marginàlies

Avui, 16 d’agost, és sant Roc, patró de Porreres i de l’Alqueria Blanca, si no vaig errat. Aquest sant sembla que va néixer a Montpeller –que aleshores pertanyia al Regne de Mallorca- als voltants de la meitat del 1330. De família benestant, decidí peregrinar a Roma i cuidar els malalts de pesta, i per això se l’invocava per prevenir-la. En morir, seguí literalment allò que diu l’Evangeli i ho deixà tot als pobres. Segons la llegenda, a Plasença, Itàlia, va contraure la pesta, per la qual cosa hagué de romandre extramurs de la ciutat. Molt malalt i demacrat, el cuidà un ca, que li duia diàriament el menjar necessari per no morir d’inanició. Aquestes atencions canines el lliuraren de la mort i per això, en la iconografia que representa el sant, hi apareix el gos infermer.

Deia que sant Roc és el patró de Porreres, les festes dels qual són ben conegudes arreu de Mallorca. També deia que ho és de l’Alqueria Blanca, un de la trentena llarga de llogarets de Mallorca (en aquest cas de Santanyí), molt dels quals –els més habitats, és clar- reclamen ben raonablement més atenció i més sortida en els mitjans de comunicació. Els curiablanquers, avui, han corregut joies després d’anar a l’ofici major en honor de sant Roc i anit aniran al teatre a la plaça de s’Era. Els tradicionals focs d’artifici clouran les festes.

Com deia el lema d’unes camisetes que el jovent curiablanquer féu imprimir fa uns anys, “el llogarets també existeixen”. I tant! i amb una vitalitat exemplarment encomanadora.