La Creueta

Revista d'opinió i divulgació de la Vall d'Albaida (sempre en reconstrucció)

Bartolomé Sanz

Mirant el futur sense oblidar el passat (1)

7 de febrer de 2025

IES Cotes Baixes d’Alcoi El missatge és prou clar: als funcionaris d’infanteria que els donen pel sac i que s’espavilen com puguen. Per Bartolomé Sanz Albiñana El meu afany de documentar-ho tot sobre aquell curs inicial de l’institut de l’Olleria em va dur a gravar vídeos i cassets, fer fotografies, guardar retalls de premsa, etc.

Llegir més

Franco “dóna faena” (2)

31 de gener de 2025

Presos republicans a la plaça de bous de Badajoz, 1936 Arribat a aquest punt, u se’n puja per les parets quan sabem que els colpistes, autoproclamats “regeneradores de España”, passaven a la fase d’exterminadors sense contemplacions Per Bartolomé Sanz Albiñana L’ordre del 25 de gener de 1940 del cap d’estat a què em referia en

Llegir més

Últim curs a Montcada: addenda et corrigenda al teatre (i 2)

17 de gener de 2025

Representació de “Arlequines sin eco” de Manuel Molins. Fotografia de Rafael Gassent Potser hem oblidat alguna obra i algun director, i això que ja hem dedicat un altre article al tema. Els anys seixanta van ser únics per al teatre al seminari de Montcada Per Bartolomé Sanz Albiñana Una última observació que em féu Manuel

Llegir més

Últim curs a Montcada: addenda et corrigenda al teatre (1)

10 de gener de 2025

Representació de “Arlequines sin eco”, de Manuel Molins. Fotografia de Rafael Gassent La persona més activa i que més ens podia aclarir dubtes en aquest àmbit és Manuel Molins, a qui agraïsc la contribució per a sedimentar els nostres records, tan llunyans que ja ens semblen eteris Per Bartolomé Sanz Albiñana Arran de l’article Últim

Llegir més

Últim curs a Montcada: el cinema com a oasi de modernitat (i 3)

3 de gener de 2025

Arc de carboni d’un projector Finalment, amb molt d’esforç, vaig aconseguir el curtmetratge gràcies a Joaquín Carchano, de Gorga. Ara, digitalitzat, el podem veure ací i descobrir qui en foren els actors Per Bartolomé Sanz Albiñana A primers de l’octubre passat vaig quedar amb Justo Pérez Cebriá, de Gaianes, per a xarrar. Ho vam fer

Llegir més

Últim curs a Montcada: el cinema com a oasi de modernitat (1)

20 de desembre de 2024

Fotograma de la pel·lícula “Del rosa… al amarillo” Per a Cunyat, un dels moments importants del cineclub a Montcada fou el cicle de nou cinema espanyol amb films com “Nueve cartas a Berta”, “La caza”, “Del rosa… al amarillo” i alguna més, perquè va ser quan el pare [Alfons] Roig declarà que s’havia convertit al

Llegir més

Curs aplicat de maquiavel·lisme

22 de novembre de 2024

Fotografia: Direcció Territorial d’Educació al carrer de Gregori Gea de València S’alçà de la taula per a donar per acabada l’entrevista: “Oblida tot això i dedica’t a la vida fàcil. L’administració és un corró”. Per Bartolomé Sanz Albiñana Cada institut té la seua història, una història que cal contar i que té el seu interés,

Llegir més

Últim curs a Montcada: “addenda et corrigenda” al cinema

15 de novembre de 2024

Cartell de El cuirassat Potemkin Com que el cinema al seminari de Montcada sempre ha despertat molt d’interés, tinc un altre article sobre la qüestió; però he preferit de publicar primer aquesta “addenda et corrigenda” amb les aportacions dels lectors. Per Bartolomé Sanz Albiñana Recuperar la memòria d’un temps que a poc a poc s’evapora

Llegir més

De ser pedra en la sabata a tindre el cap en una safata de plata

8 de novembre de 2024

Niccolò di Bernardo dei Machiavelli Com que els era impossible d’enviar-me cap document de cessament –això hauria estat  molt escandalós–, van recórrer a una martingala perquè els oferira el cap en safata Per Bartolomé Sanz Albiñana En la meua biografia hi ha capítols bons i de no tan bons. I el de l’institut de l’Olleria no

Llegir més

Una pedreta en la sabata de la conselleria

1 de novembre de 2024

I ací hem arribat: enguany és el vint-i-cinqué aniversari de l’esperpent en què es convertí la posada en funcionament de l’institut. Per Bartolomé Sanz Albiñana Sense memòries, diaris, i més narratives com les autobiografies, no es pot fer història per menuda que siga. Són instruments fonamentals per a preservar el record de vida d’un poble,

Llegir més