marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

14 d'agost de 2015
0 comentaris

TOXICITATS ON LA PLUJA NO SAP PLOURE

Ja ho sabeu: si per qualsevol motiu us sentiu amenaçats, us posau en contacte amb el ministre de l’Interior, que us rebrà amb molt de gust al seu despatx –el post més alt de comandament de l’estat- i us resoldrà el neguit. Allí podreu parlar de tot allò que us afecti, tingui o no a veure amb la seguretat personal que percebeu molt fràgil. El ciutadà i presumpte delinqüent –i no tan blanc com els guants dels que roben i estafen exquisidament- Rodrigo Rato ho ha fet així i sembla que li ha anat gens bé. El Financial Times tracta aquest ciutadà espanyol que, malgrat tot, s’ho passa pipa passant les vacances entre Mallorca i Gijón, d’element tòxic, però no en faceu cas, que ja sabem com se les gasten a la pèrfida Albión.

Mai no m’han agradat els toros, però sé el nom del bou (o toro, o brau) que matà Manolete: Islero. Gràcies a saber-ho vaig guanyar el primer Trivial que jugava i no sabria dir d’on ho vaig treure. L’equip que em feia la pregunta ja es fregava les mans convençuts que no sabria la resposta a una pregunta d’un tema que no feia gens per mi, clar. Però “Islero” em sortí de cop, ben clar, com si algú m’ho apuntàs des del racó més recòndit del meu interior que no suporta ni la tortura ni el patiment de cap animal. Per això mateix, consider prescindibles les curses –o corrides- de toros –o braus, o bous-.

Per cert, que tafanejant per internet, aquesta mena de forat negre a vessar de pampallugues de tots colors, veig que un torero, Enrique Ponce, va brindar la mort d’un brau –o toro, o bou- a Joan Carles de Borbó, el pare del rei espanyol. i que també és rei, dient que no sols era un suport (el pare del rei que també és rei) “a aquest art i tradició” –es refereix al toreig- “sinó a la cultura, a la democràcia i a la llibertat”. Embolica, que fa fort!

Rato va a veure el ministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz, perquè se sent amenaçat i vol, suposadament, protecció, i un torero brinda la mort d’un brau (o toro o bou) al pare del rei espanyol, que també és rei i li agrada matar rinoceronts, dient-li que és garant de cultura, democràcia i llibertat. De bojos, certament, jugant amb toxicitats.

Sort que plourà amb ganes, ni que sigui per canviar de conversa i deixar la calorassa aparcada uns dies per poder dir ara sí i ara també que als nostres pobles la pluja no sap ploure.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.