Quan preparava la llista de commemoracions i efemèrides de 2016 (vegeu-la aquí i també aquí) em vaig trobar amb l’agradable sorpresa que, segons totes les fonts que consultava, el 6 de gener es complien 100 anys del naixement d’un personatge que des de fa molt temps atreu el meu interès. Em refereixo a Mario Cabré, actor
Mentre la versió de Labutxaca, del Grup 62, no ens ofereix novetats des de fa tres anys, Viena Edicions acaba de publicar un altre volum de ‘A la recerca del temps perdut’, de Marcel Proust, traduït al català per Josep Maria Pinto. Es tracta de la primera part de ‘Sodoma i Gomorra’ amb la qual
Estimadíssima Mila, A diferència de la majoria de les trenta-tres cartes que fins ara t’he escrit, t’he de confessar que aquesta d’avui la començo sense tenir gaire clar què és el que et vull dir. De fet, l’impuls d’engegar l’ordinador i posar-me a xerrar amb tu m’ha vingut per la contemplació d’una fotografia: la que
La meva flaca per gran part dels articles del senyor Xavier Roig, enginyer i escriptor, és prou coneguda entre els seguidors d’aquestes Totxanes. La seva peça setmanal en la secció d’opinió del diari “Ara” és una de les primeres coses que cada divendres llegeixo i val a dir que gairebé mai em deixa indiferent. Avui
Continuem, com sempre, a l’empara del mestre Pau Vidal i del seu llibre “Catanyol.es” (Barcanova, 2012) de lectura imprescindible. Un llibre que, tal com ens explica aquí, demostra que, encara que sembli mentida, el catanyol té cura. És una crosta que en major o menor mesura tothom porta enganxada a la sola de la sabata i de la qual fóra bo que
(La sèrie comença aquí) Tot el que he explicat fins ara pot servir per al noranta-cinc per cent de persones de la meva edat susceptibles de començar a escriure un Bloc. No cal buscar grans transcendències per posar-s’hi, ben al al contrari. L’escriptura a la xarxa (i també la que no està destinada a la