marginàlies
Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes
22 de maig de 2014
0 comentaris
VERSOS QUE TREUEN LA LLENGUA ALS QUI LI DONEN CÀSTIG
El passat dimarts dia 21, a Can Alcover, es va presentar el poemari “Versos per la Llengua. 93 veus poètiques de Mallorca”, editat per l’editorial menorquina Arrela. Una quinzena d’autors llegiren el seu poema. Es tracta d’un text singular, bell i admirable per diversos motius.
Primerament perquè és un autèntic prodigi aconseguir ajuntar tants poetes mallorquins i de totes les maneres d’expressar el vers al voltant d’un lema tant simple i contundent alhora com aquests “Versos per la Llengua”. I de totes les edats, també, la qual cosa atorga al recull una llacor altament nodridora. A la vegada, aquesta resposta tant positiva dels poetes i de les poetesses de Mallorca ens diu a les clares que la creativitat continua sent l’antídot millor per combatre la potineria política, la malvestat lingüística i la toixesa generalitzada d’aquest govern de mitjanies i d’ineptes que patim i ens escanya els drets que tants ens ha costat d’aconseguir. I ho fa a la mala, conscientment amb la màxima brutalitat possible.
Si fóssim un país enter amb les necessitats bàsiques cobertes i no un maleït camp gairebé de reclusió, amb tantes veus clarents i diverses agermanades, hauria de presentar solemnement aquesta antologia el o la responsable d’això que els buròcrates coincideixen a dir cultura i els polítics s’encarreguen de convertir en comissariats propagandístics. Perquè, de fet, “Versos per la llengua. 93 veus poètiques de Mallorca”, és un mostrador excel·lent de la potència poètica de Mallorca. Malauradament, però, el coneixement i el saber han estat foragitats del consell de govern.
Segonament, és un recull didàctic perquè forma part d’un projecte editorial engrescador i d’un valor extraordinari: cedir espais als poetes i poetesses de totes les Balears. Així, tenim els “Versos per la Llengua. Cinquanta-una veus poètiques de Menorca” i “Versos per la Llengua. Trenta-cinc veus poètiques d’Eivissa i Formentera”. Sumats tots, tenim 179 autores i autors que treuen la llengua en vers i fan valer el caràcter tan revoltós de la paraula. La paraula catalana, en aquest cas, la que volen voltar de barrots; la que volen fer callar; la que volen convertir en solar de runes i sembrar de sal perquè sigui improductiva. 179 poemes de tots els punts cardinals de l’arxipèlag per dir fort, clar i català, que res no ens farà callar.
La tercera qualificació alta del recull: convidar-hi també els creadors plàstics, en aquest cas, il·lustracions expresses de Biel Noguera.
I la quarta, que l’editorial Arrela ha volgut que una part dels guanys per la seva venda, siguin per l’Obra Cultural Balear, la qual cosa imprimeix dosis altes de reivindicació a la iniciativa editorial.
En definitiva, una empresa valenta i necessària que demana l’atenció de tots aquells que creim que la nostra llengua i cultura no poden rebre tant de mal com el que reben de part de les institucions illenques que, per imperatiu legal, han de vetllar pel seu coneixement, ús i prestigi.
Si fóssim un país enter amb les necessitats bàsiques cobertes i no un maleït camp gairebé de reclusió, amb tantes veus clarents i diverses agermanades, hauria de presentar solemnement aquesta antologia el o la responsable d’això que els buròcrates coincideixen a dir cultura i els polítics s’encarreguen de convertir en comissariats propagandístics. Perquè, de fet, “Versos per la llengua. 93 veus poètiques de Mallorca”, és un mostrador excel·lent de la potència poètica de Mallorca. Malauradament, però, el coneixement i el saber han estat foragitats del consell de govern.
Segonament, és un recull didàctic perquè forma part d’un projecte editorial engrescador i d’un valor extraordinari: cedir espais als poetes i poetesses de totes les Balears. Així, tenim els “Versos per la Llengua. Cinquanta-una veus poètiques de Menorca” i “Versos per la Llengua. Trenta-cinc veus poètiques d’Eivissa i Formentera”. Sumats tots, tenim 179 autores i autors que treuen la llengua en vers i fan valer el caràcter tan revoltós de la paraula. La paraula catalana, en aquest cas, la que volen voltar de barrots; la que volen fer callar; la que volen convertir en solar de runes i sembrar de sal perquè sigui improductiva. 179 poemes de tots els punts cardinals de l’arxipèlag per dir fort, clar i català, que res no ens farà callar.
La tercera qualificació alta del recull: convidar-hi també els creadors plàstics, en aquest cas, il·lustracions expresses de Biel Noguera.
I la quarta, que l’editorial Arrela ha volgut que una part dels guanys per la seva venda, siguin per l’Obra Cultural Balear, la qual cosa imprimeix dosis altes de reivindicació a la iniciativa editorial.
En definitiva, una empresa valenta i necessària que demana l’atenció de tots aquells que creim que la nostra llengua i cultura no poden rebre tant de mal com el que reben de part de les institucions illenques que, per imperatiu legal, han de vetllar pel seu coneixement, ús i prestigi.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!