Document 16 de la Causa General de València – Ram d’Atzeneta d’Albaida El cas d’Isidoro Montaner és diferent de les morts violentes causades per elements descontrolats al començament de la guerra. Es tracta d’una execució sobre la base de l’acusació de deserció, castigada militarment amb la pena de mort. Per Bartolomé Sanz Albiñana La
Fragment del document 37 de la Causa General de València – Ram d’Atzeneta d’Albaida Acabada la guerra, les fiscalies instructores van requerir a les noves autoritats d’Atzeneta, com a les de tants altres pobles, que facilitaren una série d’informacions. L’objectiu era aclarir els considerats “excessos” denunciats. Per Bartolomé Sanz Albiñana Per als no iniciats,
Portada del llibre d’Andrés de Sales Ferri Chulio (2021) Tampoc sé si els capellans assassinats i catalogats com a màrtirs portaven una vida íntegra, ajudaven els pobres i necessitats o si, al contrari, estaven al servei dels explotadors Per Bartolomé Sanz Albiñana A l’hora de fer-nos una imatge de la situació arran del colp d’estat
Els pares de la meua generació estaven tan traumatitzats en acabar la guerra que van pactar tàcitament de no parlar de què va passar, van viure i van patir. Per Bartolomé Sanz Albiñana A finals d’octubre, el govern espanyol en funcions va retre homenatge a un nombre de represaliats dels dos bàndols de la Guerra
El president nord-americà, John Fitgerald Kennedy, moments abans de ser assassinat a Dallas Si parlem dels professors d’aquell centre, em van tocar els més bons que podia haver tingut en aquella edat i en qualsevol lloc, dels que vaig aprendre tant com vaig ser capaç de fer-ho. Per Bartolomé Sanz Albiñana De l’any 1963 al
Dos alumnes van a la consulta mèdica a València en el trenet de la línia Bétera-València. 1960. (Fotografia: arxiu José Angel Benito) Per a acudir a les consultes a València calia que el teu superior et signara el volant corresponent i, segurament don Miguel, el conserge, el supervisava en el moment de posar els peus en
Casa de Don Teodoro (Fotografia: Arxiu Municipal de l’Olleria AMO 2116/3) Hi havia un afany desmesurat perquè el poble tinguera un camp de futbol en condicions i altres instal·lacions esportives, i que alhora poc es parlava de dotacions culturals Per Bartolomé Sanz Albiñana Don Teodoro, el metge, vivia en la casa on actualment hi ha
Replaça de l’ermita del Crist de la Palma, a l’Olleria, anys 1960 (Fotografia: Arxiu Col·lectiu l’Olla) Crec que en la societat laica en què vivim, els ollerians han oblidat les llegendes miraculoses de la Mare de Déu de Loreto, el Santíssim Ecce Homo (l’Acciamo, en pronunciació popular local) i el Crist de la Palma, “quemado
Dormitori del seminari (Fotografia de la revista SMV set-oct. 1965) La memòria autobiogràfica s’alimenta de ràfegues visuals, sense les quals és més complex recuperar els propis records. Les fotografies no són imprescindibles per a armar un relat, però indubtablement ajuden. Per Bartolomé Sanz Albiñana Quan mirem arrere recordem detalls sensorials, perceptius i emocionals sovint sense
El cardenal Quiroga Palacios lliura el premi al capità de l’equip de rugbi, Constantino Santamaria (1965) En aquest exercici de narrar-me a mi mateix les meues vivències, reconstruïsc i reinterprete el que he sentit i experimentat, i consolide dins meu un jo narratiu al llarg del temps. Per Bartolomé Sanz Albiñana Continuem amb la memòria
Filà Las Tejanas. Fotografia revista Els Grisons agost-setembre 1968 Calseta coincideix amb Ricardo Albiñana Oviedo que a l’ollerià li agrada que li ho donen tot fet. Alguna cosa hi deu haver de cert en eixa coincidència! Per Bartolomé Sanz Albiñana Sovint apareixen discrepàncies entre allò que recordem sobre un esdeveniment i el fet real. La
Encapçalament del reial decret de 1596 pel qual l’Olleria se segregava completament de la ciutat de Xàtiva Li pegue voltes a qui podia haver fet aquella traducció i només em vénen al cap homes vinculats a l’Església Per Bartolomé Sanz Albiñana Un poble es pot conéixer de moltes maneres: per la seua gent, per la
(Fotografia: SMV setembre-octubre 1965) Ja m’havia queixat en un article que, en l’etapa del Seminari Menor si més no, els estudis d’humanitats no es convalidaren automàticament Per Bartolomé Sanz Albiñana Recordar és tornar a sentir vivències amb imatges, emocions i sensacions de l’episodi original. Emmarcat en el vaixell de la memòria autobiogràfica viatge cap arrere
S’ha de reconéixer que tot estava molt ordenat, amb una organització que en molts aspectes ens havíem transmés d’una generació a l’altra sense necessitat de gaires explicacions. Per Bartolomé Sanz Albiñana En la pel·lícula de la meua vida apareixen moments feliços, els amics de l’escola, els partits de futbol, l’examen d’ingrés, la meua enemistat amb
Teatre Cervantes de l’Olleria, conegut com el Depòsit. Anys 1960 (Fotografia: Arxiu Col·lectiu l’Olla) La veritat és que, afortunadament, el cinema no va posar fi al teatre, i generacions noves d’aficionats han continuat assajant i representant obres amb molt d’èxit Per Bartolomé Sanz Albiñana Diuen que quan algú recorda moltes voltes els mateixos episodis personals,