Francisco Cabarrús (Obra de Francesc Jover. Museo del Prado, Madrid) En les seues famoses “Cartas”, Cabarrús denunciava la societat per la rigidesa normativa que condemnava moltes mares a abandonar els seus fills i dedicar-se a la prostitució Per M. Luisa Plà Tormo En els articles anteriors sobre el segle XIX ja hem apuntat el creixement
Imatge: “Ferrán vacunant a Alzira”. La Ilustración Nacional, 1885 Hem d’afegir que el XIX és conegut també com el segle del còlera. Quatre onades successives (1834, 1854, 1865, 1885) en què l’augment demogràfic d’uns anys es veia retallat per les elevades taxes de mortalitat que aquests corrents mortífers produïen Per M. Luisa Plà Tormo És
Xiquetes del Col·legi Imperial d’Orfes St. Vicent Ferrer de València. Detall d’una postal En aquest segle, la Vall d’Albaida que havia quedat al marge del tràfec de criatures en els segles anteriors, s’incorporarà en les dues direccions: unes van anar a la inclusa, 2.179 xiquets; i unes altres, 2.524, en van vindre. Per M. Luisa
Hospital General de València L’estudi dels expòsits de la Vall d’Albaida, objectiu dels articles, no deixa de ser una microhistòria centrada en un espai i un temps que respon a una problemàtica general, existent també en més àrees estudiades per uns altres investigadors. Per M. Luisa Pla Tormo L’abril del 2022 iniciàrem el recorregut del
A mesura que avança el segle, com que la casa no té prou dones disposades a alletar, la inclusa va haver d’augmentar el nombre de dides procedents de València i voltants Per M. Luisa Plà Tormo Els 612 xiquets procedents de la Vall d’Albaida que van ingressar en la borderia en el segle XVIII, hi
La intempèrie, la mala alimentació i el poc interés per la supervivència d’aquests xiquets per part dels portadors contribuïen a desenllaços fatals Per M. Luisa Plà Tormo El trasllat dels xiquets expòsits del lloc on eren batejats fins a la Casa-Bressol era un dels moments més penosos en la vida d’aquestes criatures. Ja m’hi vaig
Palau de Terrateig (Fotografia: Ajuntament de Terrateig) Aquell costum, tantes vegades al·ludit, d’afegir el nom del sant de l’església on era batejat un expòsit no era tal, sinó una ordre expedida en forma de decret. Per M. Luisa Plà Tormo El segle XVIII, el segle de les Llums, va mantindre la vigència els noms de
Panell d’ivori paleocristià, baptisme i confirmació, segles IV-V dC. A la Vall d’Albaida, on la llengua vehicular de la població no era la mateixa que la dels registres, els noms es van castellanitzar, encara que en la vida quotidiana podien continuar fent-se servir en valencià Per M. Luisa Plà Tormo El baptisme era un acte
El nounat. Georges de la Tour (Segle XVII) Les marques eren uns diferenciadors cridaners o dolorosos, que facilitaven la identificació de la criatura en cas que, passat un temps, els pares els pogueren reclamar Per M. Luisa Plà Tormo És possible que sorprenga trobar el terme “aixovar” en la qüestió dels xiquets expòsits, on preval
Convent de Caputxins de l’Olleria (Arxiu Col·lectiu l’Olla) Amb aquestes dades constatem que els mesos amb més abandons són els de temperatura agradable o calor, i comprovem el descens en els mesos de fred, de menys faena i menys recursos. Per M. Luisa Plà Tormo El segle XVIII va ser un segle poblacionista, amb un
Estar batejat era un acte important per a tots els nounats, però molt més per als expòsits, perquè significava entrar en el si de l’Església, i, per tant, tindre legitimitat per a apel·lar amb tot dret a ser objecte de la caritat cristiana. Per M. Luisa Plà Tormo Buscant petjades que ens aportaren més
Església de la Magdalena de l’Olleria. ©Arxiu Col·lectiu l’Olla. L’acumulació de desastres climatològics al final de la centúria va disparar el nombre de xiquets de la Vall registrats en la Casa-Bressol de València, i es prolongà en la primera dècada del segle XIX amb la Guerra del Francés Al segle XVIII la Vall d’Albaida
Palau de Benissuera (Fotografia: https://www.facebook.com/fotosantiguesvallalbaida/) L’augment del nombre de xiquets ingressats en la Casa-Bressol de València, procedents de la Vall va ser considerable, quasi va triplicar la xifra de la centúria anterior. Per M. Luisa Plà Tormo El segle XVIII va ser una centúria poblacionista, a escala general i comarcalment. En efecte, a tots
La majoria de les criatures arribaven en condicions lamentables (recordem el penós trasllat al qual eren sotmeses), i moltes morien el mateix dia o al cap de poc de temps d’ingressar-hi. Per M. Luisa Plà Tormo La borderia era la institució per excel·lència a la qual arribaven els xiquets de dubtós origen, o aquells
Per tal de poder recuperar els fills quan la situació econòmica millorara, molts xiquets ingressaven amb uns senyals que en facilitaren la identificació, i que el receptor descrivia i anotava en els llibres. Per M. Luisa Plà Tormo L’embaràs d’una dona, en general, es viu amb esperança, il·lusió, alegria en el si de la