Cap de setmana oceberament ben actiu. Ahir dissabte, la delegació de l’OCB de Búger celebrà els seus primers 40 anys, amb un seguit d’actes que començaren a les 19h tot inaugurant l’exposició “40 anys d’OCB a Búger”, al teatre parroquial. Seguidament, a la Plaça de sant Pere d’aquesta vila, es feren els parlaments de la
Ahir, el Papa Francesc va visitar el camp de concentració d’Auschwitz i la cel·la de Maximilià Kolbe, el capellà polonès presoner en aquest camp d’extermini que va demanar de morir en lloc d’un jueu, gest heroic que no li serví de res perquè acabaren assassinats tots dos. Aquesta visita, almenys a mi, m’hagués passat absolutament
Bartomeu Bennàssar (Felanitx, 1937) és capellà, doctor en teologia moral i una una de les veus més preclares i autoritzades de Mallorca tot i la humilitat amb què transmet les seves reflexions i la timidesa amb la que les propaga. És autor d’una cinquantena de llibres entre assaig, poesia i textos teològics, dels que se
Quan m’he decidit a sentir de bell nou Glenn Gould dient a la seva acoradora manera les Variacions Goldberg de Bach, no havia caigut que avui fa 266 anys que Johann Sebastian morí a Leipzig. Morint-se, no va partir, tanmateix. Ell no hi és, però la seva música segueix demostrant que la bellesa no és
Indica el Diccionari Català-Valencià-Balear que “Posar-se damunt es retalons”, a Mallorca significa posar-se enèrgic, disposar-se a fer-se respectar. Una altra variant és “Alçar-se de retalons”, que vol dir posar-se en disposició enèrgica de resistència o de comandament. La combinació d’ambdues locucions, “posar-se de retalons”, encara s’usa per indicar que algú es manté ferm en una
Iniciant el caminal que dóna al casal de Can Gazà, pensava que els gazanencs, avui, hauríem de fer 19 minuts de silenci escrupolós per cada una de les víctimes del centre de malalts mentals de Sagamihara, en el Japó. Cau lluny, el Japó, però no la malaltia mental -la fragilitat humana més extrema-, raó per
A la meva família directa, el nom de Jaume és corrent. Des que el padrí Jaume Mateu Palou (1892-1980) inicià la nissaga, a més d’ell, en ella hi ha vuit Jaumes: un fill i sis néts. I no n’hi ha més perquè a partir dels néts s’interrompé la tradició que marcava el noms que s’havia
El juny de 2011 -cinc anys va fer, per tant- la Unesco declarava la Serra de Tramuntana Patrimoni de la Humanitat en la categoria de paratge natural. D’aleshores ençà no s’ha fet tot el que calia per posar-la en valor i recuperar-la com es mereix. Ara que l’estiu torna a omplir de cotxes de lloguer
Dia 20 d’aquest mes va fer 20 anys que morí Miquel Àngel Riera, amb qui vaig bastir relació el 1978, contacte amical que es mantingué fins que partí cap a l’eternitat. Com tants altres joves que, en aquells anys, provàvem d’escriure, vaig atansar-m’hi discretament en cerca de consell. Sortosament vaig ser tocat per la fortuna
Un amic em demanava no fa molt què en pensava de la situació sociopolítica de les Illes en haver-se complert el primer any del Govern Armengol i quina valoració en feia, de l’executiu. No vaig dubtar a contestar-li de manera clara que n’esperava més. Que de totes les expectatives i les esperances que obrí, poquetes
Encegat pel sol que cau a plom sobre el migdia, amb la boca resseca i accelerant el pas per ser aviat al bar de sempre i clavar-se dues cerveses a punt de glaç –una en boca i l’altra en vena, sol dir a la madona del bar-, pensa que tanta calor, tant d’aire calcinat, no
Avui fa vint anys que morí Miquel Àngel Riera, que havia nascut a Manacor el 1930. Massa d’hora per plegar. Un dia abans, el 19 de juliol de 1996, també moria el campaner Damià Huguet quan tampoc no calia i en hora indecent, als 50 anys. I dos dies abans, el 17 del mateix mes
A les 7 del matí, a Can Gazà tothom està en marxa: cal aprofitar les hores en què el sol no és tan rebent per cuidar la granja i l’hort, que presenta un aspecte extraordinari gràcies a un dels millors hortolans que hem tengut mai. Tots els residents feinegen d’acord amb el seu estat de
Avui fa vuitanta anys que començà “sa Guerra”. Jo només he conegut una única guerra sense haver-hi lluitat (quan vaig néixer feia 21 anys que havia “esclatat” i 18 que havia acabat), però patint-ne les conseqüències, que encara duren. Totes les altres guerres -passades o futures- es reduïen a una referència als llibres, als diaris
Fa uns dies, les entitats Plataforma del Professorat de Valencià del Baix Segura, Escola Valenciana, Acció Cultural del País Valencià, Sindicat de Treballadors de l’Ensenyament del País Valencià, Associació Cívica per la Llengua El Tempir, Intersindical Valenciana i Enllaçats per la Llengua, mostraren públicament la seva decepció per com avança la normalització lingüística al País