marginàlies
Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes
5 de gener de 2014
0 comentaris
CANT DAVANT EL MUR (XXI). REMOR DE GENT ALÇURADA
El mestre de la garriga no es cansa
de recordar-nos-ho:
dissimulant
hem passat els anys que han empès els dies
però hem perdut la llet i la humorada
pasturant fugisseres vaques boges.
La dissimulació no ens ha duit
enlloc més que a la desafecció
de la terra, a l’oblit i a l’estupor.
erràtics i entabanats, incapaços
de dir res més enllà d’un monosíl·lab
amb el cap esflorat i mort de por.
i que em fa gitar tanta podridura;
a pesar dels vostres ullals lluents
que frisen de destrossar-me, se sent
remor de gent alçurada que avança
cap a on som com si fos una llopada.
enlloc més que a la desafecció
de la terra, a l’oblit i a l’estupor.
Amb la memòria esquinçada anam
erràtics i entabanats, incapaços
de dir res més enllà d’un monosíl·lab
amb el cap esflorat i mort de por.
I no obstant aquest mur que m’aclapara
i que em fa gitar tanta podridura;
a pesar dels vostres ullals lluents
que frisen de destrossar-me, se sent
remor de gent alçurada que avança
cap a on som com si fos una llopada.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!