Demà és sant Antoni, el sant per excel·lència dels Països Catalans. I anit, la seva revetlla, molt i intensament celebrada i viscuda a Mallorca. Les gloses, enguany, piquen i picaran de valent, i el nostre impresident (ja ho val, quin rodolí!) és objecte de les més coentes. Si va a dir ver, s’ha convertit en
La reunió ha estat tensa, dura en molts moments. Tot i acabar en acord, Ell nota el masegament a tot el cos i se sent la pensa com una pedra. Retornar a casa en moto m’anirà bé, es diu mentre davalla amb l’ascensor. L’aire glaçat de la nit que espanta els vianants l’espavilarà prou, pensa
Oblidarem que estam davant un muralt i llis com la nostra impaciènciaper viure d’acord amb les impulsionsd’aquesta terra magra però bella,formosa com la revolució,resplendent com el desig d’estimar-lacom l’amic i l’amat del Foll Ramon. Ho darem a les cames de l’honor,sí: anirem cap alt, com els cavallers,la bona gent i les torres de guaita. Tanta
Allò que compta, davant del full en blanc que té molts juguera, és no deixar d’anar d’esquerra a dreta amb la lletra més clara i decidida possible per demostrar que no tot allò que abasta la mirada és cert i demostrat. Els ulls no ho capten tot, els costa llegir entre línies i destriar el
Avui fa 71 anys, dia per dia, que Francesc de B. Moll –fundador de l’editorial que porta el seu llinatge- publicava a la col·lecció Les Illes d’Or “El somni encetat”, de Miquel Dolç i Dolç (www.ibalears.cat/miqueldols/index.htm) humanista, filòleg i poeta nascut a Santa Maria del Camí el 4 de desembre de 1912 i traspassat a
No és bo d’entendre ni dir que la casa on nasqué ell i son pare, i l’avi i el rebesavi i així fins a no se sap quina generació, s’encén i ell no fa res per escapar-ne. És mal d’entendre que s’embambi amb les flamarades que es beuen l’aire de l’estança amb golafreria feréstega. El
Les veus també van al trot tot i queel que diuen clareja com la llumincondicional d’aquest matí. Udolarem tots com a licantropsfins que aconseguim hissar l’estendardd’aquest país nostre tan malmenat,fins que les noves generacionsgerminin sense cap por ni temença,fins que la seva lluna faci el ple,fins que no floreixin els cirerersque hem plantat a cops
Aprofit el viatge de l’impresident a Madrid, el seu hàbitat natural -on s’hi sent més a plaer- i objectiu final de la seva ambició antiillenca, per corgelar-me amb la fredor de les dades estadístiques. Segons les darreres dades de l’INE (Instituto Nacional de Estadística), els balears som els segons (17,2%) en el rànquing estatal dels
L’home, de natura, és dissidentde la seva pròpia condició.Fugisser, escàpol, encomanatper l’atzar i parit per solitud.Basta veure aquest que passa,cap baix, maleint la incontinènciade la droperia que li impedeixdemanar almoina al portal de la Seu. I se sent molt lliure, el molt belitre,dormint al ras, amb el firmamentper sostre, diu amb falsa candidesa,ell, que és
Avui, dimarts 7 de gener de 2014, ha començat les emissions regulars Ona Mediterrània, la ràdio mallorquina que ens cal, al 98.0 de la FM. La nova ràdio associativa arrenca amb 18 programes propis i tres en col·laboració amb La Xarxa, una plataforma multimèdia de suport a l’audiovisual local. L’emissora aposta fort per la cultura,
Bartomeu Bennàssar, doctor en teologia moral i professor d’ètica, és una de les veus més preclares i autoritzades de Mallorca tot i la humilitat amb què transmet les seves reflexions i la timidesa amb la que les propaga. És autor d’una cinquantena de llibres entre assaig, poesia i textos teològics, dels que se n’ha de
El mestre de la garriga no es cansa de recordar-nos-ho: dissimulant hem passat els anys que han empès els dies però hem perdut la llet i la humorada pasturant fugisseres vaques boges. La dissimulació no ens ha duitenlloc més que a la desafeccióde la terra, a l’oblit i a l’estupor. Amb la memòria esquinçada anamerràtics
En tocar carrer per primer cop enguany i creuar el carrer de casa, em vaig trobar amb una cadira abandonada just davant el mostrador d’un comerç que tancà fa molts de mesos i encara no ha trobat llogater o comprador. No presentava cap tret peculiar -de fusta, respatller alt de tres barres i amb el
Per molts avanços tecnològics que acceleren l’obsolescència i les desigualtats; per molta electronificació de les agendes, el calendari imprès penjat a la cuina de les llars segueix gaudint de bona salut. Probablement n’hagi minvat l’oferta, que el petit comerç no està per tirar coets, però segueix sent un objecte que es regala en senyal d’agraïment
Tot arriba i a mi m’ha arribat l’horade passar comptes amb tants anys i panysde claudicacions i reverènciesvexatòries; de despatxar l’àngeltutelar que m’assignàreu perquèem contingués la còlera i que vinguil’exterminador amb l’espasa de focper foragitar-vos d’aquests vergers. Mai més no us faré la farina blanaper tal d’esquivar qualque bufetada,ni aniré pus amb peus de plom