marginàlies
Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes
28 de maig de 2014
0 comentaris
AMAGA’M EL FOC QUE ENS DEFENSA
Amaga’m el foc que ens defensa.
Aparta’m els somnis que volen
convertir-se en espills o llànties,
que la memòria tossuda
no ens enjogassa l’oradura.
Aparta’m els somnis que volen
convertir-se en espills o llànties,
que la memòria tossuda
no ens enjogassa l’oradura.
Quan, la vida, ens ha anat baldera?
El ocells i tot consideren
que volar ja no val la pena
i nit closa, gairebé d’esma,
pleguen ales i s’exilien
a la recerca de tempestes
de pell i de veu alenades.
El ocells i tot consideren
que volar ja no val la pena
i nit closa, gairebé d’esma,
pleguen ales i s’exilien
a la recerca de tempestes
de pell i de veu alenades.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!