marginàlies

Hi ha morts que t’estamenegen, que et sacsen fins al mareig, que et deixen sense paraules, en aquest silenci no volgut que et maçola. Com la de Joan F. López Casasnovas. Amb en Joan, fa uns anys, vaig coincidir en alguns actes i em vaig deixar aglapir per la seva calma proverbial però també per la densitat del seu pensament i per la contundència de les seves propostes. Abans d’aquests contactes esporàdics, però, coneixia part de la seva obra literària, com ara:

Em faig enfora de la vida,
però ella és un estaferm
que a cada cop s’aixeca
amb més delit, amb més
insolència.

Els indispensables no se n’haurien d’anar mai tan de cop.

Per sempre en la memòria, Joan!