marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

10 d'octubre de 2015
1 comentari

DEL DESCONEIXEMENT A LA IGNORÀNCIA I A LA INEXISTÈNCIA

Conta Fina Santiago, la consellera de Serveis Socials i Cooperació, que en la darrera Conferència Sectorial de Dependència, que se celebrà a la seu del Ministeri de Sanitat, Política Social i Igualtat, es va trobar al lloc que havia d’ocupar a la taula, un rètol identificador de les illes Balears amb la quadribarrada corresponent i un castell que semblava tret d’una pel·lícula Disney o, sent molt generosos, d’una fotografia d’un palau oriental. Santiago, en veure aqueix bunyol, es dirigí al ministre del ram, Alfonso Alonso Aranegui, tot demanant-li que, per al proper encontre, rectificassin el nyap obtenint per resposta: “¿Prefiere usted una estelada?”.

L’anècdota, com tots els detalls i particularitats, amaga molt més del que mostra. I, a sobre, dóna peu a fer tota mena d’elucubracions.

Per mi, aquesta sortida gens elegant i prepotent en excés, indica, d’entrada, que a l’alabès ministre de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat, en veure una quadribarrada -llisa o precisada-, se li enreveixinen els pèls i se li espesseeix la sang partitpopularista, cosa mala, certament, perquè demostra l’existència d’estereotips i prejudicis que poden ser motiu de discriminació en l’exercici del seu càrrec.

De segones, demostra un desconeixement irresponsable dels diversos territoris de l’estat i els seus corresponents símbols. El rètol indicava clarament Illes Balears, però el ministre, en veure la quadribarrada i la demanda de Santiago, se’n va cap dret cap al procés principatí i, per menysprear-lo encara més del que el dejecten des de la metròpoli, li enfloca si vol una estelada, com si fos matèria incendiària. Ai, ministre!

Tercerament, em fa l’efecte que a Alfonso Alonso, com als soldats de quan vaig fer el servei militar, li costa situar les Balears en un mapa mut. A mi també m’han dit “marroquí” en comptes de mallorquí convençuts que érem africans, m’han demanat si les Balears estaven damunt les Canàries, i si a Mallorca, essent una illa, hi plovia. M’agradaria que el ministre Alonso em situàs en la Mar Mediterrània les nostres quatre illes més grans. Més que res, per estalviar-me dir-li ignorant.

Com a corol·lari de tot l’exposat, em sembla que els illencs hauríem de fer un pensament i en les properes eleccions enviar al Congrés dels Diputats, a Madrid, algú que ens visibilitzi, que parli de nosaltres, de la nostra existència colonial, de la nostra voluntat de marcar el pas des de l’arxipèlag i no des de la meseta. Em direu que n’hi enviam cada cop que hi ha eleccions espanyoles, però la realitat demostra que es comporten com a peons dels seus partits i no com la veu de les illes.

Tot és posar-nos-hi.

 


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.