(La sèrie comença aquí) Faré un ràpid repàs als resultats de les diverses forces polítiques i m’agradaria començar pel fracàs indissimulable d’Unió Democràtica de Catalunya, que és tant com dir el fracàs del senyor Duran i Lleida, de la seva llastimosa “tercera via” i de la quantitat enorme de diners que algú li ha dedicat… amb
(La sèrie comença aquí) Tal com apuntava en el segon capítol d’aquesta sèrie algun dia haurem d’analitzar a fons el paper que els mitjans de comunicació han jugat –i, de fet, estan jugant encara– en l’increment dels partidaris de la independència de Catalunya i, alhora, en l’eixamplament de l’esquerda que sens dubte s’ha obert entre
(La sèrie comença aquí) Tret del parèntesis d’ahir –motivat per l’excel·lent article de Francesc Sanuy— en els dos primers apunts d’aquesta sèrie he volgut deixar molt clares unes quantes coses que ara resumeixo: * Que les forces independentistes han obtingut la majoria absoluta dels escons del Parlament de Catalunya. * Que el 48 per cent dels
Poc després de penjar ahir, diumenge, el segon apunt de la sèrie “27-S: hem guanyat” en el que passava revista a unes quantes maniobres inspirades pel govern d’España amb l’objectiu d’escampar la por entre els catalans, vaig anar a comprar com cada dia l’Ara i El Punt Avui i va ser en aquest diari on vaig
(La sèrie comença aquí) Aviat farà un any del 9-N, la data que els vàrem agafar amb els pixats al ventre. ¿Ho recordeu? Varen trigar molt a reaccionar i a adonar-se del que havia passat realment aquell dia: havíem desobeït la seva legalitat i, per tant, començava la desconnexió. Aquesta vegada, però, estaven preparats. Era
Com que sóc de reaccions lentes –seria un pèssim tertulià, jo– he volgut esperar uns dies a posar per escrit les meves impressions sobre què és el que va passar a les eleccions del diumenge passat, el 27 de setembre. Algun bon amic m’ha fet saber fins i tot que interpretava el meu silenci com
Vegeu aquí el primer apunt de la sèrie i les explicacions que s’hi donaven. Any 2012, segon semestre Pateixes perquè el nadó plora i no saps per què. Setze anys després continues patint perquè plora… i saps per què. (d’autor desconegut, però molt encertat) Una pregunta és bona quan ens morim de ganes de saber-ne la