Connexions des de #Badalona

Badalona ha estat de nou una de les seus destacades del festival d’arquitectura 48h Open House Barcelona. A continuació les tres visites que hi vaig fer el cap de setmana passat, amb ànim de compartir amb tothom que llegeixi aquest apunt la potència del nostre patrimoni arquitectònic. Dins la programacio, però, hi havia moltes opcions per triar i remenar (en aquest enllaç amb una tria personal podeu comprovar-ho).

Fa uns dies vaig parlar amb l’Àngels Piñol d’⁦El País sobre #Badalona. En va sortir això; per cert, xulo compartir veu amb ⁦Carles Sagués⁩. Al voltant de la crisi d’inestabilitat, uns dies abans havia escrit també aquest apunt al Línia Xarxa.

També sobre #Badalona, aquest article de la periodista Sara Muñoz amb molts i bons passadissos a la casa de la Vila… i aquests altres de l’Arturo Puente a eldiario.es i de l’Iu Forn a El Nacional.

Però dues de les contribucions més singulars són les de la Montse Santolino a El Periódico sobre el vell/nou caciquisme i la #desigualtat, motor de tot populisme; i la de Jordi Muñoz a l’Ara, introduint el concepte del col·lapse administratiu.

Trobareu més articles (per exemple, entre d’altres, els de Sergi Sol o Andreu Mas) en aquest enllaç.

(més…)

Aquest mes acabarà amb un nou ple d’investidura a Badalona. La ciutat n’haurà viscut cinc en els darrers sis anys… No em puc imaginar un indicador més eloqüent de la inestabilitat de la política local i de la precarietat de la gestió administrativa que n’ha acabat derivant. Badalona està des d’almenys fa tres anys en parada tècnica.

Aquest article defuig volgudament l’imprevisible fil de l’actualitat per fer una mirada enrere: un exercici que, espero, pot ser d’utilitat per entendre present i futur. A continuació, un breu repàs de les diferents alcaldesses i alcaldes des de la recuperació de la democràcia l’any 1979 a Badalona. Un recorregut que permet repassar alguns elements clau que expliquen on som avui.

Màrius Díaz (PSUC | 1979-1983): l’alcalde ‘estimat’, en Mario, el llegat del qual és cobejat avui per diferents organitzacions malgrat que només va tenir la vara un sol mandat, i que va deixar, paradoxalment, en un moment bo de popularitat. Els seus quatre anys van ser els de la gestió de la il·lusió, amb un crèdit del qual ja no disposarà cap altre batlle i que va aprofitar per administrar gestos (com l’enderroc d’un edifici fora de llicència) i, principalment, per començar a construir el nou imaginari de ciutat (reimpuls de les Festes de Maig, reforç dels mitjans locals…).

Joan Blanch (PSC | 1983-1999): … però la transformació urbanística i econòmica acaba recaient en Joan Blanch, l’antítesi d’en Mario. El PSC aprofita el trencament del PSUC per arribar a l’alcaldia, en un relleu que deixarà fondes cicatrius durant anys (dècades, de fet) en l’esquerra badalonina, i una ferida en les confiances necessàries per generar un mínim consens sobre el model de ciutat. És el moment en què molts ajuntaments catalans fan la seva gran transformació i, encara que Badalona aborda temes pendents com la descontaminació de la zona industrial, la progressiva recuperació del front marítim i el desplegament del mapa d’equipaments, s’entrebanca amb grans desavinences al voltant de l’urbanisme (el port, la vall de Betlem, etc.). Joan Blanch articularà el seu govern combinant picades d’ull a (més…)

FILMETS presentarà 237 curts en competició entre els dies del 22 al 31 d’octubre. A continuació cinc raons per no perdre’s el festival de cinema:

Perquè Filmets és el primer festival de cinema que es farà amb l’aforament del 100% després de l’aixecament de les mesures restrictives per la Covid19. És més que una casualitat, això. L’any passat, Filmets ja va ser un festival valent i va ser dels pocs que en aquell octubre de tants tancaments obligats va fer un esforç per mantenir el format físic. És difícil imaginar un festival com Filmets atrapat només en la virtualitat; al capdavall estem parlant d’una cita molt present a peu de carrer, amb molta avidesa de donar-se a conèixer i explorar nous camins. El 80% de la programació ja és presencial. El lema del festival d’aquest any és precisament: ‘Això va per llarg’, en aquest cas en el millor dels sentits.

Perquè és un exemple de cultura arrelada a una ciutat, però que es projecta també en clau europea i metropolitana; bon exemple d’això són les subseus habituals de fa un temps a Barcelona (Institut Français) i Sant Boi de Llobregat (cinemes de Can Castellet).

L’edició d’enguany inclou curtmetratges que seran ‘premières’ internacionals, europees i catalanes, i dues pel·lícules que viatjaran als Oscar, així com curts guanyadors o seleccionats en festivals com Sundance, Cannes, Clermont-Ferrand o Tribeca. Dues notícies més de l’ambició de la cita: l’actriu Assumpta Serna rebrà la Venus d’Honor; i, en segon lloc, el fet que des d’aquest juny, Filmets és col·laborador dels premis Goya.

Perquè Filmets és xarxa, compromís i comunitat. Hi ha molts exemples, com les entranyables col·laboracions a les biblioteques de la ciutat i amb les escoles, però aquest any destaquen els acords de col·laboració amb l’Hospital Germans Trias i Pujol de Badalona i l’Hosptial Municipal i el Centre Sociosanitari del Carme, amb projeccions destinades a pacients i professionals. D’altra banda, el 22 es presenta el programa Acció>Cinema per un món més just, una aliança entre el Govern de la Generalitat i Catalunya Film Festival per apropar l’audiovisual a la cooperació.

Perquè amplia (retornant a la presencialitat) l’apartat per a professionals, Filmets Pro, doblant les sessions. I perquè reforça l’aposta virtual: totes les pel·lícules es podran veure des de la pantalla personal a www.festivalfilmets.cat) amb un sistema d’endreça inspirat en Filmin que (més…)

Torna el Festival d’Arquitectura de Barcelona, amb 18 edificis i itineraris per decobrir a la nostra ciutat!

La Badalona dels badius i les cases de cos. Hi ha un poble d’aires mariners dins la gran ciutat, és el barri de Baix a Mar i les seves reconeixibles cases de cos i el seu singular secret de nom estrany per als ‘forasters’: badiu. A 20 minuts del cor de la metròpoli, benvinguts a la Badalona més maresmenca. “Les cases de cós –es pot llegir en la fitxa de l’Open House– són el resultat de la reparcel·lació dels terrenys agraris de la zona de Baix a Mar de Badalona, durant la seva urbanització gradual, a partir del segle XVIII. Aquesta agrupació en cossos és un dels trets singulars de la ciutat i, tot i que és molt perceptible, fins i tot des de l’exterior cal aventurar-se a l’interior per conèixer a fons la seva història i descobrir els badius –jardí o pati– que amaga a l’interior”. La paraula badiu té també la seva història: és el terme que va recollir Pompeu Fabra, veí de la ciutat durant 27 anys!, en el Diccionari General de la Llengua Catalana, publicat el 1932, i que s’utilitza a Badalona per designar el pati de la casa de cos. El Museu de Badalona, fa uns anys, en va fer aquest llibre, a càrrec de Montserrat Rectoret (hi surt el de casa, per cert!).

🔗  Fitxa de l’itinerari Badius.

Institut de la Llauna. L’any passat es celebrava el 20è aniversari de la mort d’Enric Miralles, un dels grans arquitectes catalans i que té a Badalona una de les seves millors obres, en aquest cas en col·laboració amb la Carme Pinós. És la rehabilitació d’una antiga fàbrica d’envasos metàl·lics, precisament coneguda com a La Llauna i que va ser dissenyada per un altre arquitecte ben destacat, Joan Amigó i Barriga. Va ser una aposta important a la ciutat per recuperar edificis industrials… aviat havia de seguir, ben a prop, la recuperació de la Biblioteca de Can Casacuberta, la CACI (malauradament encara sense ús), o la recuperació de part d’eines Canela per l’escola del Progrés (amb una part pendent i que fa patir). Continua sent un projecte espectacular, aquesta fàbrica reconvertida en institut –per cert, recentment s’ha ampliat–; i si no la coneixeu de dins, és una visita que paga molt la pena. És recomanable combinar aquesta visita amb l’itinerari lliure pel patrimoni industrial de la ciutat, amb podcast per seguir-ne els elements més destacats. Tristament, aquest any, la reivindicació del patrimoni a Badalona té un vergonyós contrapunt amb l’enderroc, actualment en marxa, de l’antiga Mobba, i que en els darrers temps ha funcionat com a centre d’arts. Sobre patrimoni potser us pot interessar aquest fil de fa uns mesos (anys, ja!).

🔗 Fitxa de La Llauna
🔗 Itinerari Badalona Industrial

El Centre Sant Jaume + Parròquia de Sant Jaume. Aquest és un petit gran projecte d’una entitat, el Centre Sant Jaume, situada al Gorg i dedicada a la infància i la joventut a la zona sud de Badalona –per cert, són els promotors de la campanya Que l’Escola t’acompanyi contra l’absentisme escolar–. La tasca d’aquest centre, vinculat a la Fundació Carles Blanch, és important i creixent, i de fa temps també arrossega problemes d’espai que l’ampliació abordada pels arquitectes Xavier Botet, Mercè Zazurca, Enrique Corbat i César Sánchez soluciona en bona part. Tot un repte construir a tocar de la parròquia de Sant Jaume, obra de Rafael de Moragas, i un dels edificis d’arquitectura contemporània més destacats de la ciutat i que també es pot visitar, de nou, en aquesta edició de 48h Open House. El cas és que la remodelació i ampliació del centre s’ha fet amb una aposta de sostenibilitat que busca crear espais amables, familiars, amb molta llum. L’arquitectura al servei dels seus clients, en aquest cas infants i joves que necessiten un refugi d’unes hores per estudiar, formar-se o compartir. He tingut l’oportunitat de visitar aquesta obra en diferents moments i us puc dir que aquest és un projecte molt pensat i debatut. Al final, estructura de fusta, materials translúcids… un edifici original, que es fa mirar.

🔗 Fitxa del Centre Sant Jaume
🔗 Fitxa de la Parròquia de Sant Jaume

Dipòsit d’aigües fluvials l’Estrella. Un projecte de l’any 2013, impulsat i finançat en el mandat 2007-11 i obra de Xavier Falcó i Oscar Esbrí (Clabsa)… una infraestructura ‘invisible’ però molt impressionant que és molt interessant de conèixer (i més una ciutat com la nostra en què calen aquestes grans infraestructures i el més calent és a l’aigüera, malgrat el que determinava el Pla Director del Clavegueram). És un dipòsit amb (més…)