marginàlies

A Santanyí, els dimecres i els dissabtes hi ha mercat i, en ple estiu, autòctons, residents forans i passavolants estiben els carrers amb les parades. Un gust, veure el do de llengües dels placers a l’hora d’atendre la clientela, i més gustós encara veure molts placers forans atendre en llengua pròpia qui s’hi adreça. Avui feia calor de valent i davall els tendals de lona no hi feia estar de res.

La madona d’una parada de fruita suava la llet de l’enconar i sa cara deia clarament que n’estava fins al santíssim capdamunt, de tanta calor, i així mateix s’esforçava per dir a un client que somreia encantat de la vida i de la calda, i que no n’amollava cap amb cap llengua coneguda, que els melicotons enguany eren melassa, com les prunes de frare, i n’hi mostrava un grapat.

El turista color de cranca, en veure la invitació de les prunes de frare, ha somrigut encara més i ha fet que no amb el dit. La madona s’ha begut el renec i ha dit a la jove que l’acompanya que li hauria de fer la traducció amb totes les llengües que es parlen a les contrades santanyineres de les prunes de frare.

-No basta “ciruela”, ” plum”, “prune” o “pflaume”, estimada, això de frare és essencial.

I s’ha assegut a la gandula de tela perquè els anys empenyen, mormola, passant-se un mocador per la cara i el coll, que li regalimaven de suor.

-Els cabells viciosos criden la suor, sang preciosa, i no me pas el mocador pel cap perquè em queda un grumet de vergonya.

Duia els cabells ben curts, la madona, raó per la qual feia mal de dir si els tenia viciosos, als cabells, però l’expressió ha sorprès una senyora elegant, que ensumava els melicotons que eren com a melassa. Li ha dit la clienta distingida que feia anys que no sentia aquella expressió i la madona de la parada ha posat cara d’empegueïda:

-Els anys són una bona somada, senyora. En tenc tants que ni memòria em queda, i la llengua, destravada, se’n va a ca na Tix i en torna amb expressions d’un temps que ja put com a carn de vas.

La senyora elegant l’escolta interessada i li diu:

-N’estau fins a les rels dels cabells, de la calor, i en teniu tots els motius.
-No me’n parli: duria pels cabells tots aquells que estan escantats amb tant de foc en aquesta parada i li assegur que farien rogatives per una nevada.

I l’esbufec se li estronca de cop quan la senyora elegant li demana un quilo generós de melicotons.