marginàlies
Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes
27 de maig de 2014
0 comentaris
ON HI HA TASSÓ NO HI POT HAVER GOT
Els resultats electorals de diumenge passat confirmen que els dos partits que voldrien turnar-se en el poder estatal n’han sortit ben escaldats. El Partit Popular, comparant aquestes eleccions amb les anteriors europees del 2009, ha perdut exactament 38.650 vots i el PSOE 40.217. La galtada, des de fora -des de les bardisses de l’observació desinteressada- bé mereix una reflexió de part dels cappares d’aquests partits, a nivell de ca nostra, i no sembla que aquesta necessària reacció es visualitzi.
Probablement, els aparells d’aquests partits valorin aquests resultats de portes endins i es mengin els gripaus corresponents sense mostrar la cara d’esmussament.
Tota manera, l’envaniment congènit de l’impresident Bauzá no ha trigat gens a aparèixer amb cara de pomes agres per dir que mantindrà el seu mal govern (ell en diu “full de ruta”); que no pensa virar gens el rumb castigós en contra dels illencs i que la verdor docent ni l’impressiona ni li impedirà calar foc al sistema educatiu que tan bons resultats ens ha ofert fins que ell envaí el Consolat de Mar.
Ja s’ho farà. Com diu aquell que rodolava una escala, tot són maneres de davallar-la. I té tota la raó: qui es vol estimbar fent piruetes, que no se n’estigui.
I ves per on, en plena anàlisi postelectoral, l’AraBalears d’avui es fa ressò d’una entrevista que la revista El Temps va fer a l’expresident Gabriel Cañellas en la que l’inefable Molt Honorable diu amb tot èmfasi que: “Fins ara hem funcionat amb el català estàndard, patrocinat per la mateixa Universitat i que està esborrant la manera de parlar de cadascuna de les Illes, la manera com parlaven els nostres pares”. No sé d’on treu aquesta asseveració, l’expresident. Probablement li ho ha dit a l’orella l’oracle de guàrdia de la FAES.
I per reforçar aquesta precisa anàlisi sociolingüística, diu Cañellas amb un deix de llàstima que romp el cor que s’ha sacrificat la parla genuïna a favor de la “perfecció”. Em costa entendre què vol dir, però ho intuesc. Aniré prou alerta a explicitar-ho, però, perquè tot seguit Gabriel Cañellas omple la mesura amb una categòrica afirmació que trepana: “El problema és que les escoles, la Universitat i les institucions han pres el camí de l’estandardització, i quan fas servir una eina, en perds una altra. Les dues coses alhora no poden ser: o tenim un tassó, o tenim un got!”.
Anava a proposar vas com a tercera via, però em sembla que val més callar, car el callar és com a sucre.
Tota manera, l’envaniment congènit de l’impresident Bauzá no ha trigat gens a aparèixer amb cara de pomes agres per dir que mantindrà el seu mal govern (ell en diu “full de ruta”); que no pensa virar gens el rumb castigós en contra dels illencs i que la verdor docent ni l’impressiona ni li impedirà calar foc al sistema educatiu que tan bons resultats ens ha ofert fins que ell envaí el Consolat de Mar.
Ja s’ho farà. Com diu aquell que rodolava una escala, tot són maneres de davallar-la. I té tota la raó: qui es vol estimbar fent piruetes, que no se n’estigui.
I ves per on, en plena anàlisi postelectoral, l’AraBalears d’avui es fa ressò d’una entrevista que la revista El Temps va fer a l’expresident Gabriel Cañellas en la que l’inefable Molt Honorable diu amb tot èmfasi que: “Fins ara hem funcionat amb el català estàndard, patrocinat per la mateixa Universitat i que està esborrant la manera de parlar de cadascuna de les Illes, la manera com parlaven els nostres pares”. No sé d’on treu aquesta asseveració, l’expresident. Probablement li ho ha dit a l’orella l’oracle de guàrdia de la FAES.
I per reforçar aquesta precisa anàlisi sociolingüística, diu Cañellas amb un deix de llàstima que romp el cor que s’ha sacrificat la parla genuïna a favor de la “perfecció”. Em costa entendre què vol dir, però ho intuesc. Aniré prou alerta a explicitar-ho, però, perquè tot seguit Gabriel Cañellas omple la mesura amb una categòrica afirmació que trepana: “El problema és que les escoles, la Universitat i les institucions han pres el camí de l’estandardització, i quan fas servir una eina, en perds una altra. Les dues coses alhora no poden ser: o tenim un tassó, o tenim un got!”.
Anava a proposar vas com a tercera via, però em sembla que val més callar, car el callar és com a sucre.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!