No fa calça el temps
per convertir-lo en troca,
en fus o en aspi.
Com el cranc fa el rellotge,
que va desfent la vida.
No demanem seny
al senderi que massa
temps fa que roman
a les intempèries
de totes les solituds.
Sols les paraules
poden mirar el temps als ulls
sense encegar-se.
Sols elles el fan ballar
amb les hores més lletges.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!