marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

23 de maig de 2014
0 comentaris

UN TANOCA AMB COLUMNA

Qui vol esdevenir ”enfant terrible” i no passa de ser un llarg de llengua pretensiós acaba sent el tanoca en cap de la ximpleria rampant. Qui pretén ser ocurrent i enginyós i vol enfilar “boutades” sense cap talent per treure el màxim suc possible a la ironia, es converteix en un vulgar pinxo de baixa estofa.

 

Fa no-res, un columnista del diari “El Mundo”, versió illenca, digué això, traduït convenientment al català, sobre la vaga de fam que manté el professor Jaume Sastre i, de rebot, als que feim costat als docents en lluita: “Jo també odio. No massa, però prou. Si avui mateix es moren de fam, per un llamp, o fins i tot assassinats, aquest sant de la xenofòbia i tots els samarretes verdes del món, me’n podria arribar a alegrar. No mataria pas per alliberar-me del verd, perquè és delicte. I lamentaria la mort de molts. Però sens dubte que celebraria la mort d’uns altres”.
Jo som un “samarreta verda” (no confondre’m amb en “banyeta verda”) i si me morís ara o suara el columnista Román Piña Valls ho celebraria. I llegint amb prou atenció, hom diria que, per ell, millor encara si m’assassinessin. Bo és sabreu.

Efectivament, és molt lliure d’expressar allò que “piñavallsment” vulgui. Altra cosa és que expressi res i que aquest no-res expressat amb tota arrogància aporti res a la llibertat.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.