Detall de salconduit de 1891 (Arxiu Comarcal de l’Alt Empordà) A més de les malalties contagioses i de la mala alimentació i atenció, les pèssimes condicions en què es feia el trasllat de xiquets a les incluses eren factors de l’alta mortalitat entre els infants. Per M. Luisa Plà Tormo Del segle XVII al XIX,
Luís Lucia, fundador de la DRV Tot i que la DRV fou col·laboradora principal dels militars revoltats a València, el telegrama que Lucia havia enviat el 19 de juliol de 1936 es va convertir en una prova contra ell. Per Bartolomé Sanz Albiñana Els antecedents de la DRV es troben en els moviments carlistes i
Era una formació fidel al tradicionalisme molt influït per l’Església. Defensava la propietat privada i els anomenats valors regionals, i atreia petits propietaris agrícoles, obrers i artesans, patrons agraris i industrials, clergat regular i secular, confraries, etc. Per Bartolomé Sanz Albiñana A mesura que escric sobre les morts violentes d’elements dretans i de membres de
Portal de les Monges, anomenat també portal Nou, al costat de la font del Lleó. El portal fou traslladat a la rotonda d’entrada nord a Xàtiva per la N-340 Aquest ‘pseudocamot’, sense disposició pel seu ofici de carreter, sense ganes de doblegar l’esquena —només s’inclinava per la mala vida—, fanfarró, presumptuós i amb poques aptituds
Fotografia: Làpida del nínxol d’Antonio Vidal Micó, soterrat fins fa poc al cementeri de l’Olleria. La conclusió final, encara que no hàgem arribat a la fi del trajecte, és clara: “Mai més”, com llegia en un monument memorial en un poble de Vall d’Albaida. Per Bartolomé Sanz Albiñana El 13 de novembre de 1941, el
Fotografia: Edicions Proa Per Emili Juan · Recomanació de la Biblioteca Pública Municipal de l’Olleria Serpentines esquinçades i copes amb un culet de xampany desbravat sobre una tauleta art-déco de caoba al luxós hotel Waldorf-Astoria de la Cinquena Avinguda de Nova York et podrien transportar a l’escenari d’alguna glamurosa festa d’El Gran Gatsby, l’obra mestra
Era el gener de 1968. El dia 30, segons els papers oficials. L’Ajuntament de l’Olleria va aprovar una proposta presentada pel batle per a nomenar el dictador Francisco Franco “Alcalde Mayor y Perpétuo de España”. El nomenament es justificava per “seis lustros que lleva ya de hecho como verdadero alcalde de todos los españoles”. La
A la dreta, la Casa Roja, on vivia Antonio Vidal Micó (Fotografia: arxiu Col·lectiu l’Olla) La paraula “requeté” em transporta una vegada més a la infància. Els requetés eren enemics del marxisme i defensors del catolicisme; vestien camises de color caqui i duien boines roges Per Bartolomé Sanz Albiñana Recordem una vegada més quin era
Si bé en les centúries anteriors les criatures es dipositaven de nit en el torn, al llarg del segle XIX l’hora d’entrada es va anar allargant i es deixa de fugir de les hores de llum. Per M. Luisa Plà Tormo Comptabilitzat l’elevat nombre d’expòsits que van entrar a la casa-bressol de València en el
Santiago Carrillo (secretari general del PCE) en una audiència dels monarques espanyols He sentit dir que han legalitzat el Partit Comunista d’Espanya. Mare de Déu Senyor! El capità no ens n’ha dit res. De soroll de sabres no n’he sentit, però sí que he vist cares de preocupació. Diuen que Santiago Carrillo ha hagut d’acceptar la
Legalització del PCE 1977. (Fotografia: Manuel Barriopedro-EFE) Els analfabets estan exempts de fer exàmens: en eixe temps van al “Programa de extensión cultural”, un eufemisme per a dir que van a ensenyar-se a llegir i escriure Per Bartolomé Sanz Albiñana La meua mili va ser prou normal. Això significa, entre més coses, que durant aquella
José M. Llácer Ferrando. Fotografia del llibre Sacerdotes mártires (Archidiócesis valentina, 1936-1939), de José Zahonero Vivó En aquest cas, la concisa informació aportada pel Dr. Zahonero la completen els documents que trobem en la Causa General-ram de l’Olleria. Per Bartolomé Sanz Albiñana José M. Llácer Ferrando és la cinquena persona que apareix en l’estat número
Església i estat anaven de bracet. Fotografia: l’Olleria, anys 1960 (Arxiu Col·lectiu l’Olla) Quan mire arrere, reflexione sobre com van educar la meua generació i ho compare amb el present, em faig creus que no ens rebel·làrem contra el sistema. Per Bartolomé Sanz Albiñana El passat va ser el que va ser: cadascú té el
Imatge: “Batalla del Raboser”, Honorio Romero Orozco (1912). Ajuntament de Bèlgida El final de la Guerra del Francés i la restauració borbònica no va detindre la tendència a l’alça de l’exposició infantil, i arribà a les cotes més elevades en la dècada de 1831-1840 amb 8.184 criatures registrades Per M. Luisa Plà Tormo El segle
Fotografia: Vista de l’Olleria, anys 1960. Arxiu Col·lectiu l’Olla El telèfon, la televisió, el tocadiscos i la llavadora entren relativament tard a ma casa: tancant els anys seixanta i tots de colp. El primer, per motius laborals de mon pare, i el segon perquè ja era un escàndol no tindre’n Per Bartolomé Sanz Albiñana A