marginàlies
Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes
LA BARRUMBADA I LA POR DE NA BRUIXA
Tanta set tenia el sòl que amb les pluges primeres l’olor de terra banyada es feia sentir amb intensitat. Les Balears estam en alerta taronja, és a dir, risc important de tempestes fortes que poden anar acompanyades de vent intens.
Aquestes barrumbades d’estiu solen posar en evidència la malaptesa de molts tècnics especialistes a l’hora de soterrar carreteres o la imprudència -que frega la delinqüència- a l’hora d’edificar en els trams ran de mar de velles rieres. Són molts els que treuen aigua de terrats on els embornals que no donen l’abast a tanta d’aigua caiguda en un instant. També els bombers compten per milers les sortides que han de fer per treure aigua de baixos i altres locals que tenen bo de fer anegar-se.
Molts pics ignoram, o s’ignora, que el clima mediterrani és propens a tota mena d’excessos meteorològics, precisions que no sempre es tenen en compte a l’hora de dissenyar un edifici, un carrer o un nou barri. Com en tantes altres coses, amb excessiva freqüència se sacrifica el sentit comú i la saviesa de la gent del lloc per fer valer els capricis del disseny o de la usura.
Com sigui, benvingudes siguin les puges si no fan mal excessiu als cultius. Em deia un pagès amics que els arbres i els ramells deleixen per l’aigua de pluja. Que en tenir set accepten l’aigua municipal, però van minsos i poc ufans. Els basta una brusca per recuperar la vivor.
És clar que els llamps i els trons són poc agradosos. Els primers perquè poden afectar els aparells elèctrics, tenint predilecció especial pels televisors i els ordinadors personals. Els segons, perquè la seva estridència pot espantar els animals, com na Bruixa, una cussa border colie que, sentint-se assetjada pels trons, amb una facilitat extraordinària ha botat la barrera que la reté en el corral de la casa dels prodigis i ha partit, espantada, a trobar consol a part o banda. Ha estat fora tres hores ben llargues. Té deu anys i l’amo patia per si s’havia amagat tan bé dels trons que no pogués sortir de l’amagatall. Afortunadament sí ho ha pogut fer i de retorn a casa sana i estàlvia, un veí que sabia que havia partir l’ha convidada a pujar al seu cotxe i ho a fet amb absoluta confiança. En arribar a ca seva, remull i empegueïda, cap baix, ha saludat distretament els que l’esperàvem i s’ha reclòs a la caseta.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
La nostra gosseta també s’ha amagat, com sempre que hi ha tempesta o focs artificials. Les moixes han fet el mateix. La terra ha agraït al cel el regal que li ha fet i, com ja passava fa milers d’anys, tots els déus ho han celebrat olorant els aromes tan delicats que la natura ofereix…