Tot repassant la col·lecció de revistes Oriflama entre els anys 1970 i 1972 que he heretat (ja us en vaig parlar dies enrere) m’he trobat una breu ressenya a la secció “Qüestions obertes” del número de gener de 1971 que em sembla que, llegida avui, té una rellevància molt especial. La signatura –una senzilla S.— correspon a
Vegeu aquí el primer apunt de la sèrie i les explicacions que s’hi donaven. Any 2014, primer semestre Sóc tan anarquista que travesso pel pas de vianants per no tenir res a veure amb la policia. Georges Brassens (1921-1981) No hi ha pitjor esclavitud que la d’aquell que es té per lliure sense ser-ho. J.W. Goethe (1749-1832) Les
El dimecres d’aquesta setmana vaig col·laborar amb la bona gent d’“Ara és l’hora” en el repartiment d’estelades al públic que anava al partit de Champions del Barça amb el Bate Borisov de Bielorússia. Els companys de Vilaweb, sabedors de la meva voluntat de cooperar amb una causa tan benemèrita com aquesta, em van demanar que
Continuem, com sempre, a l’empara del mestre Pau Vidal i del seu llibre “Catanyol.es” (Barcanova, 2012) de lectura imprescindible. Un llibre que, tal com ens explica aquí, demostra que, encara que sembli mentida, el catanyol té cura. És una crosta que en major o menor mesura tothom porta enganxada a la sola de la sabata i de la qual fóra bo que
(La sèrie comença aquí) Tal com explicava en l’apunt anterior, feia uns quants anys que la possibilitat que Josep Carner i la seva segona esposa Émile Noulet visitessin Catalunya en vida del general Franco era motiu de controvèrsia entre la resistència cultural catalana de l’interior i la de fora. Una de les persones que millor podia entendre
Com explicava en un apunt (aquest) de la setmana passada aquests dies estic fent una immersió en els primers anys de la dècada dels 70 per mitjà de la revista mensual juvenil Oriflama. Avui em centraré en un esdeveniment cultural que va tenir lloc durant el primer semestre de 1970: el retorn fugaç de Josep
Vegeu aquí el primer apunt de la sèrie i les explicacions que s’hi donaven. Any 2013, segon semestre Periodisme és publicar allò que algú no vol que es publiqui. La resta són relacions públiques. George Orwell (1903-1950) Quan gaudim de salut és fàcil donar bons consells als malalts. Publi Corneli Tàcit (56-118 dC) Un perill contemporani,