Si alguna cosa em vaig estalviar en el meu pas per l’institut de l’Olleria va ser el procés enrevessat de gestar un nou centre d’ensenyament. Per Bartolomé Sanz Albiñana Escric aquest article quan ja ha passat un mes llarg de la gota freda de finals d’octubre. Al fil de les peticions de dimissió que s’han
Al carrer de les Ànimes tot són cases baixetes i s’han omés les voreres seguint la moda de reconvertir-ho en una zona exclusiva per a vianants i sense reparar, potser, que aquest és un país “on la pluja no sap ploure”. Per Pere Brincs Per la carretera que ve de Castelló de Rugat s’arriba al
Llibre publicat amb motiu del 10é aniversari de l’IES Vermellar de l’Olleria És el que dic: al cap d’un any d’haver arribat jo a l’institut, quan me’n vaig anar l’empresa encara anava al seu ritme i no sé si la conselleria els va sancionar pel retard en els terminis. Per Bartolomé Sanz Albiñana La notificació
Alguna cosa no quadra si tan necessitats estem d’ajuda i, tot i això, les persones ens mostrem tan complagudes i jovials. Per Pere Brincs Devem estar malament, molt malament. I tampoc no és que es veja un nerviosisme pàl·lid en els vianants com si, per exemple, una invasió extraterrestre ens amenaçara. En aparença, és ben
Fins i tot el meu inspector se sorprenia que em preocupara de promocionar l’excel·lència en un moment que en educació primava el “café para todos”, és a dir, tots iguals, sense cap distinció. Per Bartolomé Sanz Albiñana A mesura que escric, ja no tinc gaire clar si explique una història o faig un retrat. Procure,
És el gatxull que excreta la dreta valenciana, la de sempre i l’extrema, instal·lada al Palau de la Generalitat i encapçalada pel molt honorable Per Enric Abad i Lluch Després dels morts i desapareguts, de les cases enderrocades, dels negocis arruïnats, dels cotxes destrossats, dels bancals arrasats, de les carreteres i ferrocarrils inutilitzats, de tants
“Aux enfants-assistés: L’abandon” d’Édouard Gelhay (1886) Així les coses, constatem per les xifres de la Casa-Bressol de València (extensibles a altres) que ingressar-hi era una mena de sentència de mort prematura per l’elevada taxa elevada xiquets que s’hi morien. Per M. Luisa Plà Tormo Conéixer el nivell sanitari d’un país implica tindre registrades les taxes
Fotografia: Direcció Territorial d’Educació al carrer de Gregori Gea de València S’alçà de la taula per a donar per acabada l’entrevista: “Oblida tot això i dedica’t a la vida fàcil. L’administració és un corró”. Per Bartolomé Sanz Albiñana Cada institut té la seua història, una història que cal contar i que té el seu interés,
Hem de parlar sense embuts d’un context d’emergència, d’una lluita urgent. Calen moltes mesures i molts replantejaments. Per l’Horta d’Ontinyent Després que haja passat vora un mes d’una de les gotes fredes més fortes i destructives que es recorden al nostre país i d’observar una gestió política de la situació que, per múltiples raons,
I tinc el sentiment que els joguets s’alegren de ser rescatats i que la seua ànima diminuta es reconforta quan retroben el tacte de la mà humana Per Pere Brincs He aparcat al costat de dos contenidors d’escombraries i, quan he baixat, he vist un armari de plàstic que havia arribat fins allí com un
Recomanació de la Biblioteca Pública Municipal de Bocairent. Per Pepa Sempere Doménech “Procurad que, leyendo vuestra historia, el melancólico se mueva a risa, el risueño la acreciente, el simple no se enfade, el discreto se admire de la invención, el grave no la desprecie, ni el prudente deje de alabarla”. Vull començar amb aquest aforisme de
Cartell de El cuirassat Potemkin Com que el cinema al seminari de Montcada sempre ha despertat molt d’interés, tinc un altre article sobre la qüestió; però he preferit de publicar primer aquesta “addenda et corrigenda” amb les aportacions dels lectors. Per Bartolomé Sanz Albiñana Recuperar la memòria d’un temps que a poc a poc s’evapora
L’operari de l’ajuntament ja ha arribat fins ací amb la seua granera i escombra el solatge que ha deixat caure un gesmil, amb l’ajut d’un xiquet voluntari del veïnat que xarra més que alena Per Pere Brincs Pràcticament enfront del col·legi, al número 35, hi ha un panell ceràmic dedicat a Sant Gaietà, “a devosión
Niccolò di Bernardo dei Machiavelli Com que els era impossible d’enviar-me cap document de cessament –això hauria estat molt escandalós–, van recórrer a una martingala perquè els oferira el cap en safata Per Bartolomé Sanz Albiñana En la meua biografia hi ha capítols bons i de no tan bons. I el de l’institut de l’Olleria no
Pepita era el bon oratge, l’estiu, les vesprades i les nits senceres asseguda al carrer com si aquell fos el seu encàrrec en la vida Per Pere Brincs Ara que ja no hi és, la torne a veure darrere de la persiana, entrellucant qui va i qui torna. És difícil de caure en el fet