Per Josep Moll · Recomanació de la Biblioteca Pública Municipal d’Albaida És un relat curt de setanta-cinc pàgines. A la biblioteca d’Albaida es trobava ocult i amagat entre els llibres Camí de palau de Miquel Mas Ferrà (premi Andròmina dels Premis Octubre, 1995) i Matrícula d’honor (llibre que recull els treballs guanyadors dels premis de narrativa El
Representació de “Arlequines sin eco”, de Manuel Molins. Fotografia de Rafael Gassent La persona més activa i que més ens podia aclarir dubtes en aquest àmbit és Manuel Molins, a qui agraïsc la contribució per a sedimentar els nostres records, tan llunyans que ja ens semblen eteris Per Bartolomé Sanz Albiñana Arran de l’article Últim
I el cas és que en aquesta evocació pictòrica tampoc sabria dilucidar qui, entre les dues parts litigioses, representa el cec que fa de guia i qui el que va a la cua Per Pere Brincs Aquest és el títol del quadre conegut també com La paràbola dels cecs, pintat pel flamenc Pieter Brueghel, el
Arc de carboni d’un projector Finalment, amb molt d’esforç, vaig aconseguir el curtmetratge gràcies a Joaquín Carchano, de Gorga. Ara, digitalitzat, el podem veure ací i descobrir qui en foren els actors Per Bartolomé Sanz Albiñana A primers de l’octubre passat vaig quedar amb Justo Pérez Cebriá, de Gaianes, per a xarrar. Ho vam fer
La selecció de les pel·lícules la feia Cháfer, generalment de films que ja havia vist; de vegades, la tria era de dubtosa acceptació per part dels pares espirituals. Per Bartolomé Sanz Albiñana Reprenc el fil. Don José M. Monzó era qui sabia de cinema i fins i tot havia redactat uns textos sobre les pel·lícules
La corbeta Maria Pita Els expòsits van ser els primers grups humans als quals es va injectar perquè la massificació a les borderies afavoria l’expansió de la malaltia. Per M. Luisa Plà Tormo Potser el lector que s’acoste un altre mes al tema dels expòsits se sorprenga, i fins i tot s’estranye, del títol –rar–
Fotograma de la pel·lícula “Del rosa… al amarillo” Per a Cunyat, un dels moments importants del cineclub a Montcada fou el cicle de nou cinema espanyol amb films com “Nueve cartas a Berta”, “La caza”, “Del rosa… al amarillo” i alguna més, perquè va ser quan el pare [Alfons] Roig declarà que s’havia convertit al
L’índex als llibres de cuina sempre són interessants. Descobreixen l’ortodòxia o l’eclecticisme, l’erudició o el refregit, la cura o les presses amb què s’han escrit i cuinat les coses. En aquest cas resulta un inventari ple de vitalitat i optimisme, com és Casimir. Per Pere Brincs Casimir és un home gran, alt, amb una certa
Fotografia: Presentació del llibre “Els corcs” a Ontinyent Per Mariló Sanz Mora · Recomanació de la Biblioteca Pública Municipal “Degà Ortiz i Sanz” d’Aielo de Malferit “LLEGIR és important, profitós i bonic” és un lema que cal difondre. Hi ha tant on triar! A les biblioteques tenim varietat. I posats a triar, per què no
Si alguna cosa em vaig estalviar en el meu pas per l’institut de l’Olleria va ser el procés enrevessat de gestar un nou centre d’ensenyament. Per Bartolomé Sanz Albiñana Escric aquest article quan ja ha passat un mes llarg de la gota freda de finals d’octubre. Al fil de les peticions de dimissió que s’han
Al carrer de les Ànimes tot són cases baixetes i s’han omés les voreres seguint la moda de reconvertir-ho en una zona exclusiva per a vianants i sense reparar, potser, que aquest és un país “on la pluja no sap ploure”. Per Pere Brincs Per la carretera que ve de Castelló de Rugat s’arriba al
Llibre publicat amb motiu del 10é aniversari de l’IES Vermellar de l’Olleria És el que dic: al cap d’un any d’haver arribat jo a l’institut, quan me’n vaig anar l’empresa encara anava al seu ritme i no sé si la conselleria els va sancionar pel retard en els terminis. Per Bartolomé Sanz Albiñana La notificació
Alguna cosa no quadra si tan necessitats estem d’ajuda i, tot i això, les persones ens mostrem tan complagudes i jovials. Per Pere Brincs Devem estar malament, molt malament. I tampoc no és que es veja un nerviosisme pàl·lid en els vianants com si, per exemple, una invasió extraterrestre ens amenaçara. En aparença, és ben
Fins i tot el meu inspector se sorprenia que em preocupara de promocionar l’excel·lència en un moment que en educació primava el “café para todos”, és a dir, tots iguals, sense cap distinció. Per Bartolomé Sanz Albiñana A mesura que escric, ja no tinc gaire clar si explique una història o faig un retrat. Procure,
És el gatxull que excreta la dreta valenciana, la de sempre i l’extrema, instal·lada al Palau de la Generalitat i encapçalada pel molt honorable Per Enric Abad i Lluch Després dels morts i desapareguts, de les cases enderrocades, dels negocis arruïnats, dels cotxes destrossats, dels bancals arrasats, de les carreteres i ferrocarrils inutilitzats, de tants