marginàlies
Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes
31 de maig de 2014
0 comentaris
ELS OBRERS DE LA DIADA PER LA LLENGUA
Qui espera, es desespera, diu l’adagi i, com tots, té tota la raó. Horabaixa, la plaça Major de Palma es convertirà en una mar –hom voldria que oceànica- de llaços quadribarrats. I mentre hom espera el tret de sortida, la inquietud grimpa. Les incògnites, les nerviades i els dubtes s’amunteguen i et deixen el magí fet una lleonera. El temps jugarà a conillons fins a les darreries però, finalment, també s’apuntarà a fer relluir les ones de la mar de llengua enllaçada tan necessària.
En aquesta tensa espera, la colla de voluntaris que preparen des de fa setmanes l’esdeveniment i que ara mateix ho donen tot perquè res no es torci, cobren un valor incalculable. Són molts, joves, no tan joves, fins i tot vells –en el sentit més noble de la paraula- que s’escarrassen i roben temps a la família i al seu lleure perquè la festa ho sigui de bon de veres i amb totes les lletres. I sense demanar res, absolutament res, a canvi. Exemplar. Gratitud infinita per a ells.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!