(La sèrie comença aquí) Tot i que l’acte de presentació del llibre va tenir molta agilitat gràcies a l’alternança entre les lectures del tàndem Segura-Cònsul i les meves explicacions –més la introducció de l’autora i la cirereta final del piano–, quan ens acostàvem perillosament a l’hora i quart tothom va tenir la intuïció que el
(La sèrie comença aquí) “La mecànica de l’aigua” és una declaració d’amor a la literatura. A la literatura viscuda des de dins com una eina que salva —“La literatura és el nostre últim refugi de llibertat” (p. 27)–, però també com una eina de preservació del que som i del que vivim —“Recordar serveix per escriure”
(La sèrie comença aquí) Tan bon punt vaig saber que la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans portava de cap una reducció dràstica de la llista dels mots monosil·làbics amb accent diacrític vaig experimentar reaccions contradictòries. Primerament, no gaire sorpresa perquè ja feia temps que es veia venir que la Gramàtica Normativa –que, per cert, l’IEC
Recordo vagament la meva època –molt fugaç, d’altra banda– d’escolanet a la parròquia dels Mercedaris de la plaça Castella. Tanmateix, la puc situar força bé en la cronologia: l’any 1963 o, a tot estirar, el 1964. Ho puc precisar perquè eren els dos anys que al Batxillerat Elemental estudiava l’assignatura de llatí, una llengua que m’estimo i
(La sèrie comenca aquí) Finalment un dia de l’any passat vaig saber que la Silvana tenia ja editor per a la seva novel·la. Una bona notícia per sí mateixa, és clar, però molt millor encara quan vaig saber que qui havia decidit apostar pel llibre era Josep Cots, l’home de les Edicions de 1984, al meu
El concepte de la “canción-ficción” que en l’apunt d’ahir (aquest) desenvolupava Manolo Díaz ens pot orientar una mica sobre la gran dosi d’ingenuïtat que hi havia en la manera d’interpretar el futur durant aquells anys anteriors, per exemple, al Maig del 68 a París, aquell esdeveniment que si hem de fer cas a tothom que
Segurament el nom de Manolo Díaz (vegeu aquí i també aquí) a la majoria dels lectors no els dirà res. Ara ja ningú el recorda, però en els anys 60 i 70 va ser un element molt important en la música moderna espanyola. Principalment com a compositor i productor. I en alguna època dels seus inicis,