marginàlies

Avui fa 79 anys que va néixer Jaume Pomar, l’escriptor, crític i assagista de Ciutat que morí quan no n’era l’hora l’11 d’aquest mateix mes del 2013.

“Cants de Montalt” va ser la seva darrera obra en vers editada que l’any 2012 guanyà el Premi Pare Colom d’Inca i que Lleonard Muntaner incorporà a la seva col·lecció “La fosca”. D’aquesta obra, el poema XX, en homenatge:

Montalt és plataforma i mirador
damunt del blau immens, la turonada
oberta al mar de pinte en ample, vasta
per l’horitzó de cent vuitanta graus.
Montalt és perspectiva, la distancia
per contemplar aquest món i el seu desfici
allunyat del contagi i la basarda,
rocam audaç, valent sota el garbí.
Has pujat a Montalt el cant de la vida
com qui penetra un món ben conegut
-ceps i pruneres, préssecs, cirerers,
pins de pinyons i figues coll de dama-,
limítrof amb Sinera, els seus rials,
les veus de joia de les caramelles.
T’arriba en bronze el so d’una campana
i música de l’aigua en llunyania:
Montalt és una casa enfront del mar,
construcció d’un somni perdurable
enllà del vent i el temps, pedra granítica.