marginàlies

La poma podrida que fa tudar la fruitera és un símil tan vell, probablement, com els nostres pares Adam i Eva i la poma original, la que temptà el primer home fet a imatge de Déu. Bona creu, aquesta de les pomes, elles que són tan sucoses i mengívoles. Totes les fruites es podreixen, però la poma, per culpa de la temptadora del paradís, en paga les conseqüències.

El president de les Balears del Partit Popular, Miquel Vidal, digué ahir en un acte del seu partit que “Dins un paner de pomes sempre n’hi ha alguna de podrida” per defensar l’honorabilitat dels militants després que l‘exgerent, Fernando Areal –cunyat de Jaume Matas- confessàs que part de la campanya electoral del 2007 del PP es pagà “en negre”, això vol dir, sense dir-ne res a ningú, sobretot a Hisenda.

No és el primer pic que Vidal recorre a l’exemple de la poma podrida per referir-se a l’escandalosa corrupció que acompanya el Partit Popular de l’arxipèlag. Rere Jaume Matas hi ha moltíssima gent d’aquest partit esquitxada de valent, la qual cosa demostra a les clares que en el paner de pomes de Miquel Vidal n’hi ha més d’una, de podrida, i per això hom creu que seria convenient buidar el paner i mirar les pomes una per una per veure si n’hi ha cap que presenti taca de podrit.

El mal –econòmic i social- que ens han fet aquesta tropa de presumptes facinerosos i lladregots condemnats és infinitament superior al perdó que des del PP es demana. Clar que els lladres han de retornar tot el que han robat i, a sobre, s’hi haurien d’afegir els interessos corresponents, i han d’entrar a presó si els delictes ho exigeixen. Claríssim que hi ha d’haver una regeneració molt i molt profunda. Però res no canviarà, o molt poc, si no deixen de sentir-se els amos absoluts del poder d’ahir, d’avui i de sempre.