La Creueta

Panell d’ivori paleocristià, baptisme i confirmació, segles IV-V dC.

A la Vall d’Albaida, on la llengua vehicular de la població no era la mateixa que la dels registres, els noms es van castellanitzar, encara que en la vida quotidiana podien continuar fent-se servir en valencià

Per M. Luisa Plà Tormo

El baptisme era un acte religiós fonamental en la societat del set-cents, ja que el nounat rebia per aquesta cerimònia una identitat individual a través d’un nom i una integració en un nucli familiar mitjançant els cognoms dels pares. Quedava així adscrit a una comunitat religiosa: la seua parròquia.

En el món de l’expòsit, aquests conceptes canviaven. Era un acte imprescindible per a poder accedir a la caritat cristiana i poder ser acollit als braços de Déu.

L’estudi dels seus noms no és fútil: l’onomàstica pròpia de l’expòsit respon a raons profundes, i les hem de comprendre per a arribar a l’arrel del perquè de l’elecció. Estudiar l’antroponímia permet d’aproximar-se a la mentalitat i sociabilitat de l’època, és una manera d’acostar-se al coneixement d’alguns elements característics de la mentalitat col·lectiva i a la seua evolució en el temps i en l’espai.

Tota la societat del set-cents, i els expòsits especialment, sent l’obsessió de la intercessió celestial i d’obtindre’n protecció, perquè és una població molt devota de la imatgeria sagrada. L’Església ha estés el culte “milagrero” cap al santoral, on cada malaltia, ofici o qualsevol aspecte de la vida tenia el seu sant protector o l’advocació mariana més apropiada i de garantia. El nom, doncs, reflectia els costums tradicionals d’una època i la mentalitat d’una societat sacralitzada i patriarcal. Encara que va haver-hi una evident tirada per l’elecció de noms innovadors, sempre es va deixar un ampli marge a l’onomàstica tradicional, amb una homonímia que, en el món de l’expòsit, va ocasionar problemes en la identificació dels xiquets.

L’onomàstica dels expòsits de la Vall respon als ítems que, amb caràcter general, he descrit. És constatable la continuïtat de les tradicions antroponímiques que van canviar en les centúries anteriors, per influència de la Contrareforma, en l’elecció de noms marians i l’aparició del nom compost. Va ser notable l’increment dels noms múltiples, que va arribar a l’auge més alt en el segle XVIII, amb l’aparició de més de dos elements: “… María Francisca Mariana Manuela, Ontinyent, 1770”.

El segle XVIII va començar amb la tradició de noms de pila coneguts i utilitzats en la centúria anterior: Miquel, Jusep, Pere, Batiste, Isidro, Juan, Antoni… Jusepa, Juana, Visenta, Rosa, Felicia, Magdalena, Manuela… 

A la Vall d’Albaida, on la llengua vehicular de la població no era la mateixa que la dels registres, els noms es van castellanitzar, encara que en la vida quotidiana podien continuar fent-se servir en valencià. Només els noms més populars van continuar registrant-se en la llengua pròpia (Josep, Batiste, Vicent, Blai), i les correspondències femenines: ”…Pascual Josep Domingo, Lluxent, 1786”. “…Jusepa Chochina Bertomeua… Sant Pere, 1753”.

En la primera meitat de segle, el nom dels expòsits es vinculaven al sant protector per antonomàsia, Bonaventura, que poques vegades trobarem en la segona meitat de la centúria, “…el 16 d’abril bategí i posi els noms de Juan Francisco Bonaventura…Bellús, 1705”. A les xiquetes els afegien l’antroponímic de Maria usant i generalitzant els noms de doble aplicació segons el sexe: Miquel-Miquela, Matheu-Matheua, Melchor-Melchora, Blay-Blaya, Senent-Senenta, Donís-Donisa: “…Maria Bernarda Miquela Juana Batista batejada el 30 de desembre de 1760 en Beniganim…”.

En la mesura que va avançar el segle, s’observa a la Vall una tendència a introduir més varietat de noms amb l’ajuda del santoral i del martirologi grecoromà (Amata, Petronila, Felicia, Ceferino, Martiniana, Lino…), així com noms d’advocacions marianes (Rosa de Viterbo, Santa Cunegunda…): “…Rosa Maria Ana Conegunda batejada el 27 de juliol… Aielo de Malferit, 1722”. O sants venerats al poble on són batejats: Ventura de San Miguel, Vicenta María de Sant Antoni Abat, Miguel de Sant Vicent…: ”…Ventura de San Miguel fou batejat el 28 de noviembre… Benigani, 1721”.

El nom dels padrins del nounat, el sant del dia o la proximitat amb la data del baptisme en determinaven també l’elecció de noms en el segle XVIII. “…Josep Gesualdo Bonaventura batejat el 21 de juliol de 1703 en Ontinent… foren padrins Josep Feriol y Mendoza y Gesualda Mendines, doncella…”.

L’exemple més representatiu i conegut pels seus noms i dia de naixement del segle XVIII és el de Baltasar Melchor Gaspar María de Jovellanos i Ramírez (Xixon-Astúries, 5 de gener de 1744).

Durant segles, molts batejats van deure algun dels seus noms de baptisme al sant del dia, costum que es va anar abandonant a partir de mitjans del segle XX. 

Malgrat l’amplitud del corpus onomàstic que es va produir en el segle XVIII, l’homonímia va continuar present. Com es va intentar solucionar per a evitar problemes en els registres dels expòsits serà el principi del pròxim article.