marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

28 de juliol de 2016
0 comentaris

CONTRA ELS MOTS QUE FILFERREN

Quan m’he decidit a sentir de bell nou Glenn Gould dient a la seva acoradora manera les Variacions Goldberg de Bach, no havia caigut que avui fa 266 anys que Johann Sebastian morí a Leipzig. Morint-se, no va partir, tanmateix. Ell no hi és, però la seva música segueix demostrant que la bellesa no és cap dogma de fe ni cap proposició matemàtica per demostrar; que és a l’abast de qui sap sentir i vol percebre què se sent més enllà dels sentits. Sense Bach, la vida ranqueja.

Confiava que ell en mans de Gould i a través de les notes preses els darrers dies, m’ajudarien a crear el material noble sobre el qual intentar harmonitzar les pensades que vagaregen i les paraules que pasturen. Cada nota és una gota de tinta, de vida o de suor que cau en un bassal amb cabots que vol ser oceà. Cada nota, el resum i la fe de vida d’un instant, la història d’un batec que vol ser monjoia. I totes les notes en ball, un trencaclosques qui sap si arrogant que cerca mans bachianes i gouldianes ensems perquè el componguin amb l’harmonia necessària per rescatar-lo de la blederia i de la mollor.

Sols són paraules contra el rellotge del cervell i a favor del miocardi; contra el corrent del ramat i oposades als mots que filferren l’entrada a les boques que volen conèixer allò celat i s’encanten amb les dimensions de la matèria viva que la llum desconeix. Paraules que no volen fer part de l’art que s’exposa; mots que volen ser versos mai no dits per estar permanentment en construcció. Paraules que refusen la caducitat i l’obsolescència programada.

 


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.