marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

25 d'abril de 2016
0 comentaris

MISSATGES EN MAR

Un missatge en una ampolla llançada al mar pot encendre les emotivitats que habiten els racons de totes les consciències; el mateix missatge repetit en milers o milions d’ampolles llançades ordenadament en el mateix mar, nostre o estranger, encendria les ires que curullen testes i llengües. Això pensava mentre preparava les Variacions Goldberg de Bach interpretades per Glenn Gould. Creia que sentint Déu a través del canadenc genial podria escriure el conte que li suggerí l’homenet amb qui s’havia creuat el matí anant a la feina i que li recordà Fernando Pessoa.

Just sentir començar l’ària, però, la imatge del poeta lisboeta s’esvaní i del seu cervell en destret n’emergí la del comte Kaiserling, qui va encarregar a Bach la composició de l’obra perquè el seu clavicordista, Johann Gottlieb Goldberg, li entretingués les nits en què la son fugia d’ell. Cobrà molt, Bach, per aquesta sublimitat, però res no se sap si al comte li feia venir la son o l’hi llevava encara més i no es volia dormir fins haver-la sentida tota, com comença a voler ell.

Per ventura seria millor, es deia, sentir a plaer què diuen l’alemany i el canadenc, i deixar anar l’escriptura de les cuites –entre doctes i lascives- que havia atribuït immediatament a aquell homenet tirant a menut, amb capell i abric, sortit no sabia ben bé d’on, que en creuar-se amb ell li havia fet una capadeta la mar d’educada  i li havia enflocat un “tenga” tan vell com aclaparador. I en ser deu passes enfora, s’havia girat per veure si aquell anacronisme era cert o si era una mala passada d’una mollera endillunsada i morta de son, encara. I sí, efectivament, aquell homeniqueu encapellat seguia amb pas ferm el camí que ell acabava de desfer.

Ell volia dotar d’història una aparició matinera que l’havia encuriosit d’allò més i el pianista canadenc no deixava d’encaterinar-lo perquè es llencés, talment un missatge lliurat d’ampolla, en una mar de Bach, pell i alens harmoniosos en expansió…

I encara hi neda amb l’homenet que s’assemblava a Pessoa dins una ampolla…


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.