marginàlies

Els ortodoxos grecs i el coptes avui celebren el dia de sant Simeó Estilita Tercer. Els anacoretes estilites vivien en una plataforma damunt una columna per aïllar-se físicament del món i impedir les temptacions durant anys, molts fins a la mort i tot. Era, sens dubte, la forma més extrema de la privació i la penitència ja que, per a més mortificació, dormien de drets. Segons la tradició, aquest Tercer Simeó Estilita va morir en pegar-li un llamp.

L’any 1965 Lluís Buñuel dirigí la pel·lícula “Simón del desierto”, a partir de la història d’aquests singulars i extrems eremites. La pel·lícula dura aproximadament 45 minuts i no perquè estigui inacabada ni per caprici de ningú: en principi, el seu productor, Gustavo Alatriste, havia pensat en tres històries dirigides per tres directors, Buñuel, Fellini i Jules Dassin. El problema va sorgir quan Fellini i Dassin varen dir que sí amb la condició que les seves dones (Giulietta Massina i Melina Mercouri) interpretassin el paper del diable temptador de Simón, condició que no va ser acceptada per Alatriste perquè volia que la seva dona, Silvia Pinal, fos la diablessa en les tres històries. Amb aquest condicionant, Fellini i Dassin no acceptaren la proposta. D’aquesta manera, del projecte inicial només es dugué a terme la part de Buñuel, que respectà la durada prevista.