marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

24 de juny de 2016
0 comentaris

L’ÈXIT DE LA SORTIDA

La ciutadania britànica ha decidit, en referèndum, sortir de la Unió Europea. El govern de David Cameron volgué que els britànics decidissin quedar a la Unió Europea o marxar-ne. Per això, desplegà el sentit més elemental de la democràcia i convocà el referèndum. L’Estat espanyol, com tots sabem, no vol sentir a parlar de referèndums ni d’altres consultes ciutadanes vinculants. Basta veure què en diuen diplodocus polítics com Felipe Gonzàlez vociferant que David Cameron és un irresponsable que ha incendiat ca seva.

Més enllà de si s’està d’acord o no amb el resultat i deixant de banda anàlisis sumarials o profundes, aquest fet transcendental, que la ciutadania decideixi, és un èxit clamorós per a una Europa que, com més va, més s’assembla a una vella xaruga que no a un àmbit dinàmic, generós i solidari de discussió i decisió assenyat i, sobretot, just. La Unió Europea ho és d’estats, no dels ciutadans, no ho oblidem, i per això així ens va i així els –ens- ha anat a la Gran Bretanya.

Gran Bretanya no ha sortit del sistema solar, com arribà a dir l’inefable ministre Margallo en referir-se a com quedaria el Principat si fos independent. Tanmateix, després de la convulsió inicial de les elits econòmiques del món mundial, Gran Bretanya seguirà sent una locomotora econòmica i la Unió Europea un club d’estats que, si no espavila, acabarà sent una maquinota inoperativa, allunyada de la ciutadania que els representants dels estats tenen la santa barra de dir que representen.

 


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.