Qui espera, es desespera, diu l’adagi i, com tots, té tota la raó. Horabaixa, la plaça Major de Palma es convertirà en una mar –hom voldria que oceànica- de llaços quadribarrats. I mentre hom espera el tret de sortida, la inquietud grimpa. Les incògnites, les nerviades i els dubtes s’amunteguen i et deixen el magí
Per l’Obra Cultural Balear, la Diada serà la resposta de la societat civil mallorquina al setge a la nostra llengua decretat pel nostre propi Govern. Amb la nova Llei de la Funció Pública l’ha arraconada a l’administració; la menysprea en els mitjans de comunicació públics i la margina en l’ensenyament. Per si no bastassin aquests
“Els diners són la cosa més important de la vida. Quan no n’hi ha per les necessitats bàsiques les altres qüestions desapareixen. Només un desaprensiu o un imbècil col·labora en l’infame discurs de la futilesa dels diners que no fan la felicitat, destinat a distreure de l’exigència dels drets als ciutadans atracats”. Aquesta reflexió, aforisme
Amaga’m el foc que ens defensa. Aparta’m els somnis que volen convertir-se en espills o llànties, que la memòria tossuda no ens enjogassa l’oradura. Quan, la vida, ens ha anat baldera? El ocells i tot consideren que volar ja no val la pena i nit closa, gairebé d’esma, pleguen ales i s’exilien a la
Els resultats electorals de diumenge passat confirmen que els dos partits que voldrien turnar-se en el poder estatal n’han sortit ben escaldats. El Partit Popular, comparant aquestes eleccions amb les anteriors europees del 2009, ha perdut exactament 38.650 vots i el PSOE 40.217. La galtada, des de fora -des de les bardisses de l’observació desinteressada-
L’Obra Cultural Balear (OCB) celebrarà dissabte vinent, dia 31 de maig, una nova Diada per la Llengua. Es farà a Palma, a la Plaça Major, on els participants hi formaran “Una mar de llaços” tot recordant que l’exhibició del llaç quadribarrat, que representa la nostra parla, no és permesa en els centres escolars públics.
Ho té tot preparat per prendre notes per al conte que fa setmanes es fa lloc en la seva mollera força atribolada, darrerament. En l’habitació on planxa, amb quatre caires (el sostre, els costats i el frontal) exposats al temps, es comença a notar la revolteria de la primavera i hi fa calor. No li
A Lisboa, a l’estadi da Luz, corre la pilota per fer gran qui sap qui i per un perquè poc consistent però que té embadalida una gentada. Madrid té assegurada una festassa i les autoritats capitalines omplen la llotja principal de l’estadi. Dos equips madrilenys a Lisboa per determinar quin és el millor d’Europa.
Qui vol esdevenir ”enfant terrible” i no passa de ser un llarg de llengua pretensiós acaba sent el tanoca en cap de la ximpleria rampant. Qui pretén ser ocurrent i enginyós i vol enfilar “boutades” sense cap talent per treure el màxim suc possible a la ironia, es converteix en un vulgar pinxo de baixa
El passat dimarts dia 21, a Can Alcover, es va presentar el poemari “Versos per la Llengua. 93 veus poètiques de Mallorca”, editat per l’editorial menorquina Arrela. Una quinzena d’autors llegiren el seu poema. Es tracta d’un text singular, bell i admirable per diversos motius. Primerament perquè és un autèntic prodigi aconseguir ajuntar tants
Ningú no dubta en aquestes alçades de la pel·lícula que l’objectiu primer del Partit Popular és enclaustrar el català -en el millor dels casos, perquè en voldrien l’extinció- en tots els territoris on és llengua pròpia. El partitpopularisme, de sempre ha considerat la llengua catalana com a d’ínfima categoria i en veure que el seu
Ulls clars en mans i màniguesde paraules prènsilsamanyagadoresi escoltadores. Veus que desmuntenhipocresies,deshonestedatsi ungles ensutjades.Mots que encenenla bellesadensa i quotidianade les mans fentes.La felicitat que encomanala inutilitat del cop a la barrasols és comparablea l’exultació que inocula el bes de la iracúndia.
L’any 1998, la delegació d’Inca de l’Obra Cultural Balear instituí els Premis de Maig per reconèixer els mèrits d’entitats, institucions o persones que treballen per afavorir l’ús habitual del català i per promoure’n la seva cultura a través d’activitats de caire lúdic, popular o artístic. Ahir diumenge es varen lliurar al claustre de Sant
En el bar, el rellotge fa prop de vint anys que marca la mateixa hora, les 12 i 25, i l’amo no fa comptes ni fer-lo arreglar ni passar-li cap pedaç, com si la pols i el fum antic dels fumadors d’antany l’haguessin convertit en objecte singular. És gran, el rellotge, a prova de lloscos,
Els ulls li flamejavencom si la ira fos bellaen proclamar solemne: per menjar pa, els famèlicses tornaran exèrcitque abatran fortaleses.Si la ignorància ens fa atrevits, la por ens afaiçona el desig.