Avui, 16 d’agost, és sant Roc, patró de Porreres i de l’Alqueria Blanca, si no vaig errat. Aquest sant sembla que va néixer a Montpeller –que aleshores pertanyia al Regne de Mallorca- als voltants de la meitat del 1330. De família benestant, decidí peregrinar a Roma i cuidar els malalts de pesta, i per això
Tanta set tenia el sòl que amb les pluges primeres l’olor de terra banyada es feia sentir amb intensitat. Les Balears estam en alerta taronja, és a dir, risc important de tempestes fortes que poden anar acompanyades de vent intens. Aquestes barrumbades d’estiu solen posar en evidència la malaptesa de molts tècnics especialistes a l’hora
Ja ho sabeu: si per qualsevol motiu us sentiu amenaçats, us posau en contacte amb el ministre de l’Interior, que us rebrà amb molt de gust al seu despatx –el post més alt de comandament de l’estat- i us resoldrà el neguit. Allí podreu parlar de tot allò que us afecti, tingui o no a
L’OCB-Comissió Cívica del Tricentenari 1715-2015 es va formar el novembre de 2014 amb pressupost zero i sense cap ajut institucional. De llavors fins ara, tenint en compte que aquesta commemoració va ser el nucli central dels actes del 31 de Desembre de l’any passat, han estat al voltant de cent-cinquanta els actes que ha organitzat
A Santanyí, els dimecres i els dissabtes hi ha mercat i, en ple estiu, autòctons, residents forans i passavolants estiben els carrers amb les parades. Un gust, veure el do de llengües dels placers a l’hora d’atendre la clientela, i més gustós encara veure molts placers forans atendre en llengua pròpia qui s’hi adreça. Avui
Na Júlia, l’anyella que a força de biberons i esments a escarada de Quico ha sobreviscut a la mort de sa mare, ja ha fet dos mesos i s’ha fet la madona (alguns li diuen princesa tot oblidant que viuen en una república autèntica) de Can Gazà. Ben refeta, blanca com un floc de neu,
Ahir, la revista Díngola, de Sineu, celebrà els seus primers cinc anys. Una vida breu, però intensa, que combina amb mestria l’edició tradicional en paper i l’edició digital, fent que la situa a l’avantguarda de les revistes de premsa forana. El claustre del convent del Mínims s’omplí per celebrar una fita important per Sineu, en
Yasuaki Yamashita, el 9 d’agost de 1945 tenia sis anys, jugava davant ca seva de Nakasaki i a les 11,02 va veure “una llum molt intensa, com mil llamps caient alhora. I, després, un soroll eixordador”. Just en aquell moment, esclatava la segona bomba atòmica sobre aquesta ciutat japonesa. Avui fa setanta anys justs i
A l’hora de fer el cafè, l’estacioneta meteorològica digital casolana marcava 37 graus a l’ombra. A la cuina de la casa dels prodigis, la que ha posat els bastiments dels somnis de cinc generacions, s’hi està bé, a gust. Sempre s’hi està bé. Un ventilador de peu de potència mitjana és suficient per remoure l’aire
Diu Miquel Adrover en el Diario de Mallorca d’avui, dia 7 d’agost, que l’anterior majoria municipal de Palma, encapçalada per Mateo Isern, va blocar l’accés dels ordinadors municipals al web de l’Obra Cultural Balear (OCB), entre d’altres institucions. Quan els actuals gestors municipals demanaren explicacions d’aquest bloqueig a l’Institut Municipal d’Informàtica, aquesta empresa municipal, segueix
Escoltar el concert per a violoncel número 9 de Boccherini, interpretat per Jacqueline du Pré i dirigit per Daniel Barenboim, el seu marit, és, probablement, la millor manera d’enllestir el tumbet promès a dos convidats principatins. Tots els ingredients són d’aquí, de Mallorca, la qual cosa garanteix que, si no l’esguerro, pot sortir una bona
L’aviram i els altres animals de la granja de Can Gazà pateixen de valent la calor, no cal dir-ho. Afortunadament no hem perdut cap gallina, els dies passats de calor extrema. Les cabres semblen les més conhortades: no defugen gaire la solana i s’enfilen on sigui sense perdre l’humor ni la juguera. O almenys aquesta
M’he aixecat d’hora, comptant que les vacances deslliuren agendes: a les vuit i poc del matí. El despertador: la criatura que em té el cor robat, que anit ha dormit a casa. Anar a remolc del seu horari, que no coneix barrera ni bardissa, és una carrera de mig fons farcida d’obstacles. Els seus vint-i-dos
Som dels que cada dia mira el calendari –en paper, clar- per saber quin sant o santa se celebra. És un costum vell que no han arraconat, encara, les agendes electròniques i els mòbils de tercera o quarta generació. Un costum, un avès innocu, com tot allò que resta de la saviesa o de la
Diu l’eximpresident Bauzá que ha fet autocrítica, que seguirà servint les Balears des del Senat i que les escridassades que rebia cada dos per tres eren “la reacció de la intolerància vers la llibertat que nosaltres ens comprometérem a aplicar”. I segueix l’actual senador: “I intolerància vers el compromís que el català deixàs de ser