marginàlies

Ahir va tenir lloc a Can Alcover una taula rodona organitzada per l’OCB amb els partits polítics i coalicions que es presenten a les eleccions del proper dia 24 i que tenen gairebé assegurada la representació en el futur Parlament de les Illes Balears, o en tenen moltes possibilitats. Es tractava de presentar el seu programa quant a llengua, cultura, educació i autogovern. La convidada es va fer al PP, PSIB-PSOE, Més per Mallorca, PI, Guanyem-Mallorca, Podem-Mallorca i Ciudadanos. El PP, tot i les reiterades peticions de l’OCB -intensificades el matí mateix-, no va anunciar el seu representant i immotivadament no se’n presentà cap a l’hora de començar l’acte.

Moderats per la periodista Marisa Goñi, presentaren a grans trets el seu programa: Martí X. March (PSIB), Miquel Ensenyat (Més per Mallorca), Josep Melià (PI), Jesús Jurado (Podem-Mallorca), Teresa Sastre (Guanyem-Mallorca) i Xavier Pericay (Ciudadanos).

Cert que el temps curtejà per parlar de qüestions tan capitals com les presentades a debat, però així mateix, el assistents pogueren saber que tots els membres de la taula, llevat de Ciudadanos, consideren que el coneixement del català ha de ser obligatori per a tots els empleats públics i que s’ha d’intensificar la seva presència a l’administració pública. En aquesta línia, també es mostraren favorables a impulsar el seu coneixement, ús, difusió i prestigi tot i que Pericay insistí que s’han d’impulsar les formes pròpies illenques en detriment del català estàndard.

Els sis partits representats, sense excepció, volen que retornin els canals K3/33 i 3/24. Tots, excepte Ciudadanos, que no es pronuncià, reclamen el retorn i per sempre de l’arxipèlag a l’Institut Ramon Llull. També coincideixen tots, amb distints grau d’exigència, que l’administració pública ha de ser el motor que desplegui línies efectives d’actuació cultural, en coordinació amb el sector privat. En aquest sentit, també hi hagué unanimitat en què el sector audiovisual, a través de la televisió pública, ha de tenir l’oportunitat de desplegar tot el seu potencial. Unànime també va ser la significació de l’àmbit cultural com a emissor de les nostres propietats com a poble i també com a actiu econòmic de primer ordre.

Quant al TIL, tots, llevat de Ciudadanos (que tanmateix considera que l’aplicació s’ha fet molt malament), advoquen per la seva derogació. Tots, també, demanen un pacte educatiu tot i que es manifestaren discrepàncies quant al suport al Pacte per l’Educació signat per una vintena llarga d’entitats de les Illes Balears.

Quant al finançament també fou unànime -amb diferents intensitats- la consideració que és insuficient, encara que, a parer de Ciudadanos, no tots els mals vénen d’un deficient finançament, sinó d’una mala gestió de les transferències. La gestió portuària i aeroportuària des de les illes també va ser una reclamació generalitzada.

En acabada l’exposició de la taula, s’obrí el debat al públic que centrà les seves intervencions en temes educatius, de model d’estat i de fiscalitat.

Dues hores de debat, de diàleg, de confrontació de parers presidida per la correcció en el temple de la paraula que és Can Alcover; en aquesta àgora d’excel·lència, coneixement i catalanitat oberta en el cor de Ciutat que s’obre de bat a bat al món per donar a conèixer qui som i qui volem ser.