos mesos. Digueu-me boja, però vos jure que feia reforma de la prestatgeria i vaig sentir que
En l’actualitat, uns altres crítics veuen el parlament de More com un instrument d’inclusió política i social dels estrangers, que força en certa manera la societat a definir els seus valors i, per què no, la seua hipocresia. “… Imagineu-vos que sou fora, que aneu a França o Flandes, a qualsevol província alemanya, a Espanya
Ara simplement trobe a faltar l’olor de café, el soroll sa, el fum ros del tabac, les dissertacions dels meus admirats filòsofs que ensenyaven als devots amb un canut a la mà. Per Pere Brincs He sigut un alumne pèssim i he passat per tots els estaments acadèmics sense pena ni glòria. Sols sentia interés
Recreació d’un soldat amb espasa i punyal. Castell de Biar. Fotografia: Ignacio Gironés. En els baptismes forçats (1521-1525) molts moriscos van conservar el nom àrab adaptat, i alguns altres van adoptar cognoms de padrins cristians amb la finalitat d’integrar-se o per pressió social. Per Ignacio Gironés Guillem i Bartolomé Sanz Albiñana El tercer lloc que
Eixa era una; l’altra era que les projeccions es tallaven cada cinc minuts: segurament eren pel·lícules que havien anat a totes les guerres –vull dir casernes–, i estaven molt ferides, algunes de mort. Per Bartolomé Sanz Albiñana Recorde que en la mili vaig veure molt de cinema; algun avantatge havia de tindre haver anat a
Josep Valor i Gadea a Aielo de Malferit. Foto: https://historiadeaielo.blogspot.com/ Si l’afecte envers els escriptors, envers el que se’n diu cultura, fóra un interés real i no un dels comodins més que fa servir la política més puta i profitosa, aquest home estaria més valorat Per Pere Brincs Finalment, a l’altra banda de l’auricular sent