marginàlies

Christina, a Brustem, actual Bèlgica, cap al 1.175, quan tenia vint-i-pocs, anys va patir un atac de catalèpsia. Donada per morta, en el decurs del funeral que se celebrà dos dies després, va aixecar-se del taüt. Va explicar que durant el temps catalèpic, guiada per àngels, va passar pel cel, per l’infern i pel purgatori, i s’adonà dels moltíssims pecats en què queien les persones. Déu, per això, li va donar la possibilitat de tornar a la vida si la dedicava a la pregària, al sacrifici, a fer caritat i a patir per tal de recuperar del purgatori com més ànimes millor.

Així, es dedicà a viure pobrament, a la conversió dels pecadors i a fer penitències excessives, com ficar-se dins un forn encès, romandre hores i hores en un riu glaçat o deixar-se colpejar per les pales d’un molí. De totes aquestes tortures en sortia estàlvia. I per allunyar-se com més millor del pecat, s’instal·lava a les torres més altes o  davallava als avencs més profunds.

Aquest comportament la comprometé seriosament i va ser detinguda i acusada de boja i de bruixa, però en veure que es curaven les ferides infringides per la tortura, va ser alliberada i tractada de santa. Arran d’aquests episodis es va recloure en una cel·la d’un castell. Tot i que no era monja, va viure els darrers anys de la seva vida al monestir de santa Caterina de Sint-Truiden, on hi morí el 1224. Però un any abans, el 1923, ja havia mort però en el moment de finir, una monja tingué una apressant necessitat espiritual i invocà Christina, que tornà a la vida, novament, per atendre-la. El 24 de juliol de 1224 sí que morí definitivament.

Christina és santa, coneguda per santa Cristina l’Admirable.