M’estim més una pau calenta que no una guerra freda. I una magrana per fer granadina que una granada de mà per fer destrossa. I una persona antimina que el millor conrador mercenari de mines antipersona. M’estim molt més el gelat de bomba que una bomba de raïm. I tota aquesta lletania forassenyada per avançar
La calor a cops asfixiant no ha vingut sola, no, no fos cas que s’enyoràs. L’acompanya una vèrtebra rompuda de la mestressa que reclama repòs absolut durant unes setmanes que es faran eternes i l’acomiadament del mestre, de Climent Garau. Fan molt de mal els adéu de persones que estimes i de qui has rebut
Vaig tenir la immensa fortuna i l’honor que Climent Garau em consideràs amic seu. Per això, em permeté que traullàs a l’ampla per la seva memòria per tal de treure’n ni que en fos un fil. Aquest treball altament alliçonador per mi es convertí en “Climent Grau, un fil de memòria” que l’editor Lleonard Muntaner,
Terra ets en mans d’onades, cop de fresca a la fosca, el mot que caliueja, talent d’amor, talant d’amant, l’amor més vell que és sempre el més novell. Talment com les aus, ets, que en morir toquen terra, car en el cel no hi ha blat. Com un sallent de llibres que es fica en
La crisi dels refugiats, desplaçats o com diantres els vulguem dir –i dic crisi per no parlar de vergonya europea absoluta davant l’allau de persones que fugen de l’horror de les guerres o altres conflictes inclosos la fam i el segrest del futur- ens posen a tots, individualment i col·lectiva, al nostre lloc. Un lloc
170 tones de tomàtiga s’han tirat avui els participants a la festa de “La tomatina”, una festa que, com se sol dir quan els localismes vessen, no coneix fronteres: les agències de viatges la tenen com una oferta prou atractiva i avui Google li dedica el seu doodle o gargot, això és, el moneiot que
Reconec que per molt que m’hi esforci, no aconseguesc entendre el funcionament de la borsa i, conseqüentment, el seus efectes sobre la nostra existència poc més que precària de pobres amb aspiracions. I tanmateix, no dubt que en pagam les conseqüències negatives i no en participam de les positives. Per això, tampoc no acab de
A migdia, deixava que la mirada es perdés pels panorames que reblaven les sensibilitats i les emocions de mon pare. Per ell, la vida –tota la vida- es condensava a ca nostra, en els seus –els nostres- i el bosc que humanitza el Penyal d’Honor, el sentinella del coll i la vall d’Orient, probablement l’indret
La carretera de Sencelles a Algaida, oficialment la Ma-3110, no permet córrer gaire en cotxe perquè no es va traçar per a bòlits, precisament. I s’agraeix que la carreterona, a trams esguardada per parets seques que l’acanalen, posi en entredit l’arrogància dels automòbils. No hi he vist circular cap cotxe de lloguer i en caure
“Cert personal de @balearia no entén el català i m’ha enviat a la policia nacional per dir-me que som un maleducat per no canviar a castellà. Li he dit que l’esforç que em demanava a jo és el mateix que li demanava jo a l’empleat de @balearia. La PN sí que m’ha obligat a canviar.
Crits en revolta desvetllen el poeta fent intocable el vers i la contundència del sol i de l’insomni Quan el vers fica la banya en la carn tendra dels primers somnis no s’esveren les albes però les nits quequegen
Anit, a Bunyola, es recordà que encara hi ha quatre encausats per la visita de José Ramón Bauzà dia 28 de maig de 2012, que seran jutjats dia 15 de setembre. Si va a dir ver, l’eximpresident aquest dia no entrà al poble perquè sabia que l’esperava una encasserolada i pacífica rebuda. Tots els que
Sosté Martí-de-Tours -així es fa dir un malalt mental que viu des de fa prop de tres anys en una tenda de campanya perquè, diu, hi està millor que a qualsevol centre d’acollida- que rentar-se en excés pot provocar mals molt dolents i irreversibles a la pell humana. Per això, per preservar la seva pell
Les brusques matineres evacuen les platges i empaiten cap a Ciutat els que només han vengut a l’illa per beure sol i altres espirituosos. I cap a la capital es desplacen també i en cotxe llogat els visitants amb millor cartera. Les autovies i els cinturons que ofeguen l’aire ciutadà s’omplen ben aviat i els
Del mes de juliol cap aquí són sis, com a poc, les persones que han mort per banyada –o cornada- de bou en el decurs de festes majors que contemplen correbous en els seus programes d’actes. Sense comptar els ferits de distint grau, clar, que són una bona gernació. Anit, a Museros, a València, morí