marginàlies

La conspiració ordida entre el ministre de l’Interior d’Espanya, Jorge Fernández Díaz, i el Cap de l’Oficina Antifrau de Catalunya, Daniel de Alfonso, per fabricar escàndols contra persones d’Esquerra Republicana de Catalunya i Convergència Democràtica de Catalunya per perjudicar el procés independentista principatí, demostra que el llast del franquisme segueix impedint qualsevol intent de reformar l’Estat espanyol.  I que afavoreix, clar, la seva descomposició. Davant aquest escàndol parlar d’Estat de Dret és, senzillament, un acudit.

Alguns titllen aquests afers de “guerra bruta”, com si hi hagués cap guerra neta. Per tant, cal mantenir el substantiu, guerra, sense cap adjectiu, tot i que s’hagi canviat la desfilada de tancs per la Diagonal (amb la qual molts hi somnien), per seguir el tramat, molt més silenciós i efectiu, del clavegueram.

Tampoc no convé comparar aquests dos personatges terrorífics amb l’Anacleto (“agente secreto”), o amb Pepe Gotera y Otilio; o amb Mortadelo i Filemón i la seva TIA,  perquè, si es fa, correm el perill de fer passar per acudit un veritable tropell abominable que rebenten el dret i la democràcia.

És clar que ni l’ultracatòlic Fernández Díaz –que ha condecorat no sé quantes marededéus- ni el magistrat en excedència Daniel de Alfonso (que podrà tornar a exercir de magistrat, alerta!), presentaran la dimissió. La guerra continua, que ningú no s’enganyi,  i aquests dos negaran la realitat, amenaçaran amb querelles a tort i a dret, manipularan i pretendran forçar el panell que indica el vent de la corrupció d’on ve, per indicar que les víctimes són ells i no els botxins. I que no descarti ningú que siguin condecorats pels serveis prestats.