Les iniciatives socioculturals poden ser modestes quant a eines, canals de difusió i incentius, però no per això deixen de ser significativament necessàries i més en un territori lingüístic com el nostre que troba moltes dificultats per sembrar-hi i recollir. Dues entitats d’Inca, Finestra al Sud – S’Altra Senalla i la delegació de l’Obra Cultural
Ahir horabaixa, cap a les set, el president del govern espanyol, el de les nostres illes i altres càrrecs partitpopularistes es passejaren durant mitja horeta per Ciutat. El recorregut començà a la Plaça del Mercat, seguí pel carrer de sant Nicolau -on la comitiva s’aturà a una xarcuteria-confiteria- seguiren pel Pas d’En Quint, places de
La República de Kiribati (o illes Gilbert) està formada per tres arxipèlags de l’Oceà Pacífic (entre la Polinèsia i la Micronèsia) que comprenen 32 atols i una illa deshabitada. Per tant, és un país fet d’illes, com el nostre, dels més pobres del món, superpoblat i condemnat a ser devorat per l’oceà a conseqüència del
No deixa de ser una llàstima -per emprar una expressió que no aixequi cap tipus de sospita i per voler ser estugosament correcte- que s’hagi de reclamar al director de l’aeroport de Son Santjoan que canviï immediatament els rètols que presenten faltes d’ortografia en català. Si veritablement AENA, l’ens que gestiona els aeroports espanyols, volgués
Estira, menut! Estira la juguera i l’emoció, Pau de l’estany on es deixa caure la lluna cansada de ser plena. I aprofita tots els instants per omplir el buit de la raó i de les raons de qui mana amb les paraules que aprens a força de repetir-les, menut. Les paraules han de ser rebles,
Diuen les cròniques que aquest inici de campanya electoral a les nostres illes tan malmenades en tots els sentits, és de baixa intensitat, expressió agradosa, certament, però que caldria acotar per fer-la més entenedora. Veritat és que els partits hi han gastat poc, tant en publicitat com en riscos programàtics, perquè els tords econòmics i
No fa calça el temps per convertir-lo en troca, en fus o en aspi. Com el cranc fa el rellotge, que va desfent la vida. No demanem seny al senderi que massa temps fa que roman a les intempèries de totes les solituds. Sols les paraules poden mirar el temps als ulls sense encegar-se. Sols
Ahir, divendres 8 de maig, es reobriren els tallers de Can Gazà, que passen de Sa Casa Llarga al polígon de Can Valero, al carrer d’Asival, número 4. Estrenen nom, això sí: “Marginàlia. Taller de Can Gazà”. Jaume Santandreu, ànima i síndic general de la institució, en l’acte de reobertura recordà el significat que tant
A AENA, si hem de fer cas al zel lingüístic aplicat en la cartelleria de l’aeroport de Palma, no li fa res fer faltes d’ortografia, amb la qual cosa demostra que mai no podrà accedir a cap distinció preuada de qualitat. També Marga Duran, la candidata partitpopularista a ser batlessa de Palma, demostra els seus
Ahir va tenir lloc a Can Alcover una taula rodona organitzada per l’OCB amb els partits polítics i coalicions que es presenten a les eleccions del proper dia 24 i que tenen gairebé assegurada la representació en el futur Parlament de les Illes Balears, o en tenen moltes possibilitats. Es tractava de presentar el seu
Divendres que ve, dia 8 de maig, a les 11 del matí, “Can Gazà, institut contra l’exclusió social”, reobrirà el seu taller “Marginàlia” al polígon de Can Valero, carrer d’Asival núm. 4 de Palma; taller que, fins ara, es trobava a Sa Casa Llarga. Es tracta d’un projecte recuperador de persones mòltes per l’alcoholèmia, les
Antonina Canyelles (Palma, 1942) acaba de presentar el seu darrer recull de poemes, “Nus baixant una escala”, editat per Lapislàtzuli. Com indica Sebastià Perelló en l’epíleg, “Canyelles es presenta com una franctiradora de la subversió més obliqua, diaspòrica i porosa, tensa, que disposa d’una retòrica punyent al servei de la refutació, sempre esquiva, amb una
Proclama l’impresident Bauzà que “Ciudadanos” és un partit d’esquerres perquè proposa apujar impostos i legalitzar les drogues toves, i que “Podem-Podemos” és una formació radical que només cerca rompre el sistema. Dels altres partits que formaren el darrer pacte n’amolla pestes, evidentment, tot culpant-los de l’endeutament que patim. Per tant, segons la conclusió impresidencial, “de
L’atzar més trapella i bonifaci ha volgut que avui, darrer dia del tridu festiu que començà amb la festa del treball, encetant el jorn topàs amb un llibre que fa temps que m’acompanya, els “Contes”, de Geòrgios Viziïnós (Vize, 1849 – Atenes, 1896), editat per Edicions de 1984 el 2006 a cura de Joaquim Gestí.
Els colors no en fan mai, de dissabte, aquest dia. Es deixen dur per la folgança generalitzada i aquesta estranya situació de festa a mitges i per a segons qui. Els dissabtes de primavera, especialment, els colors no pateixen cap mena d’al·lèrgia i treuen pit i musculatura. Els mercats tampoc no en fan, de dissabte,