marginàlies

L’escriptora i traductora Maria-Antònia Oliver (Manacor, 1946) ha estat distingida amb el 48è Premi d’Honor de les Lletres Catalanes. Òmnium Cultural, entitat que atorga la distinció, guardona així una persona que, per la seva obra literària i per la importància i exemplaritat de la seva tasca intel·lectual, ha contribuït de manera notable i continuada a la vida cultural dels Països Catalans. El jurat estava format per Margarida Aritzeta, Fina Birulés, Marta Buchaca, Lluïsa Julià, Joan Mas, Anna Sallés, Carles Solà, Toni Soler y Quim Torra.

Oliver, en declaracions als mitjans després de conèixer la distinció, ha dit que “les autores encara no estem en una situació normal. No hi ha tantes dones com homes que escriguin i hauria de ser així. Les dones hem d’escriure més. A banda d’això, hi ha un dèficit d’atenció tant per part de les editorials com de la premsa. No es fa tant de cas a les dones, sobretot si comencen. A les dones amb trajectòria ens fan igual de cas. Fer més cas vol dir moltes coses: encara vivim en un patriarcat i n’hem de ser conscients. Les coses són massa patriarcals i hi hem de lluitar”.

Quant a la situació lingüisticocultural a l’arxipèlag, ha manifestat que “Els quatre anys amb Bauzà han estat un desastre per a totes les illes i estic molt contenta que haguem aconseguit treure’l fora. Esper que l’empenta de Catalunya per tenir un país propi arribi també a les Illes i al País Valencià, encara que anem endarrerits. Estic convençuda que veuré la independència de Catalunya. La dels Països Catalans ja no ho sé”.

Fins a Maria-Antònia Oliver, sis illencs havien rebut el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes: Francesc de B. Moll, el 1971; Josep M. Llompart, el 1982; Marià Villangómez i Llobet, el 1989; Baltasar Porcel, el 2007; Josep Massot i Muntaner, el 2012, i Joan Veny i Clar el 2015.