marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

28 d'abril de 2016
0 comentaris

TOT ALLÒ QUE HEM GUANYAT

Ara fa deu anys,  l’Obra Cultural Balear engegava una campanya molt intensa que recorregué tota l’illa amb un nom aviador de bon de veres: “Sus, Mallorca!”. Amb ella, l’entitat iniciava l’etapa de les mobilitzacions que volien canviar les “diades” anuals pels “dies” feiners quant a la llengua, la cultura i el país.

Aleshores, el Govern, presidit per Jaume Matas, començava a mostrar la bel·ligerància lingüística –que culminà l’antigovern de l’impresident Bauzá- tot presentant el “Decret Fiol”, que no era altra cosa que entrar amb calçador l’anglès en el sistema educatiu a costa del català per donar forma al trilingüisme.

El manifest d’aquesta campanya començava així:

Ens hem manifestat en el passat a favor de les nostres senyes d’identitat. Hem aconseguit treure al carrer desenes de milers de persones per reclamar un decret de mínims que garantís el català a l’escola; per reivindicar que som comunitat històrica i per demanar un pla de xoc a favor de la nostra llengua. Hem protagonitzat les mobilitzacions més importants de la història de Mallorca i ho hem fet amb coratge, amb fermesa i amb decisió. Ningú ens ha regalat res: tot ho hem guanyat amb la nostra feina esperançada, dia a dia, any a any. La força del nostre poble en moviment ha aturat en el passat els enemics de la nostra llengua i cultura, i ho ha de tornar a fer ara quan tornen a ser escarnides. La dignitat de ser qui som ens reclama novament una acció clara i rotunda.

És el moment de fer un sus per Mallorca. De retornar a la il·lusió de ser “un poble alegre i combatiu”, en paraules de Vicent Andrés Estellés. D’aconseguir que Mallorca faci una passa més a favor de la seva llengua, de la seva cultura i del seu autogovern. De dir prou a les polítiques agressives envers el patrimoni col·lectiu. De tornar a sortir al carrer per respondre les  actituds que menyspreen la nostra història i consideren secundària i prescindible la llengua i la identitat que ens llegaren els nostres avantpassats. I més ara que celebram els cent anys del Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana i vint del Segon. En aquests instants en què tornen a ofendre’ns, hem de dir com mossèn Antoni M. Alcover el 13 d’octubre de 1906 en la inauguració del Primer Congrés, que: “Sí, som amadors de la llengua catalana. Sí, l’estimam la nostra llengua amb tota la nostra ànima. […] La volem honrada dels propis, respectada dels estranys, lliure de tot esclavatge”. Per això, ens hem de plantar una altra vegada i fer valer els nostres drets d’un racó a l’altre de Mallorca, d’un poble a un altre, d’un barri a un altre.

Acudir als arxius sempre és convenient i ara m’ha agradat recuperar aquest manifest que, llevant les referències concretes al Govern Matas, serviria per tornar a sortir amb ell al carrer.

I tot preparant la Diada per la Llengua del proper dia 14 de maig que volem que sigui una festa per despertar encara més consciències i més lluitadors incansables, i en la qual commemorarem els 700 anys de la mort de Mestre Ramon i els 30 de la Llei de normalització lingüística, pens que també cal celebrar que som un poble tossut, que sempre hem plantat cara a l’abús i que quan ens hi posam no tenim aturador.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.